torre murrià i coves de la vila des de l'àrea de xenacs

Per tercera setmana consecutiva farem una excursió que no havíem fet mai “tot descobrint país”: Anirem a la Torre Murrià. Aquesta es troba a sobre el puig del mateix nom, a la part de ponent de la Serra Marboleny. Per escurçar la pujada començarem l’excursió a Xenacs.

Convenientment, en Lluís Guillaumes avui vindrà i durà la clau de la barrera que hi ha a la carretera que hi puja.

Comencem a caminar al volt de les nou. Ens dirigim sense gran esforç a la carena principal de la Serra Marboleny. A l’arribar-hi la seguim una estona fins a trobar el Camí dels Bous. Baixem per aquest camí fins al peu del Murrià. Arribats a aquest punt, agafem un caminet que en poca estona ens puja al cim.

La Torre Murrià són les ruïnes d’una de les torres que durant la segona guerra carlista van habilitar-se per un sistema de telegrafia òptica del qual les torres de Montolivet i del Coll en formaven també part. Es veu que aquesta torre es va edificar per sobre d’una altre de l’època romana. Per tant, estem en un lloc ben històric. Es també un lloc ombrejat i on és fàcil d’asseure’s. Per tots aquests motius és un bon lloc per esmorzar-hi.

Un cop reposats continuem l’excursió cap a les coves de la Vila. Veiem varies entrades d’aquestes coves. No les explorem ja que no anem equipats per fer-ho. Seguim el camí per pujar un altra cop a la carena.
Per uns moments, sense adonar-nos en, deixem el camí. En Toni al mirar el traç fet pel GPS s’adona de l’error i recula un petit tros per recuperar el camí. Tot el grup el segueix excepte en Lluís, en Miquel i la Kamman que al anar a davant han fet ja un bon tros de pujada. En Lluís decideix seguir pel dret fins a trobar la carena. La Kamman i en Miquel decideixen retornar al camí. Per les veus dels seus companys intueixen que aquest es troba molt a prop seu. Decideixen, per tant baixar-hi rostos avall.
Malauradament el bosc, que semblava tant net, de cop i volta està ple de bardisses. Gràcies a les indicacions remotes (per telèfon) d’en Toni i presencials d’en Carles, es van orientant fins arribar al camí. En Miquel arriba esgarrinxat de cap a peus. La Kamman, malgrat haver cridat improperis en tots els idiomes que coneix mentre baixava, no se li veu ni una ratllada. Tot el grup, menys en Lluís, continuem el camí.

Arribats a la carena en poca estona retornem al punt on hem començat a baixar a primera hora del matí. Una banderola indica que queden 25 minuts per arribar a Xenacs. No és molt, però són els minuts més llargs de la jornada. Arribem per fi als cotxes i tot seguit ens dirigim a la Moixina a dinar. Allà ens trobem amb la Nuri, en Gabriel i la Teresa. Un bon final de festa per una bona excursió.