TORRE DELS SOLDATS i SANTA EUGÈNIA DE RELAT des d'Avinyó

Deixem el cotxe al mig de la població d'Avinyó i aprofitem per anar fins a l'església de Sant Joan i la plaça major, on ens ha rebut el "xurrero" de bon matí.

Tot baixant cap a la carretera, veiem la Torre de l'Abadal, una edificació de principis del segle XX amb estil entre modernista i historicista (diuen les hemeroteques) i amb un resultat és molt atractiu. Just al seu davant i sobre la vorera contrària de la carretera veurem uns pals indicadors que ens marquen la ruta cap a la torre dels Soldats. Comencem doncs per un camí de terra que, en baixada, ens portarà fins al Pont Vell, un pont romànic petit i esvelt d'obligada foto.

El camí comença aquí a encarar-nos cap al Pla dels Pins on creuarem la granja de xais i posteriorment la de vaques fins que ens enfilarem a sota la Torre dels Soldats on hi trobem una gran bassa de'aigües residuals, quina olor no és precisament agradable. S'ha de creuar la tanca (no hi ha pany) i escollir: o el corriol costerut que s'enfila de dret fins a la Torre dels Soldats o la pista que xino-xano us enfilarà fins a la dita torre. Nosaltres hem anat pel dret perquè no hi ha gaire desnivell. Si agafeu la pista cal que aneu amb compte doncs el camí d'accés a la Torre s'ha d'agafar un tros enllà com si volguéssiu retrocedir per la carena.

La torre té el seu encant i les vistes són boniques sobretot cap a Montserrat. La museització del lloc permet conèixer que la torre té origen militar doncs es va construir durant la segona guerra carlina per fer arribar la informació a Barcelona on hi havia el comandament mitjançant la telegrafia òptica. Aquesta torre enllaçava amb la d'Artés i la de Sant Feliu Sasserra. Actualment està ben consolidada gràcies als treballs efectuats.

Deixem la torre i comencem a planejar pel Camí Central de Transhumància, l'antic camí que seguia el bestiar per anar de les zones més baixes a les pastures de muntanya. El camí està essent restaurat al voltant de l'amorriador o lloc de parada del Pla de l'Oliva. Aquí hi ha mur de pedra seca per banda impedia al bestiar dispersar-se. Els murs de pedra seca tenen el seu encant per la forma com estan construïts: amb lloses planes a la part de baix i amb pedres com si fossin llibres al coronament o part de dalt. No obstant, hem vist algun mur antic que tot ell era de llibre, espectacular.

Quan els murs s'acabem abastem la casa de L'Oliva, que no visitarem sinó que seguirem carenejant fins arribar al camí que ens baixarà a la casa de Vilapúdua de Dalt, on crec que ens hem equivocat doncs havíem de visitar també Vilapúdua de Baix, doncs es veia una ermita molt curiosa que no hem visitat. el camí ens ha portat directe fins a la riera de Relat on hi ha una petita presa d'on sortia una canal suposem per un molí que actualment no es divisa. Són curioses les pedres semicirculars que hi ha abans i després del pont: una indica la propietat de Vilapúdua de Baix i l'altra la titularitat del canal.

A partir d'aquí la pista ens portarà a la carretera de Sant Feliu Saserra, que haurem de seguir molt poca estona per agafar la desviació que ens portarà a l'ermita de Santa Eugènia de Relat; amb un entorn ben estrany: sembla un lloc de meditació. L'ermita té un campanar romànic molt robust i potent que dóna fe de l'existència d'una església romànica del segle XI. La nau en canvi ha estat substituïda per una de barroca del segle XVI. Curiosament té una masoveria adossada a ponent. El conjunt és bonic i les fotos en blanc i negre són espectaculars.

Baixem per la carretera fins al a primera corba per agafar el corriol que ens portarà a Les Casetes de Relat, una casa amb murs defensius però en canvi destinada creiem a exercicis espirituals o alguna cosa així.

A partir d'aquí el camí de tornada ens portarà fins a la carretera de Balsareny, amb alguna petita distracció com potser una cabana de pastor, tant típiques del Bages i el Moianès, també de pedra seca.

Un cop passat el pont de Can Serra ens enfilem cap al poble d'Avinyó fins on tenim el cotxe i donem per acabada la ruta.