Torà Sant Donat Figuerola Sant Pere Sant Miquel de Fontanet. Torà, La Segarra

La vila de Torà constitueix un punt molt interessant des d'on emprendre diverses rutes per aquests topants de La Segarra. Ja he pujat diverses rutes i he de dir que totes elles ens han agradat molt. Aquesta vegada explorem el sector de llevant i aprofitem per a recórrer un poc la mateixa vila.
La ruta no presenta cap dificultat. A tenir en compte que no trobarem aigua. Tanmateix és una ruta que es pot considerar curta, i el desnivell és moderat.
Tot i que no és indispensable en aquest cas, seguir el track dona tranquil·litat.

Anem a fer un petit esmorzar al bar El Trèvol, que és a la carretera al final de la vila de Torà en direcció a Ponts.
Emprenem la caminada des d'allà mateix, i ens endinsem en el poble, que és ben agradable. Entre altres coses podem ensumar l'olor del pa acabat d'enfornar.

A la plaça de la Font (amb el rentador de verdures i el safareig) és on comença i acaba estrictament la ruta circular, ja que s'hi troben el punt de partida i el d'arribada. Aquí podem admirar el monument més emblemàtic de Torà.

Agafem per l'extrem oriental de la plaça i seguim pel costat de la riera de Llanera. A la darrera casa torcem a la dreta i travessem la carretera LV-3005a, que condueix a l'Hostal Nou de Llobera i Solsona, de la qual al quilòmetre 2 surt el ramal que condueix a Ardèvol.

Seguim per aquesta pista que és el camí de Torà a Claret uns cinc-cents metres. A l'alçada de la pallissa del Carulla (edificació a la dreta) trenquem cap a la pista de l'esquerra i havent fet la primera corba (a 15 metres) la deixem per agafar el corriol que s'enfila en direcció nord per la costa de Sant Donat.

Als cent metres el camí fa un tomb de 90 graus a dreta, segueix uns cent metres més, en que trepitjarem trams de camí empedrat, i prenem un ramal de corriol a l'esquerra. Es va enfilant lligant algunes ziga-zagues fins que decideix seguir direcció a llevant.

Aviat albirem la capella de Sant Donat.
Un cop a la capella piquem la porta amb els artells, com és costum de fer aquí per avisar de la nostra presència. No ens obre ningu.

Agafem ara per la pista que hi arriba fins una barraca de pedra seca. Allí la pista torça a la dreta i segueix un bon llarg pel llindar de la costa de la serra de Sant Donat. Gaudim d'amples vistes de la vall de Cellers.

La pista fa un tomb de 90 graus a l'esquerra. Passem per sota d'una línia elèctrica i arribem a una cruïlla. Torcem a l'esquerra i baixem a l'era de la masia-castell de Figuerola.

El castell de Figuerola ja és documentat l'any 986 (castrum Figuerola). L'edifici està aixecat damunt el rocam. És imponent. Al flanc de tramuntana es fa ben evident un pati alçat guardat amb merlets.
Aquesta és una casa important, ara abandonada, per bé que s'hi veuen mostres de rehabilitació.

Voltem el petit tossal de la casa castell per l'esquerra i baixem a Sant Pere de Figuerola.
Es tracta d'una església romànica, ara sense campanar, amb absis. És oberta i podem fer un cop d'ull a l'interior. Presenta un ferm altar. Destaquen una gran pica babtismal treballada dins un bloc de pedra just al costat de l'entrada de migdia, on també hi ha un contrafort; i a l'interior una pica petita de pedra per l'aigua beneïda inserida en el mur.

Pel corriol baixem a seguir la pista. Fa unes ziga-zagues i s'encara a ponent pel bosc. Trenquem a la dreta per estalviar una marcada tornada. Travessem el barranc de Figuerola i anem seguint la pista, que és el camí de les fonts de Figuerola (no hem vist aigua). Va a trobar la carretera d'Ardèvol a l'indret de Fontanet.

Travessem la carretera i pugem a visitar Sant Miquel de Fontanet.
Aquesta pintoresca esglesiola forma un conjunt amb la veïna casa de can Garriga, a l'extrem del tossalet.
Sant Miquel de Fontanet és una bella església romànica, en bon estat de conservació, dels segles XI-XII. A l'entrada hi ha un porxo. L'absis presenta arcuacions llombardes, i al mur de migdia unes lesenes. També té un altiu campanar d'espadanya.

Tornem a la carretera i la seguim quatre-cents metres fins a creuar la riera de Llanera. A l'altre costat, a l'esquerra, surt el bonic i fresc camí dels horts, que ens duria fins a Torà, però avui hi anirem per un corriol que segueix més o menys paral·lel, i assolellat, però seguint uns metres per damunt. Com que avui ja ha refrescat no tenim cap inconvenient.
L'agafem tot pujant la carretera vint metres i tombem a l'esquerra. Allí ja es fa evident el rastre i el seguim. Gairebé tothora albirem els horts per sota a la nostra esquerra.
El corriol entra a la baixada del torrent del Verdaguer, per on s'escola el GR i també el camí que ens duria al castell de l'Aguda (origen de la vila de Torà) per tornar a seguir per la base de la costa. Seguim el corriol uns set-cents metres més fins que el deixem.

Al final d'un gran camp que tenim a sota trenquem a l'esquerra 90 graus, i en cent metres arribem a una cruïlla amb tot d'indicadors de GR. Aquí el nostre itinerari s'ajunta amb el camí dels horts de les Merites que ve del pont de Fontanet.

Seguim a la dreta, travessem la riera pel pintoresc pont de les Merites. A la riba de ponent s'hi pot veure un pilonet que indica la data en que es va construir: 1724.

Seguim el vial que marxa pel costat del curs del Llanera i entrem a la vila justament per la plaça de la Font.

D'allí fins on tenim el cotxe podem seguir diferents itineraris pels carrerons i places de la històrica vila de Torà. Naltros vam seguir cap a la plaça i el portal del Pati i la plaça del Vall, on hi ha l'ajuntament. Tornem a seguir pel costat del Llanera i anem a petar a la carretera al costat del bar Trèvol on tenim el cotxe.