Tomb des de Montblanc - Sant Joan de la Muntanya

Itinerari circular per les muntanyes de Prades, que ens duran a visitar alguns dels indrets més característics de la zona propera a Montblanc, localitat situada al límit NE d’aquest Espai d’Interès Natural. A mode d`índex, podem dir que coneixerem el barranc i el mas de la Pasquala, la cova del Lladre, als peus del Roquer del Penitent, l’assentament visigòtic de Miravet, la cova de Nialó i l’ermita de Sant Joan, una destacada obra arquitectònica de la comarca, que per sí sola ja fa obligat aquest recorregut.

El punt on estacionarem el vehicle serà al capdamunt de l’avinguda Manel Ribe, a l’extrem més occidental de la vila de Montblanc, la continuació de la qual ja és el camí de la Pasquala. Just on s’acaba l’asfalt hi ha una zona en la que es pot aparcar.

Començarem a caminar per la pista de terra que segueix la direcció del carrer, passant a tocar un dipòsit d’aigua, que és on s’inicia el cercle que traçarem a partir d’aquí. Una mica més amunt veurem que una pista formigonada marxa a l’esquerra, travessant el torrent, mentre que en el nostre cas anem a la dreta seguint les indicacions d’un rètol de fusta en un pal amb uns indicadors metàl·lics, que assenyala la direcció a Sant Joan.
El camí va avançant entre els pins, passant al costat d’una finca on hi ha un rètol que ens informa d’una antiga teuleria al mas del Carreras, les restes de la qual no sabem veure.
Més amunt, el sender guanya alçada més fort, gràcies a unes llaçades, fins que acaba desembocant a la pista que hem deixat al principi. Nosaltres hem anat sempre per la riba esquerra orogràfica del barranc de la Pasquala, mentre que la pista ho fa per l’oposada.
Tot i que uns rètols ens conviden a marxar a la dreta per la pista, que va directa a Sant Joan, en el nostre cas optarem per anar uns pocs metres a l’esquerra, fins trobar l’accés a un camí que puja pràcticament sobre la llera del torrent, endinsant-nos al seu vessant més frondós.

Es tracta d’un bonic sender, força ben traçat i evident, on tan sols cal parar compte a un punt. Just passar al costat d’una enorme roca, veurem que hi ha unes fites que marxen a la dreta, que perfectament podrien correspondre a l’accés a alguna de les vies d’escalada que hi ha al Roquer del Penitent. Les hem d’obviar i marxar a l’esquerra, en lleugera pujada, fins entroncar amb un camí que acaba a la pista de la Pasquala, que no agafarem aquí mateix, doncs primer anirem a veure una mina d’aigua que té una inscripció gravada que data de l’any 1804.
Pel darrere seu ens incorporem a la pista, fins que arriba a l’esplanada prèvia al mas de la Pasquala, en estat molt ruïnós, resultat desaconsellable accedir al seu interior.
Primer, però, visitarem una columna de captació d’aigües, que hi ha poc després del revolt final de la pista, en la llera més ombrívola del torrent, on tornem a veure una inscripció del 1804, en aquest cas en forma d’escut amb els vairats de la bandera de Tarragona i la lletra Tau o creu de Tau, símbol de Santa Tecla, patrona de la ciutat, per la qual cosa no és d’estranyar que sigui present en altres escuts municipals de les comarques tarragonines.

Tornem al revolt i seguim el sender en que es converteix la pista, passant per sota la façana est de la casa. Arribem a una esplanada on hi ha uns plafons informatius sobre el mas i la zona d’escalada en la que ens trobem, així com un rètol indicador, que ens diu cap on hem d’anar per apropar-nos al Roquer del Penitent. Seguim el corriol fins que arribem en un no res a una nova cruïlla senyalitzada, parant compte en aquest cas al corriol que ens durà a la cova del Lladre, situada als peus mateix de la paret, on hi veurem la boca d’entrada. Presenta una galeria d’alçada considerable, amb grans blocs encastats i diverses ramificacions. És una cavitat coneguda a la zona des de fa moltíssims anys, que va ser cartografiada a principis dels setanta del passat segle pel GIEM de Montblanc.
Diu la llegenda que el bandoler vallenc Joan Serra, de renom La Pera, s'amagava en aquesta cova, tractant-se del personatge que va inspirar la cançó El Bandoler de Lluís Llach.

Feta la visita tornem per on hem vingut fins a l’esplanada amb els plafons i ens fixem en un altre indicador que ens diu la direcció a seguir cap a Sant Joan de la Muntanya i Montblanc, tractant-se d’un senderó que s’enfila fort en direcció a la curta cinglera que es forma en aquest sector del Roquer del Penitent, que salvarem amb un breu tram de cadenes, que no comporten la més mínima dificultat. Un cop dalt, el camí marxa a l’esquerra, avançant en suau pujada per la part superior de l’altiplà, fins que creua amb un camí carreter, força ample.
Un nou indicador ens diu que cal travessar-lo i seguir cara avall, fins trobar un altre encreuament, degudament senyalitzat. Aquí deixarem la ruta directa a Sant Joan, doncs marxarem a l’esquerra per conèixer dos indrets més de la muntanya, la font de l’Esportell, ben propera a la cruïlla, i l’assentament visigòtic de Miravet, sobre la seva roca homònima, tractant-se d’unes restes datades bàsicament al segle VII, el nom de les quals prové de l’àrab i que poden fer referència a la presència d’un espai de guaita, probablement coronat per una talaia.

Passada la font de l’Esportell, el camí va avançant pel costat d’antics murs i construccions de pedra seca, fins que arriba al coll de les Vinyes, als peus de la mola de Miravet, on s’enfila per un estret, però evident, corriol, que marxa sobre el caire mateix del cingle, passant per diverses restes arqueològiques, fins que arriba a dalt de tot, tractant-se d’una esplanada de roca, amb unes vistes impressionants sobre la comarca. No és d’estranyar, doncs, la seva importància geo-estratègica, donada l’amplitud visual que ofereix.
Tornem fins al coll de les Vinyes, seguint a l’esquerra, en evident descens fins arribar a la pista que en un no res ens deixa a la placeta superior de l’ermita de Sant Joan, tot i que primer haurem passat pel costat mateix d’una cabana de pedra seca ben consolidada.
Abans, però, de visitar el temple, ens desviarem a l’esquerra, per situar-nos als peus d’una mena de cingle, on es troba la cova de Nialó, a la que s’hi arriba per un estret i a estones trencat i penjat corriol, que està protegit per unes baranes. Té l’aspecte d'una gran balma, que dona accés a una cavitat amb dues galeries. És molt coneguda a la zona i a la boca de la cova trobem una placa que fa referència a l'estada com a penitent de la princesa Elionor d'Aragó i Montferrat, germana de Jaume II d'Urgell, que es retirà als inicis del segle XV a aquest indret a fer vida eremítica. El nom de Nialó prové amb tota seguretat de la contracció de Na Elionor.

Reculem de nou pel corriol fins a la zona superior de l’ermita de Sant Joan de la Muntanya, on hi ha un mirador sobre un penyal rogenc que, encara que no ho sembli, fa de sostre a l’edifici, on hi veiem una senyera i una rústica taula d’orientació, feta amb ceràmica, que ens diu que fins i tot podem veure les muntanyes d’Andorra, el Canigó i el massís de la Maladeta i l'Aneto.
Els orígens d’aquesta l'ermita també estan lligats a la presència de la princesa Elionor d'Aragó, tot i que so se sap amb certesa si ella la va fundar o va restaurar una d’antiga, posant-la sota l'advocació de Sant Joan Baptista. En tot cas, durant els segles posteriors, la devoció i l'admiració per l'ermita va anar en augment, havent-hi vida eremita fins el 1936.
Malgrat les tasques de restauració que es van dur a terme acabada la Guerra Civil, a principis dels anys noranta del segle passat, estava completament enrunada, fins que l’any 1993, es va constituir un grup anomenat Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, format per una trentena de membres que pujaven un cop per setmana per treballar en diferents tasques, fins arreglar-la gairebé completament. Avui en dia trobem un edifici de tres nivells, excavat dins la roca, que aixopluga un refugi muntanyenc equipat amb cuina i llar de foc, al marge de la capella.
Tot el conjunt es pot visitar, gràcies a les escales que recorren el seu interior, fins deixar-nos a una placeta inferior, preparada com a àrea de lleure.

Marxem a l’esquerra, per un camí on veurem una antiga peça de tren, un topall en concret, que havia fet de campana durant molts anys, des d’on baixarem a la cruïlla en la que trobarem l’indicador del GR-175 amb una explicació històrica sobre el temple. Seguirem a la dreta, en direcció a Montblanc i Santes Creus, incorporats durant força estona a aquest sender de gran recorregut, conegut com la ruta del Cister, que va perdent alçada de forma suau per una zona obaga, degut a la frondosa vegetació de l’entorn, fins que poc a poc el camí es va trencant una mica i guanya en pendent, travessant trams on l’erosió de l’aigua ha fet estralls. S’hi poden fer curtes dreceres, però millor seguir la ruta fitada, per no malmetre encara més el terreny. Seguim endinsats en un bosc de pi blanc i alzina, fins que arribem a una gran esplanada on trobem un indicador de fusta que senyala cap a Sant Joan, ja sigui pel bosc del Gorrines, que és per on hem anat, o pel camí del Tàrraga, que segueix una pista que va a parar directament a la zona superior de Sant Joan, on hi ha el mirador.
Seguim cara avall per aquesta pista, però en un no res, veurem a la dreta un trencall, pel que anirem, gairebé en horitzontal, passant a tocar un camp d’oliveres, al final del qual hi ha una mena de font dintre d’una petita construcció de pedra, des d’on ja tenim a la vista la gran cisterna d’aigua aixecada al costat del camí de la Pasquala, on tanquem el cercle, desfent els nostres passos fins a l’indret on tenim estacionat el vehicle.

Rutes associades:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-montblanc-a-rojals-vall-de-lladrons-162336118

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/circular-des-de-montblanc-13735964

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montblanc-barranc-pasquala-sant-joan-10737546

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/circular-des-de-poblet-cap-a-rojals-13735877