TORRE DE MADELOC I PIC DE SALLAFORT (2 X100 CIMS FEEC) DES DEL COLL DE BANYULS: COLL DE FORMIGÓ-BATERIA 500-CREU DE SALLAFORT

Interessant ruta circular per assolir dos dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC, la Torre de Madeloc, situada al terme municipal de Port-verdres, al Rosselló, i el Pic de Sallafort a la frontera francoespanyola, amb els termes municipals d'Argelers, de Banyuls de la Marenda i d'Espolla que conflueixen.
Comencem la ruta al Coll de Banyuls, al que accedim des de la població altampordanenca d'Espolla. És un dels tres únics passos de carretera, juntament amb el Portús i el del Coll dels Belitres, que tenen els Pirineus en el seu extrem oriental, tot i que actualment resta tallat per unes grans roques que tallen el pas. Al coll, trobem diferents elements, un monument a la crida que va fer el general Charles de Gaulle per l'alliberament de França, tres rètols sobre la guerra civil espanyola (1936-1939), un panell informatiu de la Via Heraclea i la fita fronterera 591, que és una creu gravada i pintada en una pedra horitzontal a ran de terra a ran del costat de llevant de la pista, reforçada per una fita cúbica, en el tros que emergeix del terra, amb els cantells arrodonits. Agafem la pista que baixa amb els panells de la guerra civil a la dreta i que ens a de dur al Coll de Vallauria, lloc on farem una anada-tornada per fer a la seva vegada una ruta circular per pujar a la Torre de Madeloc. Són 7,1 km de pista que és recomanable fer al principi de la ruta, donat a que tot i ser molt agradable i no presentar cap dificultat, es pot fer una mica llarga si fem la ruta en sentit contrari. Durant aquest petit tram de pista passem per una una bassa de captació d'aigua i més endavant per una surgència intermitent, que al nostre pas, rajava. Arribem al Coll de Vallauria, on farem una anada-tornada per pujar a al Torre de Madeloc, fent a la seva vegada una ruta circular. Després haurem de tornar altra cop a aquest coll per continuar la ruta. Seguim el GR-10 agafant un corriol que puja fins que arribats a un segon coll, el Coll de Formigó, on trobem les ruïnes d'una caseta, agafarem el corriol que baixa a l'esquerra per fer una pujada circular a la Torre de Madeloc. Aquest bonic corriol, amb tendència a la baixada, pasa per les ruïnes d'una casa i arribats a una cruïlla, anem a l'esquerra en pujada en direcció a la Bateria 500. Si anéssim a la dreta i continuessim baixant arribariem al Coll de Gascons, que és un punt habitual d'inici de pujada a la Torre de Madeloc. La Bateria 500, que deixem a l'esquerra, és un emplaçament d'artilleria d'època moderna del límit dels termes comunals de Banyuls de la Marenda i de Portvendres, i constituïa part de les defenses de la Costa Vermella. Allà mateix, el corriol surt a la pista asfaltada que agafarem a l'esquerra i que ja no haurem de deixar fins arribat a la Torre de Madeloc. Aquesta torre, també coneguda com a Torre del Diable, forma part amb els seus 670 m del repte dels 100 Cims de la FEEC, molt probablement fou construïda, com la propera Torre de la Maçana, visible també des d'allà, per Jaume II de Mallorca. Com la Torre de la Maçana, formava part d'una xarxa de dispositius de vigilància que podem trobat a bona part de la costa mediterrania, i molt especialment a la costa catalana. Actualment es fa servir com a repetidor de televisió. Més enllà de de torre, podem apropar-nos a la propera caseta de vigilància forestal, amb magnífiques vistes sobre la plana rossellonenca, destacant la propera població de Banyuls sur Mer i les de Argelers o Cotlliure. Tornem enrera per l'asfalt i a l'alçada d'una gran roca agafem un corriol que surt a la dreta i que ens porta a unes ruïnes que pel que sembla formaven part d'alguna fortificació militar. Després de fer un tomb per les mateixes continuem darrera del mur i comencem a baixar per un corriol que perd alçada ràpidament i que sense ser difícil, te algun pas on caldrà ajudar-se de les mans, sobretot a un punt on el camí s'estreta i passa per una mena de canal entre roques. Tornem al Coll de Formigó i desfem el camí fet a l'anada fins al Coll de Vallauria, on ara, agafarem la pista a la dreta, que no haurem de seguir durant molt metres, donat que al poc, la deixarem per agafar un bonic corriol que a s'endinsa entre la vegetació a l'esquerra. El corriol planeja inicialment però poc a poc comença a guanyar alçada. Durant la primera part del recorregut trobem una serie de registres d'aigua on se la sent fluir. Arribarem a una cruïlla "Serrat de Castell-Serradilló", on hem de continuar seguint les senyals del GR a l'esquerra. La pujada no dona treva i arribats a una gran fita, deixem el tram de vegetació atapeida per sortir a una part més oberta on un cop arribats a un curiós arbre, el camí comença a planejar. Seguint el corriol durant uns 500 metres, arribarem a la Creu de Sallafort. Les vistes des d'allà són magnífiques, ja que que s'albira tot l'Empordà i tot el Roselló , els pobles de Cotlliure, Banyuls sur Mer, Portvendres, la platja d'Argelers, Elna, l'estany de Sant Nazari, el de Salses, i fins i tot es veu Perpinyà. Ens dirigim cap al Pic de Sallafort que com veurem, són en realitat dos cims en funcio de la cartografia que consultem. Pel camí, pasarem pel curiós Refugi Tomy, situat entre unes roques i al que val la pena apropar-se per veure com és el seu interior. Aviat arribarem al que segons la FEEC és el punt d'interés i cim conegut com a Pic de Sallafort (994 m), que és una zona plana envoltada de curioses roques a totes bandes, que recomanen visitar. Des d'allà, és ven visible el cim que segons la cartografia francesa és el Pic de Sallafort, que certament té més aspecte de cim, donat que sembla estar a més alçada i estar coronat per una fita. En realitat, es troba a un nivell inferior que el 100 cims oficial, donat que està a 983 m. Des d'aquesta fita anem a buscar un corriol que poc a poc es fa més clar i fressat, on trobem marques de color groc, i comencem el continu descens que ens ha de portar al Coll de Banyuls. Quan passem pel Coll de les Eres, ens podem apropar al Puig de les Eres (698 m), des d'on tenim bones vistes, i si ens fixem, poc més endavant, a la nostra dreta, veurem un orri (construcció de muntanya típica de pedra) una mica amagat. Uns 600 metres abans d'aribar al Coll de Banyuls, trobarem una bifuració, que nosaltes vam agafar a l'esquerra per un corriol que baixa més dret i amb pedra més solta. El camí de la dreta també porta al Coll de Banyuls passant just l'entrada del Refugi del Coll de Banyuls, que nosaltres també visitarem venint del camí de l'esquerra.