Tona – Castell de Tona – Roc de la Guardia – Mare de Déu de l’Ajuda

Sortim des del centre de Tona per pujar al turó del castell, passant primer conjunt arqueològic del Camp de les Lloses i per l’ermita de la Mare de Déu de Lurdes. Dalt del turó contemplem les ruïnes del castell i l’ermita de Sant Andreu, així com, l’extensa plana d’Osona, les serralades del Montseny, Bellmunt i Cabrera i ja molt més lluny, les muntanyes pirinenques ben nevades.
Baixem del turó i anem cap a l’ermita de Sant Miquel de Vilageliu, creuem el torrent de Güells i anem pujant per camins i corriols, creuem el pla Bruguer, seguint un corriol poc definit en alguns trams, fins arribar primer a la font de l’Abeurada i tot seguit i ràpidament al Roc de la Guàrdia.
Aquest cim, té dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes als pobles de Balenyà i Centelles, i dels cims de Tagamanent i del Matagalls; i el segon, des del que podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet i els Pirineus. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte la posició de l’observador. El Roc de la Guàrdia, constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017m) i el Puigsagordi (984m), els tres pics de la serra de Fontderola.
Baixem del cim pel grau del Recó, un corriol amb llaçades i moltes pedres, arribant a baix, passem per una mina d’aigua i la masia del Grau, on seguint per un camí ampla, arribem al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, que trobem obert i que aprofitem per visitar.
Continuem la marxa, passem pel mig del que havia sigut camp d’aviació durant la guerra civil, observem la situació d’alguns antics refugis (si és vol veure gran part dels refugis, s’ha de passar per les masies de la Roureda i el Moianès i seguir el camí de Tona), i encarem ja la tornada al punt de sortida de Tona, a on arribem, tot visitant el centre de la població.


El camp d’aviació de Tona.-
Els camps d’aviació a Osona van servir de suport de la República, tant a la Batalla de l’Ebre, com en la defensa de Barcelona. Tot i formar part de la rereguarda, Vic, Manlleu i Balenyà no es van escapar dels ensurts de la guerra i van ser víctimes de bombardejos. Va ser en aquest context que, a la primavera de 1938, l’Ajuntament de Tona va fer una crida per treballar en el futur del camp d’aviació de Tona situat a Balenyà. El camp d’Aviació de Balenyà era de forma irregular, compost de dues pistes. Una en la mateixa direcció dels vents dominants del sud-est i d’unes dimensions de 1.100 m per 250 m d’amplada. L’altra formava un fals escaire, de 570 per 300 m.
En aquest camp hi ha un total de nou refugis: un d’antiaeri, que es troba just al davant de la casa de Can Moianès, i vuit d’elementals, que es distribueixen al llarg de tot el camp, que el tanquen pel nord i sud, i per llevant i ponent.

Atenció.- Nosaltres hem anat a visitar dos d’aquests refugis (Trabau 1 i 2) i per accedir al primer d’ells, hem hagut de creuar camps de conreu, però ho hem fet amb molt de compte, passant sempre pels marges no conreats i quan hem hagut de passar un petit tram pel mig del camp, ho hem fet vigilant i tenint molta cura de no trepitjar ni malmetre les plantes sembrades.