TINES DE LA RIERA DE MURA (CECB)

Itinerari per descobrir les tines de la vall de la riera de Mura. És una bona mostra del patrimoni vinculat al conreu de la vinya i que ens permetrà comprendre la importància de la fabricació de vi a la comarca de Bages durant el segle XIX


Aquesta ruta travessa diverses vegades la llera de la riera, per una bona seguretat cal estar atents a la previsió meteorològica i al cabal de la riera ja que en algun punt podem tenir dificultats per creuar-la.


Sortim del paratge anomenat Ulls del Llobregat o també Passera del Tres Salts que hi arribarem des del barri de Viladordis. És l’únic punt còmode per travessar el riu Llobregat i poder aparcar, malgrat tot és una pena que s’utilitzés la roca erosionada com a pilars de la passera alterant un bonic paratge natural. Abans de creuar el riu haurem deixat a l’esquerra el camí marcat com a GR que ens portaria a Sant Benet de Bages.


Deixem un pal indicador i seguim per la pista per deixar-la al primer revolt entre unes grans pedres i una cadena. Travessem el que sembla una antiga gravera, ara reomplerta de terra en direcció al conjunt de tines que veiem al fons. Un cop a les tines anomenades tines de Talamanca o dels tres Salts les voregem per la part inferior.


Un cop passades les tines girem i pugem cap a la carena. Un cop a dalt observem la resclosa i canal de la Mina que alimenta la central hidroelèctrica de les Les Marcetes (1906) situada a tocar de la carretera del Pont de Vilomara. Seguirem el marcat sender per la carena, primer per un fort pujador per seguir per sobre d’una lleixa de roca fins un marcat mirador. Aquí podem observar la riera de Mura i les tines de Solanes a sota, can Roviralta davant i Montserrat al fons. Seguim el corriol que va guanyant alçada molt suaument amb esplèndides vistes. Passem una drecera per baixar a la pista de les Generes on hi podríem veure dues tines a costat del camí, una d’elles en estat precari i absorbida per la vegetació. Nosaltres no hi baixarem però en podrem observar una des del nostre sender.


En un revolt marcat ens trobem una sorprenent i bonica imatge de les Tines de les Generes amb un camp d’oliveres al davant, és un conjunt de dues tines amb la barraca de les boixes compartida al mig, el nostre corriol ens porta a la pista de les Generes, que seguirem cap a l’esquerra, al cap de 50 metres deixem un camí a l’esquerra que també ens portaria a les tines de les Generes. Nosaltres seguim la pista amb bones vistes sobre la riera de Mura a la dreta i Les Brucardes i el Pirineu a l’esquerra. Al bosc de l’esquerra hi ha un bonic forn de teules, malauradament la propietat n’ha barrat el pas i no es pot visitar.


Arribem a una amplia cruïlla, a l’esquerra ens portaria al pont de les Generes i Sant Benet de Bages i en direcció recte a la carretera de Talamanca al punt anomenat Cap de la Serra. Nosaltres prenem un sender a la dreta que aviat començarà a baixar cap a la riera de Mura, cal anar en compte ja que aquest tram es troba força malmès. A mitja baixada i quan trobem una barraca de pedra hem de seguir a l’esquerra un sender obert recentment que ens portarà directament a la tina del Solell de les Generes.



Un cop vista la tina seguim el sender per sobre de la construcció, sempre a mitja alçada sobre la riera que anem veient a sota. A poc a poc el camí es va fent més ample i comencem a veure la casa i l’ermita de Sant Esteve de Vila-rasa al fons amb l’enorme pedrera al seu darrera.


Trobem i seguim la pista asfaltada d’accés a Sant Esteve i abans de passar el pont continuem pel camí al costat de la riera, ara ja de retorn. En aquest punt la riera que seguim és la de Talamanca però molt aviat s’ajunta a la de Mura, ho que podrem observar fàcilment amb el cabal d’aigua perquè la de Mura habitualment porta més aigua. Anem seguint al costat de la riera tot observant els seus marcats gorgs i travessant el curs de l’aigua un parell de cops. Hem d’estar atents a una marcada cruïlla a l’esquerra, enfilem una pista secundària tancada amb una cadena al trànsit i a uns cent metres i a la dreta entre vegetació, trobem la tina de l’obaga de les Cucoles I, un cop visitada retornem a la pista principal.


En aquesta cruïlla ens hem d’endinsar al bosc per un sender poc fresat que en pocs metres ens portarà a la tina de l’obaga de les Cucoles II, la voregem i a la part alta on hi ha un pi gros seguim planejant i en pocs metres trobem la tina de l’obaga de les Cucoles III ara ja al costat de la pista principal, si volem veure-la bé hem de retrocedir uns metres.


Seguirem per l’amplia pista i si estam atents podrem observar a l’altre costat de la riera la tina del Solell de les Generes. Al cap de 300 metres deixem la pista per baixar a la llera de la riera, en aquest punt cal estar atents ja que podem accedir a la riera per dos llocs.


Un cop a la llera de la riera, la seguim en la direcció del corrent per un ampli pedris de roca que ens condueix a un corriol, passem el Triangle, un gorg de forma triangular amb una antiga construcció per retenir aigua per arribar altre cop a la pista principal que seguirem. Creuem novament la riera i arribem al Gorg, paratge espectacular per la fondària i la grandària de la roca que el corona. Un cop vist el paratge seguim la pista de nou, deixem un pista secundària a l’esquerra que ens duria altre cop a la riera i arribem a dues tines al costat del camí, la Transformada i la Solitària. Curiós nom ja que les dues estan molt properes.


De nou seguim la pista, veiem a l’esquerra una antiga granja d’ànecs, deixem a la dreta la pista de les Generes que ens portaria al camí que hem fet abans. Molt aviat la pista ens porta fins el conjunt de tines de Solanes. Un cop vistes les tines, baixem un petit grau i continuem per la llera de la riera al costat d’una bauma per arribar a l’espectacular cinglera i aiguabarreig Llobregat-riera de Mura. Quan arribem de nou a la pista ens enfilem una vintena de metres per veure una de les tines més boniques del recorregut, la tina Llobregat. Un cop retornats a la pista es obligat baixar fins el riu per veure un sorprenent seguici de salts d’aigua, coneguts com els Tres Salts, i les ruïnes de la fàbrica de pólvora La Manresana.


De nou a la pista ja només ens queda arribar al punt d’inici tot observant, ara de lluny, la casa de les tines per on hem passat a l’inici de la ruta.