Tines-de-la-riera-de-Mura i barraques de pedra seca.

Dificultat física, IBP índex: 36

IBP índex es un sistema de valoració automàtic que puntua la dificultat d’una ruta recorreguda en bicicleta de muntanya, bicicleta de carretera, caminant o corrents. En funció del valor donat i el grau de preparació física individual, una taula valora la dificultat de l’activitat.
(https://www.ibpindex.com/index.php/es/)



Dificultat tècnica: Molt poques o cap. Hi ha un parell de zones on el camí es difumina molt i s’ha de buscar. Son trams petits que no presenten cap dificultat.
Us GPS: Imprescindible
Senyalitzada?: No, molt poca senyalització específica
Terreny: Bo en general. Petits trams amb el terra trencat.
Època aconsellada: Tot l’any, però per ser zona de riera i riu, sempre és més agraït veure els cabals plens. Zona amb boires matinals
Punts d’aigua: Cap
Punts d’Interès: Barraques de pedra seca o de vinya (total 5), Tines de vinya: Baga de Cucoles, Camí de Sant Esteve, Solell de Gèneres, Sense nom, Solitària, Transformada, Pla de les Generes, Casa de les 7 Tines. Els tres salts del Llobregat
Accés punt d’inici: Fàcil
Vistes panoràmiques: Varis punts sobre el Llobregat i la depressió de la riera de Mura
Zones d’aigua (rius, gorgs...): Riera de Mura, el Llobregat
Descripció: Petit apunt històric per entendre on som:
Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya. El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d'una fermentació homogènia amb la construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes. La irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda. Hi ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort. A l’entorn de la riera de Mura i el Llobregat, entre els termes de Sant Fruitós de Bages, Talamanca i Pont de Vilomara i Rocafort, se n’hi apleguen una bona colla. No són tant conegudes com les de la veïna vall del Flequer, però prou interessants i n’hi ha de restaurades. Aquest itinerari en visita una bona part. La riera de Mura, tributària del marge esquerre del Llobregat, és coneguda també com de Sant Esteve, en passar pel llogaret de Sant Esteve de Vila-rasa, i com a riera de Nespres. Aquest itinerari transita bona part per pistes de terra i antics camins de bast, tots fàcils de seguir i fressats. Però, excepte alguns trams coincidents amb els GR 4 i 270, no són senyalitzats.
Iniciem la sortida:
Gual de les Tines (204m) El Llobregat fa de termenal entre Sant Fruitós de Bages (marge dret) i Talamanca (esquerre). Al costat d’un pal indicador de senders, en prenem un (E) que no és indicat, creuant pel marge d’una feixa de conreu. Fort pendent de sortida que aviat s’aplana. Passem pel costat d’un aiguamoll i continuem fins a l’alçada de la Casa de les Tines. Fora de camí, pel costat de la tanca de la finca, baixem (S) a visitar les tines.
Casa de les Tines (225m)
Conjunt de set tines circulars alineades i una barraca adossada. Restaurades i en bon estat de conservació. Conegudes també com a tines dels Tres Salts, per la proximitat a aquest accident orogràfic del riu Llobregat. Solament es poden visitar des de l’exterior.
Camí enllà, mentre anem agafant alçada, podem albirar la reclosa de la Mina, captació per a la central hidroelèctrica de les Marcetes.
Virem a migdia tot resseguint una lleixa sobre el cingle. Es tracta, molt probablement, d’un antic camí de bast entre el Llobregat i el Pla de Generes.
Mirador (310m)
Separant-nos uns metres del camí sortim sobre una talaia des de la que podem albirar bona part de la Riera de Mura, el seu aiguabarreig amb el Llobregat, la casa de les Tines, els Tres Salts. Bona part de l’itinerari que estem realitzant. Sempre i que no hi trobeu boira matinal. Continuem vorejant fins a robar el camí de baixada de Generes.
Baixada al camí de Generes (323m). Ens cal estar atents al camí que baixa a mà dreta. Pot passar desapercebut o confondre’s amb una rasa. En realitat és un altre antic camí prou fressat que, en algun tram una mica trencat fent llacades, creua el de Generes i continua fins a un altre de paral·lel a més baixa cota. Girem a ma esquerra per una pista principal.
El topònim Generes ve del mas homònim situat al marge esquerre del Llobregat, entrem en de Talamanca, poc més amunt de la resclosa de la Mina. Quan atenyem el camí de Generes, que és una ampla pista per on discorre el GR 4,el prenem a mà esquerra i el seguim uns dos-cents metres. Tines del camí de Generes (285m)A mà esquerra localitzem una primera tina solitària i dos-cents trenta metres més enllà la segona, en estat més precari. Pista enllà, al bell mig d’una pujada, retrobem a mà esquerra el camí de bast que hem deixat abans i el seguim. A l’alçada d’un olivar albirem un conjunt de dues tines.
Tines del Pla de Generes (333m)
Dues tines unides per la barraca de les boixes que comparteixen. Restaurades i en bon estat de conservació. Separada uns metres hi ha una altra barraca. Resseguim per un costat el cam sentit SO fins a trobar, uns metres més enllà a l’altre costat, una barraca de vinya. Creuarem el camp per anar-la a visitar i continuarem vorejant els camps, ara sentit NE, fins trobar una camí ample que seguirem. Fins sortir de nou al camí de les Generes, prenem direcció esquerra, marques GR. Davallem fins a una cruïlla de camins molt evident. Camí a la Riera de Mura (300m)Trifurcació. El GR segueix la pista que, a mà dreta, baixa al mas de les Generes i a creuar el riu. Hi ha dues pistes més. No prenem cap d’aquestes sinó un camí a ma dreta, paral·lel a una d’elles. Ben aviat trobarem a ma esquerra una barra en pobre estat de conservació. El camí aviat comença a davallar en direcció a la riera. És força aixaragallat però per poc que ens hi fixem veurem que conserva restes de trams empedrats i, per les generoses llaçades, podem endevinar que es tracta d’una altre camí de bast. A mitja baixada encara trobarem una altra barraca de pedra seca en molt bon estat. Propers a la riera, a la bifurcació anem a l’esquerra. El ramal de la dreta també hi surt, però més avall a l’alçada del Triangle de forma que, si volem escurçar l’itinerari, podem fer-ho per aquí.
Riera de Mura (240m)
La creuem a gual per unes passeres precàries de forma que, si porta gaire cabal, ens caldrà descalçar-nos. És termenal entre Talamanca i Rocafort (Pont de Vilomara i Rocafort). El marge dret correspon al primer. Continuem per un corriol al marge esquerre i aviat ens cal tornar-la a creuar i seguir un camí ben fressat, altre volta al marge dret. Si per comptes d’això prenem una pista precària a mà dreta, sortirem al camí de Sant Esteve i podrem escurçar també el recorregut.
Tina del Solei de Generes (266m)Tina solitària, en estat precari de conservació, que ha perdut la coberta. No continuem pel camí que hem arribat, retornem sobre els nostres passos i, fora de camí, fent servir una mica la intuïció buscarem pas per baixar de nou a la riera. La seguim uns metres pel marge dret i la tornem a creuar a gual sortint a una pista precària que, en pocs metres, ens deixa sobre un revolt del camí de Sant Esteve, una pista de terra ben condicionada, on anem a mà dreta. Pocs metres més enllà ja albirem una altra tina. Tines de la Baga de les Cucoles (260m)Són tres tines separades entre sí uns centenars de metres. La primera és al costat del camí de Sant Esteve. La primera, en estat ruïnós i quasi engolida per la vegetació. Retornem sobre els nostres passos per buscar una pas per anar a les segones tines uns cent metres i escaig més a llevant. Són dues tines adossades. Una d’elles de planta quadrada i l’altra, circular, sembla inacabada. Encara n’hi ha una tercera però, si volem visitar-la, és millor tirar enrere pel camí de Sant Esteve i seguir un centenar de metres un ramal a mà dreta. Pista enllà, just a l’alçada on hem creuat per primera volta la riera, ens cal prendre
un ramal precari a mà dreta i continuar, fora de camí, pel marge esquerre. Podem seguir per la pista, però és més interessant fer-ho per la riba on el pas hi és franc.
El Triangle (232m)
Resclosa que fa un bonic gorg. Reprenem la pista i ens cal tornar a creuar la riera continuant ara pel marge dret. Poc més enllà, si ens separem del camí per un altre a l’esquerra que passa vora d’un gran bloc després, podem albirar un bonic gorg sota un altre bloc encastat.
Tines Transformada i Solitària (243m)
Aïllades, a dreta i esquerra del camí i separades uns seixanta metres entre sí. En bon estat de conservació. Prou més enllà deixem a mà dreta les instal·lacions d’una antiga granja d’ànecs. Ala bifurcació retrobem el GR. Anem a l’esquerra en direcció, entre altres, al Pont de Vilomara (hi ha un indicador) deixant a mà dreta el camí de Generes. Baixem a retrobar la riera per un tram pavimentat i ens cal tornar a creuar-la per visitar el proper grup de tines.
Tines de Solanes (217m)
També anomenades d’en Toni, és un grup d’onze tines. Vuit adossades a les parets d’una edificació que ha perdut la coberta i reconstruïdes. Són de planta quadrada. Tres més, en ruïnes, de planta circular i alineades. En aquest punt coincideixen els GR 4 i 270 i comparteixen camí vers el sud cap el Pont de Vilomara. Re-creuem la riera i continuem per la pista, seguint el GR 270. En una corba la deixem per una de paral·lela, precària, però més propera a la riba.
Aiguabarreig (200m)
Desguàs de la riera de Mura al Llobregat en una bella raconada on el riu fa un meandre i l’aigua s’escampa calma per l’ampla llera. Continuem per un corriol paral·lel a la pista. Els Tres Salts (200m) Abans d’accedir-hi podem retornar a la pista i visitar la tina Llobregat que és a una cinquantena de metres per una camí a mà dreta, no en aquesta ocasió. Conegut així perquè el riu salta, en un curt tram, tres esculls calcaris. L’erosió del rocam de la llera li confereix un atractiu especial. També se’ls anomena Ulls del Llobregat. Recuperem la pista i retornem al punt d’origen.
S'ha posat moderat, per el fet de que hi ha petits trams confusos, que fan estar-hi atent. Si no fos per això, seria considerada, fàcil.