TOMB GEOLÒGIC PER LA SERRA DE LLABERIA: Coll de la Basa de les Fonts
near Llaberia, Catalunya (España)
Viewed 149 times, downloaded 5 times
Trail photos
Itinerary description
Sortim de la Font dels Aladerns, situada just abans de la carretera que davalla a la Font del Rodorall, més coneguda actualment com Font d'Alt, per la seva planta envasadora.
La pista que puja al Coll de la Bassa de les Fonts, és dreta i està molt malmesa, però si anem en calma podrem gaudir del bosc d'alzines i de les mates de sàlvia i orenga que hi trobem.
Cal agrair A Marc Mares el haver seguit aquest interessant itinerari.
Waypoints
Cruïlla de camins i Mirador. de la Dòvia.
Seguim per la pista, ja arribant dalt creuem el camí ral de Pratdip-Llaberia i seguim per la pista i quant aquesta gira avancem recte cap el Mirador de la Dòvia. El mirador és una preciosa atalaia per observar la perfecte estratificació. Davant i al fons de tot queden les roques de la formació d’Imón. Per sobre es fan ben palesos els "Cortes de Tajuña" i la gran potència de l'estrat de "Cuevas Labradas".
Coll de la Bassa de les Fonts.
Un nom escaient. Venim d'una font i, de seguir, arribaríem a la Font de les Amares. Unes fonts creades per la capa d'argiles Terciàries per on marxa la pista.
Dolomies taulejades del Cretàcic Superior.
Unes formacions ben característiques, on una de les roques té una amplia “taulada”, és la coneguda popularment com la Roca de L'Àliga. A sobre, i si mirem endarrere, queda un altre estrat de mitjana potència i, per contra, molt compactat: estrat de Calcàries massisses de la Serra de Llaberia.
Pla de la Roca de l'Àliga
Tram de transició. Les calcàries han condensat el ferro que tenien en diferents formes: Veiem roques de color groc, son les limonites i d’altres vermells o fins hi tot negres pels òxids ferruginosos que contenen.
Arenes d'Utrilles.
Capa arenosa singular de colors diversos, depenent sobretot del ferro que l’integra. Aquesta capa separa el Juràssic del Cretaci Superior, donant una llacuna estratigràfica amb manca del Cretaci Inferior.
Utrillas, Cretàcic taulejat i Massisses.
Des d'aquí contemplem tota aquesta sèrie del Cretàcic Superior !!!
Camí de la Font del Ferro.
Deixem el Camí Ral de Llaberia a Pratdip i ens dirigim a la Font del Ferro.
Mirador.
Contemplem "La Porta de la Dòvia", per on davallava el camí ral. En el centre de l'imatge veiem una agulla dels "Cortes de Tajuña" , on després d'una ascensió equipada, hi ha un altre bonic mirador.
Font del Ferro.
Segons diuen, al principi del segle passat, un veí, probablement de Llaberia, va iniciar una excavació a la recerca de ferro, però ben aviat la mina es va omplir d'aigua fet que el va obligar a aturar l’excavació. Però donat el seu suposat contingut amb aquest mineral aviat el lloc va agafar fama i la gent d'arreu hi anava a buscar-ne. Evidentment la roca, on es va obrir la mina, estava just a la unió de la capa impermeable i la inundació era garantida.
Deixem momentàniament el PR.
Deixem el PR per seguir el barranc de la Font del Ferro aigües amunt. Ben aviat veiem una altre formació Cretàcica, aquesta no té res a veure amb les ja observades. Probablement es tracta d'un aflorament diferent i esmentat a "Història Natural dels Països Catalans, volum 1, pàgina 372" com "roques cretàciques del Racó de la Dòvia". De ser així, la importància recau en que seria una "Localització Tipus", és a dir, el primer lloc on es descriu una formació. Ara caldrà conèixer l’opinió d’algun geòleg més especialitzat.
Aflorament de 'Cretàcic del Racó de la Dòvia' ?
Es tracta d'un estrat Cretàcic diferent, format per una roca molt fina i que potser correspon a la Localitat Tipus d'aquesta formació (Història Natural dels Països Catalans, volum 1, pàgina 372).. si be cal confirmació.
Intersecció amb la pista del Coll de la Bassa de les Fonts.
La malmesa pista segueix corrent per sobre les argiles terciàries.
Bioturbacions de 'fucoides'.
La pedra, probablement caiguda de dalt, ens permet veure els solcs deixats per cucs quant la roca encara era fang.
Bioturbacions de mini-cavitats (burrowing).
Son petis forats fets a les roques per petits mol·luscs (mini dàtils de mar) que "menjaven" la pedra recent formada quan encara ocupava el llit marí i si un té sort troba un d'aquets foradets recent obert, descobreix dins una pedreta i és que el mol·lusc finalment també es va fossilitzar.
Estrat de bivalves i el Gran Encavalcament.
La concentració de petxines en aquesta zona es deu a que les corrents marines en van acumular un munt en aquest lloc, i una avinguda sobtada de fangs les va cobrir conservant-les juntes. De no haver estat així, probablement els corrents que les havien acumulat les podrien haver tornat a separar. El Tossal Gran ens queda a prop i posa en evidencia el gran encavalcament. Es tracta d'una gran massa del Liàs que, probablement per la pressió, va trencar-se i va ser desplaçada fins aquí.
You can add a comment or review this trail
Comments