Tomb pel Monsant: la Cogulla des de Margalef (100 cim)

La Cogulla des de Margalef, pujant pel barranc de la Coma negra i tornada pel barranc de la Taverna.
9 Mar 2019

La Cogulla és una muntanya de 1.062 mts. d’alçada que es troba entre els municipis de Margalef i de la Morera de Montsant, a la comarca del Priorat, tractant-se de la primera cota en importància del cordal occidental de la serra de Montsant. Una de les opcions per accedir a aquest cim, que compta amb un vèrtex geodèsic, és fent-ho des del vessant NW , a l’entorn del nucli de Margalef, en un recorregut circular que s’inicia a una esplanada que hi ha al mas del Corral del Roger, al que hi arribarem per una pista que surt a l’esquerra de la carretera T-713, al punt quilomètric 7, anant-hi de Vilanova de Prades a la Bisbal de Falset. Veurem, com a referència, dues senyals d’stop a banda i banda.
Baixem en direcció al riu de Montsant, el travessem per un pont i ens enfilem de recte al barranc que se’ns obre al davant, el de la Coma Negra, per un sender molt còmode i fressat que va pujant per aquest estret torrent on gaudirem dels marges de pedra seca que es troben arreu, alguns ben alçats i aferrats al caire del cingle, així com alguna que altra balma.
Cal parar compte, un cop als peus de les parets de la cinglera de la serra del Tossal Gros, que ens queda a l’esquerra, a una fita de pedres amb una marca de pintura vermella, on el barranc es divideix en dos, el racó de la Teixeta que marxa a l’esquerra i el del Clot que ho fa per la dreta, que és per on seguirem, vigilant una nova cruïlla, en aquest cas a la dreta, on farem un itinerari d’anada i tornada que ens durà a la preciosa cova del Miracle, gran balma per on hi ha saltat l’aigua del barranc formant una gran columna de tosca que per la part soleia està coberta de molsa i falgueres, mentre que per l’obaga és de roca, formant petites basses d’aigua. Tornem enrere fins l’encreuament i anem pujant cap a la dreta amunt, passant pel mig mateix del barranc, en un tram molt tapat per la vegetació, que pot provocar algun problema d’orientació, per tant, cal parar compte a les fites i a la traça de sender que hi ha sota la vegetació. Poc a poc el torrent es va obrint, mentre que el camí s’endureix, ja que es va fent més costerut, passant al costat d’una cruïlla a l’esquerra, on en pocs metres arribem a un altre dels indrets pels que val la pena seguir aquest itinerari, la cova dels Cups, situada en una balma, amb dos grans cups de vi construïts al terra, tractant-se dels recipients en els quals es trepitjava el raïm, per la qual cosa resulta sorprenent trobar-los en aquest indret, per sobre els 700 mts., dient la tradició que antigament hi havia ceps plantats en aquest terreny tan desagradable, elaborant-se el vi en alçada, per no haver de baixar el raïm fins al poble.
Tornem al camí principal, cap a l’esquerra, i seguim pujant de dret, fins topar amb una roca de grans dimensions a la que ens enfilem amb l’ajuda d’una corda, donant la volta en sentit horari al Morral, transitant pel vessant obac del barranc de l’Eixarreí, ben frondós, fins a una gran balma allargassada, que dóna pas a un tram una mica més tranquil, que travessa el racó del Morral i ens va apropant a la carena del Montsant, incorporant-nos al traçat del sender de Cabacés a Albarca, que travessa la Serra Major i que està marcat amb marques grogues. Davant tenim la Punta Alta del Boter , desviant-nos a l’esquerra en direcció al portell del Punt d’Espera, on s’hi afegeix la ruta provinent d’Escaladei pel grau de l’Escletxa, arribant en un no res al cim de la Cogulla. El segon tram de la ruta comença baixant a la cruïlla que hi ha als peus del pic, on hi ha l’encreuament amb l’itinerari 3 de Margalef, que correspon al tram de la Rovellosa. El que ens queda pel davant, fins passat el pantà de Margalef, ho farem seguint el traçat d’aquesta ruta profusament fitada i senyalitzada, amb marques grogues, per la qual cosa marxem pel cordal de la serra fins trobar la cruïlla que baixa pel barranc de la Taverna.
Marxem doncs de la Serra Major, perdent alçada per un sender amb evidents símptomes d’haver sigut recentment netejat, que es va endinsant a la barrancada on hi ha un altre dels espectacles visuals de la jornada, la cova del Teix, balma allargassada en la que es troba un impressionant exemplar de teix mil·lenari (se li atribueix una edat propera als 1.200 anys), que ha crescut davant mateix de la cova, en la que hi ha un bassi que recull l’aigua que cau del sostre. Tornem al camí principal, seguim baixant, passant als peus d’un monòlit de pedra anomenat roc del Genís, fins que després d’un tram menys inclinat entrem a la llera del barranc de la Taverna, per una mena de congost de pedres. El camí va força estona per l’interior del torrent, on comprovem l’eficàcia dels treballs de neteja, que no es donen al de la Coma Negra, menys transitat, trobant-nos més endavant amb una altra acció per a fer més còmode l’avanç, una sèrie de travesses de fusta a mode de graons. Ens anem apropant a un dels braços del pantà de Margalef, que travessarem per un robust pont penjat, tot i que abans ens dirigirem a visitar dues de les entrades de la cova de la Taverna.
A mà esquerra, just abans del pont, veurem un corriol molt evident a l’esquerra que en poca estona ens porta a l’entrada principal de la cavitat, en la que es practica l'espeleologia, d’aquí que sigui adequat portar casc amb llum frontal, així com roba i calçat adequat per a visitar el seu interior, on es fàcil trobar-hi aigua, doncs no s’ha d’oblidar que es tracta del trajecte subterrani del barranc de la Taverna. Si tornem al corriol i seguim torrent amunt, passat un tram de graons de fusta, podem contemplar una de les entrades intermèdies de la cova.
Desfem el tram que ens durà de nou al pont penjat, el travessem i arribem a l’alçada de la paret de l’embassament, on es troba la zona d’estacionament, habitualment ocupada per una elevada quantitat d’escaladors que troben en aquesta zona un gran nombre de vies amb diferents graus de dificultat. Seguirem a partir d’ara l`itinerari saludable de Margalef al pantà, per la riba esquerra orogràfica del riu de Montsant, deixant a l’esquerra l’accés al sector de la Rovellosa, travessant el curs del riu tres cops per una sèrie de palanques que hi ha instal·lades, fins que després del darrer pas, arribem a les ruïnes del molí del Mig, on després breu tram de pujada per pista tanquem la circular a l’esplanada on tenim aparcat el cotxe.

Text de xrs1959