Torre Norfeu, Mirador de Norfeu i Cova de les Ermites des de Coll del Canadell

Coll del Canadell

Panoràmica illes medes i badia de Roses

Torre Norfeu

La torre de Norfeu és un lloc de defensa o vigia construït a la part central de la península de la que pren el nom. L’estructura original de la torre mesurava 7 metres i mig d’altura i era de planta circular, amb dos pisos i parapet. A la planta baixa hi havia una cisterna, l’únic element de la torre que es conserva actualment. L’interior de la torre estava dividit en quatre estances de dimensions reduïdes amb una espitllera per arma de foc cadascuna. En aquest espai s’hi accedia des de fora mitjançant una passarel•la de fusta. Una escala interior d’obra permetia pujar des d’aquest àmbit al parapet superior. Aquesta part dominant de la torre tenia merlets i estava protegida per un matacà a cada costat, excepte al costat oest. Al costat de llevant d’aquest nivell hi havia una volta que funcionava com a recés de la Tramuntana. La cisterna d’aigua és l’únic element que queda dempeus. El dipòsit està cobert per una volta semiesfèrica i les parets de l’interior estaven arrebossades per una capa de morter hidràulic que impedia filtracions, ara en molt mal estat. El fons de la cisterna hi ha un paviment de rajols que es conserva força bé. L’aigua s’extreia per un forat obert al centre de la volta i es recollia de la pluja a través d’un sistema de canonades fetes amb teula i lligades en morter. Les conduccions es mantenen parcialment. El perfil actual de les restes de la torre és atalussat i es veu que va ser construïda amb grans carreus sense treballar, de pedra local, lligats amb morter. A la torre ara s’hi accedeix per un gran forat que hi ha a la paret. Contingut 1 Notícies històriques 2 Localització 2.1 Coordenades 2.2 Mapa 3 Nivell de protecció 4 Enllaços externs Notícies històriques La torre de Norfeu va ser construïda l’any 1599 en un context d’atacs de corsaris i pirates i la conseqüent inseguretat a la costa. Aquesta formava part d’una xarxa de protecció del litoral format per torres fortificades. El projecte de construcció de la torre és de Jerónimo Marchi però Jorge Fratin va col•laborar en la selecció del lloc. Aquesta va ser destruïda per un llamp a mitjans del segle XVII. Localització La torre es troba al cim del Cap Norfeu Coordenades UTM: X=520730 Y= 4677040 Mapa Nivell de protecció A. Protecció Integral Objectes de protecció: Restes conservades de la torre. Volum conservat i probable per restitució Morfologia, tècnica constructiva emprada, tipologia dels materials. Les actuacions destinades a garantir la protecció de l’element, tal com ve determinat per la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, hauran de ser contemplades en un instrument de planejament urbanístic específic, elaborat per l’ajuntament. Enllaços externs Torre de Norfeu. Pobles de Catalunya.

Cap Norfeu

El Cap Norfeu és un cap situat al SE de la península del cap de Creus, al litoral de l'Alt Empordà i al N de la Costa Brava, que s'endinsa 2 km en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada i corbada entre la badia de Jóncols (al N) i la badia de Montjoi (al S), al fons de les quals hi ha les cales dels mateixos noms. Aquest cap tanca pel N el golf de Roses.

Panoràmica

Badia de Jòncols

Mirador de Norfeu

Barraca dels Palauencs

El nom de barraca dels "palauencs" potser es refereix a una de les moltes llegendes que hi ha al voltant del cap Norfeu:la dels Fadrins Encantats. "Aquell que podia furtar un vel de una sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de Palau-Saverdera que quedaren seduïts pels cants i les rialles d'aquelles dones. En intentar prendre d'amagat un d'aquests vels foren sorpresos per la sirena, que amb una mirada fulminant els va convertir en dues roques vora del mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels Fadrins Encantats, al cap Norfeu".

Cala Jòncols

Dreta

Punt d'observació d'aus

Cova de les Ermites

La cova de les ermites, coneguda també amb el nom dels eremites, es troba al vessant nord del Cap Norfeu, a tocar del camí que mena a la punta. La cavitat és de planta triangular amb una entrada ampla que es va fent estreta a mesura que s’enfonsa. La boca, de 7 metres, està tancada amb un mur fet de lloses de pissarra disposades planeres amb una obertura: la porta. Les parets de la cova estan retocades i en un punt fins i tot rebaixades com és el cas del costat nord en el que hi ha un banc i unes lleixes, tot excavat a la roca natural. Davant de la cova hi ha una terrassa artificial limitada que té per límit una feixa. En aquest espai hi ha les restes d’una barraca de planta quadrada feta també amb lloses de pissarra. Aquesta està ben construïda ja que les cantonades estan fetes de forma acurada amb pissarres retocades d’una mida més grossa que a la resta de l’edifici. A part del seu nom, no hi ha constància escrita sobre la utilització d'aquesta cova, situada al Cap Norfeu, com a vivenda d'ermitans. Malgrat que és un tema, com molts altres, poc estudiat, trobem algunes referències sobre el fenomen de l'eremitisme en el terme de Roses. El llibre Roses o a la recerca de la zona grisa els resumeix: [...] el 17 de maig de 1380, el bisbe de Girona, Bertran de Mont-rodon i de Sorribes, demanava al clergat de Santa Maria de Roses, Cadaqués, Palau-saverdera i Santa Creu de Rodes que escoltés en confessió els eremites que vivien en aquestes muntanyes -cosa que confirma, d'una banda, la seva presència i, de l'altra, el caràcter més o menys ampli del fenomen- i que no digués que no eren feligresos seus -una precisió indicativa que els ermitans, més enllà de viure aïllats geogràficament en un erm solitari, també eren socialment i religiosament abandonats. Pocs anys després, una dona -que ningú tendeixi inconscientment a identificar l'eremitisme amb una opció exclusivament masculina-, anomenada Francesca, exercia d'eremita a l'indret anomenat Panin, situat al terme de Cadaqués. Hi havia construït una cel·la i agençat un hort dels quals el rosinc Guillem Riba, propietari del territori, li feu donació el 25 d'abril de 1411, uns mitjans de vida que foren augmentats el 1418, quan s'hi afegí una vessana de terra situada a la Font. L'ocupació ermitana del lloc es mantenia encara el 1427. El 26 de novembre, s'assignaven aquelles possessions a un nou asceta, Guillem Savella, natural de Guimerà, una allunyada població de la Conca de Barberà, a Tarragona, una procedència que fa pensar en la possible atracció que podia exercir la serra de Rodes com a centre eremític. En una data tan tardana com és a mitjan segle XVIII -un moment en el qual les autoritats religioses tornaran a promoure aquest gènere de vida-, encara és possible de descobrir un altre cas de pervivència de l'eremitisme a Roses. El 17 de juliol de 1759, el bisbe dóna llicència a Felip Castelló Vila, mestre de minyons de Roses, per anar a fer d'ermità a la petita església de Santa Anna de Pontós. Al capdavall, no sembla que la cova de l'Ermita de cap Norfeu sigui una referència isolada en el panorama religiós de Roses i de tota l'àrea muntanyenca que li fa de rerepaís (des de l'Edat Mitja, per exemple, hi ha testimonis d'eremites a Sant Baldiri de Taballera i a la muntanya de Sant Pere de Rodes; i, en el transcurs dels segles XVII i XVIII, a Sant Sebastià de Cadaqués, Llançà, Sant Onofre de Palau-saverdera o Santa Elena de Selva de Mar). Ara sembla una mica més plausible poder afirmar el caràcter eremític de l'esmentada gruta. Qui sap si algun dia coneixerem el nom de l'ermità que l'habità.[1] Contingut 1 Notes 2 Localització 2.1 Coordenades 2.2 Mapa 3 Nivell de protecció Notes Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 151-152. Localització Coordenades UTM: X=521000 Y=4677200 Mapa Nivell de protecció B. Protecció bàsica. Objectes de protecció: Cavitat natural completa Diferents elements construïts a l’exterior de la cova (paret de pedra seca, dipòsit, àmbits indeterminats) Espai interior de la cova i configuració natural Diferents rebaixos a la roca natural situat tant a l’interior de la cova com a l’exterior Plataforma artificial que precedeix l’entrada de la cova Camí d’accés a la cova

Platja del Canadell