Tordera-Sant Martí del Montnegre per camins

Tordera-GR 92-Bagueny del Prat-Camí del Suro del Llop-L'Erola-Coll de Palomeres-Coll de les Planes-Coll Obert-Pineda Fosca-Camí de Can Lari-Sot de la Brinxa-Can Riera-GR 83-Sant Martí del Montnegre

Tordera-St. Martí del Montnegre agafant el màxim de camins i el mínim de pistes amples possibles, una alternativa al GR 92 que, en aquest cas, té un traçat inexplicable, que sembla més per anar amb cotxe que no pas caminant.

Sortim de Tordera pel GR 92 i, en el nostre cas, ens van portar un tros amb cotxe i ens vam poder estalviar tota la part asfaltada. A l'altura del coll Pedreguet, baixem cap al Bagueny del Prat i passem pel costat del gran pi del Prat. Arribem a un encreuament de pistes i agafem la que va cap al nord. Des d'aquesta pista veiem l'església de Sant Miquel de Valmanya a la nostra esquerra, més avall. De tant en tant, també veiem el mar en la llunyanina. Arribem a una nova cruïlla de camins, la de la creu d'en Vilar, i seguint una mica endavant surt un corriolet a l'esquerra que puja amunt que és el camí del suro del llop, molt bonic, que va remuntant. Passem pel costat del suro de la griva i una mica més amunt pel costat de la soca del gran suro del llop, que malauradament es va tallar per fer-ne llenya, i ens acabem enfilant a la pista del GR 92 en una zona molt bonica, enlairada. Al cap de poc arribem a la bucòlica ermita de l'Erola i tenim unes bones vistes cap al sud. Passem pel collet del vent i agafem el corriol a mà dreta que deixa la pista per enfilar-se fins a un mirador que ens permet admirar el Canigó nevat i mirant cap al sud veiem allà mateix el campanar de l'església d'Hortsavinyà. Continuem cap al coll de les Planes i Coll Obert, i passem per les restes del forn de la pega. Aquests forns es feien servir per fer pega o quitrà a partir de la resina. La pega tenia moltes aplicacions (en la construcció de vaixells per aconseguir la impermeabilització del casc, operació anomenada calafatejat, per la impermeabilització de les soles de les sabates o espardenyes; per la fabricació de poals de pega; o com a màstic per empeltar i tapar ferides d’arbres). Continuem per una pista que es converteix en camí. És el camí de can Lari que no sabíem si estaria impracticable després de l'última nevada-ventada que va fer tant de mal als boscos. Vam estar molt contents perquè el camí, a més de ser perfectament transitable -però millorable- és molt bonic. Va passant per sobre del torrent de can Lari i ens porta a les retes de la casa -en queda poca cosa- i d'una altra edificació petita però més conservada i curiosa. Després de Can Lari trobem al costat del camí dos forns de carbonet. El carbonet era un carbó més barat que es feia amb branques d'alzina o roure, ofegant les brases. El primer que trobem és el que està més ben conservat. El camí va baixant de nivell, fins al torrent, i acaba anant a parar al sot de la Brinxa. Aquí agafem la pista cap a la dreta (en direcció nord) i al cap de pocs metres ens aturem un moment per contemplar el bonic salt del llop (que es diu que es la petjada d'un llop que va fer un gran salt escapant-se d'un caçador). La pista ens porta fins al pantà de la Brinxa, després de travessar diverses rieretes. Al pantà, molt naturalitzat i bonic, hi veiem ànecs i alguna polla d'aigua. En aquest moment (gener del 2012), hi ha bastanta aigua i té un salt a la part nord que fa de sobreixidor. Continuem per la pista fins a Can Riera. Aquí deixem la pista i agafem el camí antic que puja cap a sant Martí -convertit ara, molt encertadament en GR 83- que ens portarà fins al suro gros. Hem d'haver passat pel costat de la rajoleria -les restes d'un antic forn de fer rajoles que no hem sabut trobar i que ens hauria d'haver quedat a l'esquerra del camí un pèl més avall- i ja som a tocar de l'ermita de Sant Martí del Montnegre, des d'on acabarem contemplant una magnífica vista del Montseny amb el to blavós de les últimes llums del dia.

El temps que surt inclou les parades.