Tomb Lauredià mitjà

Comencem la ruta a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria. Podem aparcar a algun dels pàrquings del centre de l poble, que solen tenir una hora gratuïta i només costen 1€ la hora la resta.

Caminem en direcció S per l’avinguda Verge del Canòlich, tot passant per davant de la Casa del Comú, la fàbrica de tabacs Reig i l’església de Sant Julià i Sant Germà. Continuem per aquest carrer fins a les escales del carrer de La Callissa. Tombem a l’esquerra i pugem per aquestes escales fins que trobem el Camí d’Aixirivall. Anem enfilant-nos per aquest camí, empedrat en el seu inici, que remunta el vessant de la muntanya per entre alguns horts. A poc a poc, les vistes sobre el poble de Sant Julià són més extenses. El camí puja sense treva però còmodament. Creuem la carretera de la Rabassa i la seguim cap a la dreta uns metres fins que trobem unes escales i un cartell. Pugem amunt i continuem per un senderó entre boixos i amb alguns trams de murs de pedra seca. Arribem a un gran mur de contenció que sustenta la carretera i pugem per unes escales metàl•liques. Des d’aquí gaudim d’una bona panoràmica sobre el poble de S ant Julià de Lòria i el Solà d’Enclar al fons.

Continuem uns metres a l’esquerra fins a un revolt i unes cases, on trobem unes escales. Hi pugem i continuem amunt per un carrer asfaltat amb cases (dreta) i àmplies vistes (esquerra). Arribem a la Casa Mestre i a una cruïlla (camí de la Solana) on hi ha un cartell que ens indica que en aquest punt enllacem amb el camí del Tomb Lauredià Llarg. Deixem el recorregut un moment i pugem per un carreró que tenim a mà dreta fins a l’església de Sant Pere d’Aixirivall. L’església de Sant Pere es va construir l’any 1.603 i és d’època barroca. Està construïda adaptant-se al fort pendent del terreny. D’aspecte senzill, té els murs arrebossats i en destaca la porta d’entrada de fusta decorada amb sanefes. A l’interior s’hi pot veure un retaule d’època barroca. Retornem a la cruïlla i seguim les indicacions del cartell cap al camí de la Solana.

Passem per sota d’una casa i anem baixant per l’interior d’un bosc ombrívol fins que arribem al riu d’Aixirivall. Creuem el riu d’Aixirivall per un pont i continuem avançant pel camí de la Solana. A poc a poc ens anem allunyant del nucli Aixirivall. Arribem a una altra cruïlla amb un cartell i senyalització del Tomb Lauredià. Aquí el recorregut del Tomb Lauredià Curt es desvia cap avall. Nosaltres, però, girem a la dreta i enfilem la carena per dins d’un alzinar esclarissat. Continuem pel vessant N de la muntanya, per l’interior d’un bosc ombrívol de pi roig i boix. A l’altre costat de la vall ja veiem l’església de Sant Serni de Nagol, amb la serra d’Enclar al fons (NO). I, més amunt, els pobles de Certés i Llumeneres. Flanquegem aquest vessant obac i descendim cap al riu de Llumeneres. Travessem el petit curs d’aigua per una passarel•la de fusta i encarem un vessant pissarrós, on el verd de les fulles dels roures martinencs i dels bedolls i el groc de les argelagues florides contrasta fortament amb els colors foscos dels esbaldregalls de pissarra.

Voregem un ressalt força vertical i, una mica més endavant, arribem a la carretera de Certés i a l’església de Sant Serni de Nagol. Sant Serni de Nagol està considerada una de les esglésies romàniques més excepcionals dels Pirineus. Aquesta ermita data de l’any 1.055 i segueix l’esquema arquitectònic de les esglésies romàniques d’Andorra, amb una nau rectangular i un absis semicircular orientat a l’E. Té un campanar d’espadanya amb doble obertura i un porxo que hi fou afegit més tard. Aquesta església, situada en un estratègic mirador natural, ens permet contemplar tota la part baixa de la vall del Valira, amb el poble de Sant Julià de Lòria al fons, i els petits poblets que formen la parròquia enlairats i repartits pels vessants que l’envolten. Just al davant s’alça l’imponent serra del Vedat. Al fons sobresurten el Bony de la Costa i els pics de Salòria i Baciets, que defineixen la capçalera de la vall d’Os de Civís, ja en terres pallareses. I cap la dreta podem observar el Solà d’Enclar, amb el Bony de la Pica, el pic d’Enclar i el pic de Carroi, on s’hi veuen unes grans antenes de telecomunicació. Aquesta zona ha estat durant molts anys una de les grans productores de tabac, però actualment no s’obtenen els mateixos beneficis que abans i molts conreus han quedat abandonats.

Deixem l’església enrere i baixem per la carretera asfaltada fins després d’un revolt, on trobem una cruïlla i un cartell indicador: Nagol - camí a Sant Martí. Prenem aquest carreró a la dreta i davallem pel costat d’una font, tot deixant les cases enrere. Continuem pel camí que travessa unes feixes abandonades i uns horts. Flanquegem altre cop per un vessant solell, enmig de l’alzinar i de prats amb abundància de lliri dels Pirineus. Seguim pel camí, a trams empedrat, i, just quan tomba, ens apareix un prat sense arbres amb un sortint rocós. Al darrera, amagada del vent del nord, observem la bonica església de Sant Martí de Nagol. Continuem planejant i gaudint de les vistes de la vall fins que arribem a la cruïlla - camí a Sant Martí de Nagol. Agafem el caminet que porta a Sant Martí de Nagol per veure-la de prop. Un cop vista, tornem i deixem a l’esquerra el camí de Sant Martí i agafem el camí de la dreta, que en forta baixada ens condueix fins al fons de la vall.

El camí baixa sense treva, per un bosc de pi roig i boix, fins a unes proteccions metàl•liques que eviten la caiguda de rocs. Els últims metres fins a la carretera tenen molt pendent i són de mal fer, però si no està moll, podem baixar sense complicacions fins a la carretera. Just a la dreta hi trobem la font de l’Àrtic. Seguim uns metres la carretera general i la travessem per un pas de vianants. Continuem en direcció S fins a una rotonda. Travessem el riu Valira i agafem la carretera secundària CG-6 en direcció a Os de Civís, Bixessarri i Aixovall. La seguim uns metres i aviat trobem les marques grogues i vermelles del sender de Gran Recorregut del Principat Aixovall - enllaç GRP. El seguim cap a l’esquerra. Arribem al riu d’Os de Civís i a una cruïlla. En aquest punt el recorregut del Tomb Lauredià Llarg continua a la dreta pel camí de Rocafort. El nostre itinerari, però, gira a l’esquerra i continua uns metres riu avall fins que trobem un pont que ens permet travessar-lo. Seguim ara les marques del GRP per un polígon industrial fins que trobem un pont que ens condueix a l’altre costat del riu Valira. El GRP també travessa la carretera, però nosaltres deixem el GRP i continuem per la vorera, sense travessar la carretera, i seguint el curs del riu Valira en direcció S.

Deixem enrere una gasolinera i continuem pel costat de la carretera i del riu Valira fins passada una fàbrica de tabac. Continuem avançant un centenar de metres més fins que arribem a uns blocs de pisos, on trobem un cartell que ens indica l’entrada al camí del passeig Valira. No l’agafem i seguim per dins el poble fins tornar a arribar a la plaça de la Germandat, d’on hem sortit.