Tines de la Riera de Mura

A partir de la ruta proposada per en Toni Planas (https://muntanya.planasantich.org/tines-riera-mura/)fem un recorregut per la riera de Mura amb origen i final a l'aiguabarreig amb el Llobregat.
Per arribar a l'inici de la ruta anem al poble de Viladordis, barriada manresana a l'est de la capital del Bages. Un cop a dins el poble seguim l'indicador al nord cap al Grau (camí de Sant Fruitós) per a seguidament (330 m) girar a la dreta per passar sota l'autopista C16. Seguim, ara sobre terra, un quilòmetre més fins a un indicador per senderistes en una corba pronunciada a l'esquerra. Som just enfront del riu Llobregat, al punt anomenat "Els tres Salts". És una cruïlla de pistes però hi ha prou lloc per aparcar.
A partir d'aquest punt [0 min; 224 m] seguirem caminant per la pista cap al Llobregat que creuarem pel Gual de les Tines (possible aparcament alternatiu) [12 min 193 m]. Just després de creuar el riu uns senyals ens indicaran el camí a seguir ja fora de la pista.
El sender puja entre bosquines fins a La Casa de les Tines [21 min; 225 m] on trobarem les primeres 7 tines del dia. Rodegem la casa sense entrar al recinte i tornem al camí per on anàvem. El sender va prenent direcció sud fins arribar sobre l'aiguabarreig de la Riera de Mura i el Llobregat (mirador) [37 min: 310 m]. Girem clarament a l'esquerra per seguir el perfil de la riera de Mura, als nostres peus veurem una pista, el camí de les Generes, que guanyarem per un corriol just quan tinguem a la vista la següent tina [47 min; 317 m]. Seguim el camí de Generes, primer en pla però tot seguit en pujada, passant per al costat de dues tines (la segona, colgada per la vegetació). Quan la pista torna a planejar trobarem un corriol a l'esquerra [1h 5 min; 321 m] que ens torna per damunt del camí per on veniem. Aviat, entre unes oliveres a mà dreta, apareixeran tres construccions, una barraca de pedra seca i dues tines bessones (Tines del Pla de Generes) [1h 17 min; 325m] les tines són al marge d'un gran camp que seguirem (vorejant-lo si és sembrat) cap a una segona barraca de vinya [1h 23 min; 338 m]. Es tracta d'una bonica barraca de pedra seca, de planta quadrangular seguint el marge darrera la barraca trobarem un camí que prendrem cap a la dreta (est) per tornar a la pista (cadena) [1h 30 min; 328 m]. Seguim el perfil de la riera de Mura descartant un parell de trencalls a l'esquerra. Seguidament veurem un corriol que arrenca paral·lel a la dreta de la pista, el prenem [1h 40 min; 290 m]. El camí descriu una ziga-zaga que ens durà a tocar de la riera. Seguim a mà esquerra riera amunt (la ceuem dos cops) i remuntem una mica pel marge dret fins a trobar la Tina del Solell de Generes, força arrunada [1h 54 min; 254 m]. Reculem els darrers metres i baixem fins a la riera. Seguim uns dos-cents metres riera amunt fins a una bifurcació de senders. Hem d'anar a guanyar la pista que hi ha a la riba esquerra (a la nostra dreta), segons com estigui la riera hi podrem arribar directament, nosaltres hem trobat molta boga i hi hem arribat per un corriolet, probablement obert pels senglars. Seguim a l'est per la pista (camí de Sant Esteve), aviat es bifurca i seguim a mà esquerra (lleugera pujada) en poc més de cent metres arribarem a la Tina de la Baga de les Cucoles (Tina de la Baga de les Cucoles III segons la ressenya de Planas Antich) [2h 24 min; 262 m]. Tornem sobre les nostres passes i poc després de reunir-nos amb el camí de Sant Esteve veurem un corriol quasi imperceptible a mà esquerra (S), el seguim, el camí s'enfila entre la bosquina per arribar de seguida a les Tines del Camí de Sant Esteve (Tina de la Baga de les Cucoles II segons Planas Antich) [2h 29 min; 261 m]. Es tracta, de fet, de dues tines (una arrunada) aixecades en un esperó de terra sobre la riera. A sobre de les tines hi passa un ample camí en desús, el prenem cap a la dreta (W) en suauy descens. Aviat apareixerà a la nostra dreta una nova tina [2h 33 min; 262 m]. És la que Planas Antich anomena Tina de la Baga de les Cucoles I, al plànol topogràfic de la Generalitat, no es cita. Aquesta tina és ben bé al marge del camí de Sant Esteve que prendrem cap a l'esquerra (W) en pujada. El camí s'acosta a la riera, quan la tinguem a la vista abandonem el camí per a continuar per dins de la llera (si seguim per la pista arribem al mateix lloc tot i que saltant-nos el Triangle). Triangle [2h 46 min; 239 m] en aquest punt la riera salta sobre una llosa de roca, l'obstacle ha estat recrescut per la mà de l'home fent una resclosa que crea un petit embassament
Seguim la pista, atravessem la riera i remuntem per la riba dreta fins a dues noves tines a peu de camí identificades com Tina Transformada i Tina Solitària [3h; 239 m]. Seguim endavant, en direcció oest, som uns metres per sota del camí de les Generes amb el que ens reunim just després de passar una granja en runes, el camí davalla cap a la riera, seguint les fites de GR atravessem la riera i arribem al conjunt més nombrós de tines, les 11 tines de Solanes [3h 20 min; 216 m].
Sortim d'aquest grup de tines atravessant de nom la riera, el camí ens duria fins al gual de les tines. Nosaltres, però, prenem un sender entre la pista i la riera i ens arribem a l'aiguabarreig amb el Llobregat (boniques vistes del riu que aquí forma un ample toll) [3h 38 min; 200 m].
Seguim aigües amunt el sender per la riba esquerra del Llobregat i ens acostem a veure els Tres Salts, per sota el ressalt rocallós que forma aquests salts. Reculem uns metres per a buscar un antic pas al riu. Es tracta d'un gual que pemet, saltant de pedra a pedra, creuar el riu si aquest no és crescut [3h 46 min; 190m]. A la riba contrària ha hagut una gran esllavisada però vorejant els blocs a l'esquerra trobem el senderó que connecta amb el gual. Seguim a la nostra esquerra a buscar el camí que ens treu de la llera i ens deixa al lloc on haviem aparcat el cotxe [3h 53 min; 224m]