Torre Vella-ruta del Vent-Torre Moratxa-RocaMaura (L'Estartit)
near La Torre Vella, Catalunya (España)
Viewed 3218 times, downloaded 217 times
Trail photos
Itinerary description
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui hem anat a caminar per la zona del Parc Natural del Montgrí i les Illes Medes, fent els cims del Tossal Gros, la Torre Moratxa i el Roca Maura, els tres cims més importants de l’Estartit i que ens han regalat unes panoràmiques del baix Ter impressionants, a més de caminar per uns trams de la ruta del Vent...
Aquest itinerari de la Ruta del Vent, permet veure el vell entramat agrícola de l’interior del massís del Montgrí. Entre pinedes i garrigues, hem passat per antics aixarts, és a dir, segons la parla local, els murets de pedra amuntegades com a resultat d’artigar i de despedregar un terreny boscós per fer-ne espais aptes per al conreu, el que en altres bandes del país es coneix com a clapers. Per extensió, en aquesta zona de l’Empordà, un aixart és el total de l’espai agrícola delimitat per aquest tipus de murs. També podrem veure barraques de pedra seca, un pou i antics forns de calç.
Hem deixat els cotxes al aparcament habilitat a la urbanització de Torre Vella, quasi a dalt de tot de la muntanya i del principi de la ruta del Vent i de seguida hem caminat per aquesta ruta molt ben assenyalada. De seguida ens trobem amb marques de roderes de carro que han desgastat, amb el persistent pas, les roques del camí, envoltats de petits “eixarts”...murets de pedra seca, un xic més enllà, tenim el forn de calç del Coll de les Sorres, a peu de camí, seguidament entre un Aixart sobresurt una petita barraca amb cabuda per una persona, a sota i al principi de una ampla esplanada o antic camp de conreu travessarem l’aixart d’en Busqueta, on podrem veure un parell de bons exemplars de pins pinyoners solitaris i una altra barraca de pedra seca. A uns 300 metres la ruta del vent gira a l’esquerra, nosaltres seguim recte i a uns 200 metres i a 25 m. del camí es troba la barraca d’en Ricardo Major, una barraca d’unes dimensions major que les que aviem vist fins ara però amb les mateixes característiques de una molt estreta entrada per accedir a l’interior o sortir d’ella.
Seguim camí fins a desviar-nos, fent un puja/baixa per accedir al cim del Tossal Gros, ja comencem a tenir bones panoràmiques tan del Montgrí i el seu castell com de la plana. Tornem a recular fins bastar altre cop el camí. Passem el Coll d’en Taians i un xic més amunt, deixem el camí, girant a la dreta per caminar per un empedrat i costerut corriol que ens deixa al cim de la Torre Moratxa, la pujada ha estat curta però intensa i ens a fet suar de valent, però ha valgut la pena...quines panoràmiques!! Impressionant, tenim les medes a tocar, l’Estartit als nostres peus junt amb tota la plana del baix Ter.
Torre Moratxa és una antiga atalaia declarada bé cultural d'interès nacional. Al cim del turó de la Torre Moratxa es troba les restes d'una torre, d'una habitació en part excavada a la roca. La torre té una alçada d'uns 4 metres i a l'interior conserva una cúpula. El permanent és de pedres toscament desbastades, aquesta torre, datada cap al final de l'època medieval, sembla feta amb posterioritat a les altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic castell de Rocamaura.
Fetes les fotos pertinents, comencem la baixada per rere la torre i en direcció al coll entre la Torre Moratxa i el Roca Maura. El empedrat corriol finalitza a la pista que, en sostinguda pujada, ens deixa a dalt del Roca Maura i les seves antenes de telecomunicació.
Per baixar decidim fer-lo per un estretíssim pas encimentat, fet per tapar una conducció elèctrica i que passa sota una línia elèctrica. Un pas amb molt desnivell i que al ser encimentat ens permet baixar sense perill de relliscades. Aquest camí sota la línia elèctrica finalitza a tocar la impressionat finca de Torre Ponça.
La Torre Ponça és un mas fortificat de propietat privada i declarat bé cultural d'interès nacional. Situada en l'altiplà de la Muntanya Gran del massís del Montgrí a redós i al nord del cim de Roca Maura, també reben el seu nom els camps de cultiu que hi ha al seu oest. Fou aixecada en la proximitat d'una construcció romana, en els camins que menaven cap a l'establiment grecoromà d'Empúries i al Palau. És una masia de grans dimensions, molt complexa amb diferents cossos annexos i una torre quadrada. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa. Sembla que la Torre Ponça havia estat possessió de la família Pons, d'una certa importància en els segles XV i XVI, de la qual pot derivar el nom de la casa.
Passem davant aquesta imponent masia i seguim camí pel llindars dels seus camps de conreu, fins ajuntar el nostre camí, altra vegada, amb el de la ruta del vent.
Tot seguit passem pels camps de les Ànimes i del Porrer, amb una gran quantitat de restes d’aixarts i d’alguna barraca, i, pel mig d’una esclarissada pineda i, abans d’una breu zona d’alzinar, veurem el pou del Mustinyà, quan ja falti poc per arribar un altre cop a la urbanització Torre Vella i a l’aparcament ha on es troben els cotxes. Només ens queda baixar fins el mas Muxarch (escola de Natura “La Coloma”) per degustar el seu famós xai a la brasa en un esmorzar/dinar amb tots els companys, donar per finalitzada aquesta interesant i profitosa sortida.
Salut i bones caminades!!
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui hem anat a caminar per la zona del Parc Natural del Montgrí i les Illes Medes, fent els cims del Tossal Gros, la Torre Moratxa i el Roca Maura, els tres cims més importants de l’Estartit i que ens han regalat unes panoràmiques del baix Ter impressionants, a més de caminar per uns trams de la ruta del Vent...
Aquest itinerari de la Ruta del Vent, permet veure el vell entramat agrícola de l’interior del massís del Montgrí. Entre pinedes i garrigues, hem passat per antics aixarts, és a dir, segons la parla local, els murets de pedra amuntegades com a resultat d’artigar i de despedregar un terreny boscós per fer-ne espais aptes per al conreu, el que en altres bandes del país es coneix com a clapers. Per extensió, en aquesta zona de l’Empordà, un aixart és el total de l’espai agrícola delimitat per aquest tipus de murs. També podrem veure barraques de pedra seca, un pou i antics forns de calç.
Hem deixat els cotxes al aparcament habilitat a la urbanització de Torre Vella, quasi a dalt de tot de la muntanya i del principi de la ruta del Vent i de seguida hem caminat per aquesta ruta molt ben assenyalada. De seguida ens trobem amb marques de roderes de carro que han desgastat, amb el persistent pas, les roques del camí, envoltats de petits “eixarts”...murets de pedra seca, un xic més enllà, tenim el forn de calç del Coll de les Sorres, a peu de camí, seguidament entre un Aixart sobresurt una petita barraca amb cabuda per una persona, a sota i al principi de una ampla esplanada o antic camp de conreu travessarem l’aixart d’en Busqueta, on podrem veure un parell de bons exemplars de pins pinyoners solitaris i una altra barraca de pedra seca. A uns 300 metres la ruta del vent gira a l’esquerra, nosaltres seguim recte i a uns 200 metres i a 25 m. del camí es troba la barraca d’en Ricardo Major, una barraca d’unes dimensions major que les que aviem vist fins ara però amb les mateixes característiques de una molt estreta entrada per accedir a l’interior o sortir d’ella.
Seguim camí fins a desviar-nos, fent un puja/baixa per accedir al cim del Tossal Gros, ja comencem a tenir bones panoràmiques tan del Montgrí i el seu castell com de la plana. Tornem a recular fins bastar altre cop el camí. Passem el Coll d’en Taians i un xic més amunt, deixem el camí, girant a la dreta per caminar per un empedrat i costerut corriol que ens deixa al cim de la Torre Moratxa, la pujada ha estat curta però intensa i ens a fet suar de valent, però ha valgut la pena...quines panoràmiques!! Impressionant, tenim les medes a tocar, l’Estartit als nostres peus junt amb tota la plana del baix Ter.
Torre Moratxa és una antiga atalaia declarada bé cultural d'interès nacional. Al cim del turó de la Torre Moratxa es troba les restes d'una torre, d'una habitació en part excavada a la roca. La torre té una alçada d'uns 4 metres i a l'interior conserva una cúpula. El permanent és de pedres toscament desbastades, aquesta torre, datada cap al final de l'època medieval, sembla feta amb posterioritat a les altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic castell de Rocamaura.
Fetes les fotos pertinents, comencem la baixada per rere la torre i en direcció al coll entre la Torre Moratxa i el Roca Maura. El empedrat corriol finalitza a la pista que, en sostinguda pujada, ens deixa a dalt del Roca Maura i les seves antenes de telecomunicació.
Per baixar decidim fer-lo per un estretíssim pas encimentat, fet per tapar una conducció elèctrica i que passa sota una línia elèctrica. Un pas amb molt desnivell i que al ser encimentat ens permet baixar sense perill de relliscades. Aquest camí sota la línia elèctrica finalitza a tocar la impressionat finca de Torre Ponça.
La Torre Ponça és un mas fortificat de propietat privada i declarat bé cultural d'interès nacional. Situada en l'altiplà de la Muntanya Gran del massís del Montgrí a redós i al nord del cim de Roca Maura, també reben el seu nom els camps de cultiu que hi ha al seu oest. Fou aixecada en la proximitat d'una construcció romana, en els camins que menaven cap a l'establiment grecoromà d'Empúries i al Palau. És una masia de grans dimensions, molt complexa amb diferents cossos annexos i una torre quadrada. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa. Sembla que la Torre Ponça havia estat possessió de la família Pons, d'una certa importància en els segles XV i XVI, de la qual pot derivar el nom de la casa.
Passem davant aquesta imponent masia i seguim camí pel llindars dels seus camps de conreu, fins ajuntar el nostre camí, altra vegada, amb el de la ruta del vent.
Tot seguit passem pels camps de les Ànimes i del Porrer, amb una gran quantitat de restes d’aixarts i d’alguna barraca, i, pel mig d’una esclarissada pineda i, abans d’una breu zona d’alzinar, veurem el pou del Mustinyà, quan ja falti poc per arribar un altre cop a la urbanització Torre Vella i a l’aparcament ha on es troben els cotxes. Només ens queda baixar fins el mas Muxarch (escola de Natura “La Coloma”) per degustar el seu famós xai a la brasa en un esmorzar/dinar amb tots els companys, donar per finalitzada aquesta interesant i profitosa sortida.
Salut i bones caminades!!
Waypoints
Comments (18)
You can add a comment or review this trail
Molt bona ruta, Capi i boníssima descripció
Una ruta pels teus dominis, amic Jordi, molt variada i amb impressionant panoràmiques...referent a la descripció, tot i tenir bona retentiva, moltes vegades m'he de donar suport de “sant wikipedia” i companyia.
Salut...
Una ruta amb dia sense vent, que es d'agrair, diferent.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Una ruta amb dia sense vent, que es d'agrair, diferent.
Cert, llopicres, una zona que dona molt de si, amb diferents rutes per gaudir. Enhorabona per fer-la i gràcies per la teva puntuació
Gracias por este itinerario agradable y perfectamente explicado. Pero parece que el camino de vuelta después de Torre Ponça ahora está prohibido. Hallamos una variante para volver en el camino del inicio.
Es posible que hayan prohibido el paso por donde nosotros caminamos cerca de La Torre Ponça, Pem3, pero el camino principal es el camino viejo que enlaza l’Estartit y l’Escala y éste no creo que lo hayan cerrado…quizás desviado…(ya me informaré). No obstante, toda la montaña está cosida de caminos y sendas por las que transitar y con un poco de sentido de la orientación, es fácil llegar al punto de inicio…enhorabuena por la ruta realizada. Salud!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Els propietaris de la Torre Ponsa, sempre han deixat passar a tots els excursionistes, sense cap problema. Hi ha una cadena, perquè no volen que hi entrin cotxes i motos, solament els autoritzats.
Salut i cames
Gràcies Jordi per la informació...ets un crack i un magnífic coneixedor de la zona...Salut!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Hola, hem fet aquesta ruta el 06.10.20, gràcies per explicar-la tant bé. Les vistes valen molt la pena, són esplèndides!
Haig de comentar que, a la tornada, un cop passats els camps de la Torre Ponça, abans d'endinsar-nos al bosc, hi han posat una tanca elèctrica suposadament pel bestiar (no vam veure cap animal). Nosaltres vam comprobar que no hi havia electricitat i vam passar, senzillament, per sota la tanca. No hi ha cap maneta ni cap porta.
Vam fer la teva ruta igualment, fora d'aquest entrebanc, que no sé si és "legal".
Gràcies FERRARI100 pels comentaris i valoracions. Celebro que hàgiu gaudit d'aquesta bonica sortida. Respecte a la zona de Torre Ponça , els companys Pem3 i Jordi Llenas, ja varen comentar quelcom de la incidència, s’agraeix qualsevol comentari que pugui servir perquè altres estiguin assabentats...Fins la propera. Salut.
A l'arribar a la zona tancada hi ha dues opcions, o bé cap a la dreta per un camí que voreja la finca tancada, o bé seguir la pista cap a l'esquerra i anirem a parar a la cruïlla a ón hem abandonat la Ruta del Vent, a l'anada. Aixó ho he vist en el Google Maps.
Molt bona caminada. Val la pena
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Caminada molt maca i perfectament indicada. Alguns trams es poden fer corrent.
Gràcies per compartir-la.
Enhorabona per la tria i gràcies per la teva valoració Perecú, lamento que en el seu dia no contestés, la raó és que no me'n vaig adonar del teu comentari...salut!!
És un plaer compartir Anna Muñoz Costa i celebro que gaudissis d’aquesta. Gràcies pel teu comentari i valoració...salut!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Una de les nostres caminades favorites per aquestes contrades. Grans vistes i molts punts d’interès. La baixada del Rocamaura a la Torre Ponça queda interrompuda a mig camí per una tanca metàl·lica. No impedeix físicament seguir el camí, però per si de cas, hem donat una mica de volta seguint la pista a mà dreta que mena igualment a la Torre Ponça. Un cop allà, no hem trobat cap impediment per seguir el track. Moltes gràcies per compartir!
Sempre és un plaer compartir rutes VictorGN...del tema de la tanca metàl·lica ja ho han comentat altres caminants, malgrat aquest entrebanc celebro que gaudissis de la ruta. Gràcies pel comentari i la teva valoració...salut!!