Tor - Pla de Llumaneres o Llumeneres - Port de Cabús - Tor

La petita població de Tor, envoltada per la muntanya amb el mateix nom, lamentablement ha esdevingut famosa pels assassinats de 3 persones que varen tenir fet allí al 1980 i 1995 i que varen fer que la muntanya de Tor es conegués amb el sobrenom de “La muntanya maleïda”. Tots aquest fets van ser reflexats pel periodista Carles Porta en el seu llibre “Tor, tretze cases i 3 morts” del que es varen vendre més de 50.000 exemplars i van ficar en el mapa aquest petit nucli urbà estratègicament ubicat amb la frontera al principat d’Andorra. De fet, el seu magnífic emplaçament i la comunicació amb Andorra ha fet possible durant molts anys el contraban entre dues bandes.

Però deixant de banda tots aquest fets tràgics i esperpèntics que han rodejat a aquesta població, Tor i els seus encisadors voltants és mereixen una visita on descobrirem l’encant d’aquest indret.

Des de la població d’Alins, direcció cap al nord i als pocs metres trobem a la nostra dreta el trencall degudament indicat cap a Norís i Tor. Tot i que la carretera és molt estreta s’agraeix el fet de que està enquitranada, almenys fins 2 km abans d’arribar a Tor on llavors la carretera es converteix en camí, una mica malmès en alguns trams però que no presenta cap dificultat per arribar al poble. Vull remarcar la bellesa d’aquest recorregut on en tot moment ens acompanya el riu de Noguera de Tor i que ens dona la sensació de que estem entrant en un lloc màgic, inalterable pel pas del temps.

Un cop arribem al poble aparquem el vehicle a l’entrada i, els que ens hem llegit el llibre, ràpidament reconeixem les cases que composen la població: Casa Sansa, Casa Palanca, Casa Cerdà, Casa Sisqueta....
Agafem les motxilles i recorrem el poble fins que arribem al pont que creua el riu Noguera de Tor el qual travessem passant per la vora de l’església i la rectoria del poble. Anem seguint la pista uns 600 metres deixant el poble de Tor rere nostre fins que arribem a una bifurcació. Aquí tots dos camins porten al mateix lloc, el Pla de Llumaneres però cadascun passa per la borda dels 2 rivals, el Palanca i el tristament assassinat Sansa. El de la dreta, el qual agafarem, ens passa per la borda del Palanca i el de l’esquerra, pel qual tornarem, passa per la borda del Sansa.

Anem seguim la pista ,sempre en ascens, passant per la vora de la Borda Palanca fins arribar al riu, el qual segons l’època de l’any i la quantitat d’aigua del desgel creuarem amb més o menys dificultat. Un cop l’hem creuat seguim pujant per la pista, ara amb una mica més de desnivell, fins que arribem a la plana on convergeixen els 2 camins. Aquesta plana es coneguda amb el nom de Llumaneres o Llumeneres on també hi trobem el roc amb el mateix nom. Avui quedem encantats pel nombre de cavalls i eugues que pasturen aquests prats

Sense pèrdua possible, seguim l’ascensió per la pista fins que arribar a Port de Cabús, pas fronterer amb el principat d’Andorra. Les vistes aquí son sobrecollidores. Opcionalment podem pujar al pic de Setúria que es troba a la dreta on les vistes a les dos valls encara son més impressionants.

Desfem de nou el camí, ara tot en descens, fins arribar de nou al Pla de Llumaneres o ara agafarem la pista de la dreta. Seguim la pista i al arribar a una plana podrem distingir una petita edificació junt una zona d’esbarjo amb tot de bancs, taules, tendes i demés fetes artesanalment amb troncs d’arbre. Hem arribat a la Cova Sansa. Aquest refugi lliure construït pel propi Sansa aprofitant la bauma d’una roca be si val la visita. Aquí el Sansa tenia la visió de construir-hi un càmping però no va arribar mai a quallar.
Deixem enrere la cova i als 400 metres trobem a la dreta les Bordes del Sansa. Aquestes edificacions estan envoltades de vehicles desguassats, una de les aficions del Sansa.
Continuem descendint fins que trobem de nou l’encreuament que ara ens durà al poble de Tor de nou.


OBSERVACIONS:

- La població de Tor queda aïllada a l’hivern debut a la gran quantitat de neu que hi cau impossibilitant l’accés.
- Tot i que no es veu reflectit en el track ja que no ho vaig gravar, des de Port de Cabús vàrem pujar al Pic de Setúria. Si ho voleu pujar conteu que son 1,5km entre pujar i baixar i un desnivell + de 200 m.
- Els veïns de Tor no es senten orgullosos dels esdeveniments que varen passar en el poble. Per tant sigueu discrets i guardeu-vos els comentaris per vosaltres.

AGRAÏMENTS:

- Agraïments al Centre Excursionista de Balaguer i especialment al coordinador de la sortida, Joan Molins.
- Al Hotel Montaña, per la seva hospitalitat, el tracte familiar i per tota la informació que sempre estan disposats a donar. Només puc dir que en Carles Porta no exagerava en el seu llibre quant es referia a ells.