Torre Ramona, Torrota d’en Pasteres, Castell de Subirats, Jaciments del Pujol d’en Figueres i dels Casots

Curta sortida d’anada i tornada des de Torre Ramona. Es tractava d’anar cal al Castell de Subirats primer i cap al jaciment de can Figueres al Turó del Pujol. Volia fer una ruta circular tornant a Torre Ramona per un lloc diferent però al final he estat tant de temps gaudint dels diferents llocs pels que he passat que he optat per desfer el camí de tornada. Feia anys que no anava al Castell de Subirats des de la Torre Ramona i la veritat es que ha estat un errror haver trigat tant de temps, Torre Ramona es un indret especialment bonic, que mereix ser visitat sovint. Un cop sortit del nucli de població m’he desviat del cami que porta cap al castell agafant una pista en molt bon estat que m’ha fet pensar que potser seria una manera diferent de pujar cap al castell. M’he equivocat, el camí aviat es torna en un estret corriol i entra a dins del bosc. Seguia pensant que podria pujar però de sobte el corriol ha deixat de ser evident, precisament davant de la Torrota d’en Pasteres que ni sabia que existía. Primera i agradable sorpresa del dia. Una torre força ben conservada que qui sap quants anys té i que està totalment amagada dintre del bosc, sense cap indicació que marqui la seva existència.


He tornat al camí del castell per a on he anat pujant sense cap mena de problema. Les vistes des del mirador del Castell de Subirats eren avui excepcionals doncs les ventades d’aquests dies han deixat cels molt clars. Aquí m’he emportat el segon premi del dia: ha nevat uns minuts. Neu a la primera setmana d’abril, cosa gens habitual en aquestes contrades.


He baixat en direcció al jaciment de Can Figueres per un corriol que evita uns centenars de meytes d’asfalt. El més senzill hauria estat pujar pel corriol que acaba arribant al jaciment però he vist escaladors penjata a la cinglera del turó del Puig del Cocidril o del Pujol d’en Figueres i m’he dit: segur que tenen corriols que porten o que s’acosten força a la part superior d’aquest turó a on hi ha el jaciment. He pujat amb molta més facilitat dem que em pensava, primer per corriols fresats i despres bosc amunt cercant els millor passos, que en cap cas han estat complicats. He sortit just a on hi ha els murs de la fortificació ibèrica. M’ha impresionat la bona conservació que mostren aquests murs. No cal dir que les vistes, especialment les del Castell de Subirats son precioses. He donat un tomb per la zona boscosa d’aquest puig, caminant entre matolls sense que hagi trobat cap altre senyal d’excavacions ( es la primera vegada que he estat en aquest jaciment).


Uns metres mes avall del jaciment iber ( que está totalment obert sense res que impedeixi em pas) hi ha una serie de panells informatius que expliquen la importància que va te aquest indret en el que s’hi han trobat múltiples restes d’animals prehistòrics. Des d’aquí ja he tornar per cami cap al Castell de Subirats primer i a Torre Ramona després a on he aprofitat per donar una tranquil-la volta pel nucli urbà i, especialment per la bonica edificació que dona nom a aquest nucli de població.


A continuació adjunto un resum de l’informació que he trobat a internet sobre els llocs de pas pels que he passat avui:


Torre Ramona ( edifici que dona nom al nucli urbà)A la barriada de la Torre-ramona, a la qual dóna nom. És un dels pocs palaus rurals del segle XVI que es coneixen al Penedès.
Fou manat construir per Francesc Joan Gralla i Desplà, fill de Miquel Joan Gralla, qui va comprar la senyoria de Subirats a l’emperador Carles I, el 1521. En Francesc Joan casà amb Guimar d’Hostalric.. El seu nét, Gastó de Montcada i Gralla, ho va vendre el 1611 a Joan de Millsocós; passà a la seva filla, Agnés de Millsocós, que el 1619 casà amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra), de qui el lloc agafa el lloc de torre d’en Ramon, però des de que al segle XIX fou de Paula de Ramon, casada amb Àlvar de Fortuny, se l’anomena Torre-ramona. L’actual propietària és na Mercè de Fortuny i Folchi.
És un bonic palau, al peu del Castell de Subirats, poro de l’aiguabarreig del riu Anoia amb la riera Lavernó, situat dalt d’un petit monticle, dominant el pas del camí ral. Fou construït probablement damunt el lloc on existí un altre edifici, més petit i senzill, utilitzat com a residència, almenys des de ben entrat el segle XIV. Sabem que el 20 d’agost de l’any 1404, a la casa de Sant Joan de Subirats hi pernoctà el rei Martí I, camí de Martorell.
És d’estil gòtic-renaixentista, edificat al segle XVI, possiblement a partir del 1527; usat com a residència campestre de la família Gralla.
Té la planta exterior quadrada i fa uns 25 metres de costat, està format per baixos, planta noble i golfes, tot cobert amb teula àrab a quatre vessants. El coronament de l’edifici és envoltat d’un típic ràfec rural català no molt sobresortit. Pati central de forma rectangular amb un pou al mig d’aigua potable.
La façana principal és orientada mirant al castell de Subirats, o sia a migdia; és austera, però elegant. Al mig el gran portal d’arc de mig punt adovellat, amb espitlleres per banda; damunt seu, finestra renaixentista, acompanyada al mateix nivell d’una a cada banda, és a dir, tres en total. Al segon pis, damunt la finestra principal hi ha un matacà, ben conservat, fet de pedra molt polida. Completen aquesta façana quatre finestres, dues a la planta baixa i dues a les golfes.
Les finestres del primer pis i una de la planta baixa tenen motllures trencaaigües acabades amb mènsules decorades. Restes d'un rellotge de sol.
La façana més monumental és la de ponent. En total dels tres pisos, hi ha set finestres, totes profusament treballades. A la façana de llevant, torre adossada a la mateixa alçada que l’edifici de forma rectangular, sense cap ornamentació d’interès. A la banda nord, terrat amb balustrada al primer pis amb tres finestres com les d davant. Les finestres esmentades, sobretot les de la planta noble, estan decorades amb trencaaigües de pedra motllurada amb mènsules esculpides, així com ampits, brancals i llindes.
Al pati interior, arc escarser de pedra ben polida, de grans dimensions. Dues premses de vi verticals. A mà esquerra, portal de pedra de carreu que comunica al celler, del qual surt una mina en perfecte estat de conservació que queda tallada, aproximadament, pels volts de l'església de Sant Joan Sesrovires. A la mateixa banda, escala petita, de pedra que comunica a un portal motllurat. Finestra renaixentista amb mènsules decorades amb caps d'àngels alats. Fou la dependència del cos de guàrdia i servents de palau. A la dreta del pati, entrada principal. Arc escarser. Gran escala amb llambordes fins a la planta noble. Al primer pis, dos finestrals d'època: al de ponent, les mènsules decorades amb animals fabulosos, i al de la banda sud, amb àngels alats.
Passadís al primer pis amb quatre arcades arcades ogivals amb fines columnes ben polides, amb les seves corresponents bases i capitells, formant un conjunt d'una gran esveltesa arquitectònica. Sostre restaurat amb enteixinat de fusta.
Portal principal a la dreta, molt decorat, d'estil gòtic flamíger, tot coronat per una gralla. Escut heràldic ovalat de quatre partions amb restes de policromia aguantat per dos grius. Les impostes, decorades amb animals fabulosos. L'altre portal, el de l'esquerra, està tan treballat com aquest, l'única diferència consisteix en què l'escut heràldic no és timbrat amb una gralla. És obra posterior a la construcció de l'edifici i els escuts pertanyen a la família Ramon. Arreu de la mansió s'observa pedra treballada molt polidament; petits portals amb arcs conopials a tot l'interior de l'edifici. Les finestres del primer pis tenen dos festejadors cada una i les del segon, una.

L’edifici està envoltat, menys la part de darrera, per un pati, que el tanca un baluard, limitat per cases a banda i banda, algunes amb elements arquitectònics d’interès. Es conserva un alt mur coronat de merlets i espitlleres i portal d’entrada amb dintell (Llinda - Nota dels autors). El mur actualment queda amagat per les parets de les cases i els magatzems.

Sense cap mena de dubte és l’edifici rural senyorial més interessant del Penedès i potser l’únic d’aquestes característiques i època de construcció, cosa que fa d’aquest palau l’obra més preuada no sols de Subirats, sinó de tot el Penedès, per la qual cosa mereix ésser respectat.
La mansió és habitada temporalment pels seus propietaris. Durant l’última confrontació armada que sofrí el país, fou completament saquejat, va desaparèixer mobiliari i documentació de gran interès. Fou convertit en col·legi per a nens de la rodalia. ( copiat de catalunyamedieval.cat)


Esglèsia de Sant Joan SesroviresL'església és situada al poble de la Torre-ramona, vora el cementiri. És d'una sola nau, coberta amb volta de canó que arrenca d'una gran cornisa motllurada. L'absis és semicircular i està precedit per un tram presbiteral. Al centre de l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada paredada. En la façana sud s'obre la porta, en arc de mig punt, i una finestra reformada. Està coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
L'edifici fou molt reformat amb l'afegit d'una capella a l'angle nord-est, el sobrealçament de tot l'edifici i la decoració interior, que amaga l'original. L'aparell exterior és de carreus irregulars, molt ben disposats, amb filades verticals i juntes.
El primer document en que apareix esmentada data de l'any 1325, és la concessió de sepultura feta pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de Corbins al cementiri de l'església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats.(copiat de poblesdecatalunya.cat)


Torrota d’en PasteresTorre de paredat i tapia situada al peu del castell de Subirats, damunt de la plana de Sant Sadurní d'Anoia, per sobre de la torre Ramona.
És un edifici de planta quadrada, els primers 5 metres són de paredat o maçoneria i la resta és de tàpia.
La porta està orientada cap al nord però no es situa a la base del mur sinó uns pams més amunt; els seus muntants són fets amb carreus o pedres i la coberta d'aquesta obertura és una gran llosa plana.
A la façana sud hi ha, al mateix nivell de la porta, una finestreta delimitada per llosetes; també hi ha finestres semblants als costat est i oest.
Hi ha algunes cel·les per a coloms, especialment als murs de l'est, sud i oest. La funció de colomar no deuria ser, però, la principal en un moment inicial; probablement hi degué ésser introduïda més tard, potser al final de l'edat mitjana, a causa de la facilitat que representava treballar el fang i potser per la proximitat del castell de Subirats.
No s'ha localitzat cap notícia documental que pugui fer referència a aquesta torre identificada erròniament com a columbari romà.
Per les seves característiques constructives sembla que es tracta en origen d'una torre defensiva de difícil datació; es possible que fos bastida, en els segles XIII o XIV, pel senyor del lloc, en el mateix moment en que a Gelida es feien reformes i s'estaven construint grans murs de tàpia però tampoc es pot descartar totalment que fos construïda en època islàmica, cap al 800.
A la darreria de l'edat mitjana també fou usada com a colomar.(copiat de catalunyamedieval.es


Castell de SubiratsEl Castell de Subirats, datat l’any 917, es troba en un enclavament estratègic de la comarca de l'Alt Penedès. La construcció està estretament lligada al conflicte territorial entre cristians i musulmans, on la seva funcionalitat va ser de control, defensa i reconquesta de terres penedesenques.
El Conjunt està format pel dit castell fronterer, el qual compta amb una imponent torre mestra de 19 metres d’alçada i l'església romànica de Sant Pere del Castell, on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Font Santa. A més a més, actualment en el recinte hi podem trobar un petit museu en el qual s'exposen diverses peces documentals de gran valor històric relacionades amb les recerques i investigacions dutes a terme en l'indret.
Conjunt, replet d’autenticitat i d'històries amagados a l'interior de la seva fortificació, situat en un enclavament de gran bellesa exterior i punt de vista panoràmic privilegiat del Penedès i de les muntanyes de Montserrat que demana ser explorat.(copiat de penedesturisme.cat)


Jaciment del Pujol d’en Figueres o del Puig del Cocodril. El jaciment del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres es tracta d’un oppidum o fortificació encimbellada d’època ibèrica dels segles IV-III aC, amb diverses fases més antigues superposades.
Aquest important enclavament estratègic podria complir les funcions de centre de poder i de control del territori d’aquesta zona de la Cossetània Oriental, amb diversos jaciments sota la seva àrea d’influència, com podria ser el cas del centre integral de mercaderies de la Font de la Canya, d’Avinyonet del Penedès, situat a uns 6 km.
Destaca la bona conservació de la muralla, que en algun tram arriba a més de 2 metres d’alçada, i una singular torre defensiva geminada, que denota la complexitat de la fortificació. (Copiat de https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat). Aquí haig de puntualitzar que he llegit un document de la Diputació de Barcelona que no té tant clar l’origen d’aquest assentament.


Jaciment paleontològic dels Casots Es troba a uns doscents metres en linea recta del Jaciment del Pujol d’en Figueres. Hi ha panells informatius que en destaquen la gran importància de les troballes fetes en aquest indret

El jaciment paleontològic dels Casots es localitza dins el terme municipal de Subirats (Alt Penedès, Barcelona), on s'han trobat restes de mamífers d'uns 16 milions d'anys d'antiguitat.Es tracta d'un dels jaciments del Miocè inferior més importants d'Europa. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.(Copiat de la Viquipèdia)