Torrebesses, aljubs

Demà comença el Pla de Xoc per aturar els contagis de covid, de nou confinament perimetral municipal, avui aprofitem per fer una sortida per la comarca. Un altre vegada ens dirigim al Segrià Sec (Garrigues històriques), a Torrebesses per tornar a admirar aquesta tècnica de construcció tradicional i popular, declarat patrimoni immaterial de la humanitat, la pedra seca. Visitarem alguns aljubs. Es aljubs són construccions de pedra seca per emmagatzemar l’aigua de pluja, que es recollia de diferents mètodes, un dels empleats era construint petites rases en la mateixa llosa de pedra on hi havia el pou. L’aigua de l’aljub és aigua potable i es feia servir tant per cuinar com per veure. Degut a que és aigua de pluja (absència de calç) feia que fos més fàcil coure les llegums. L’aigua és un recurs fonamental, sobretot en les zones de secà, per això els pagesos construïen aquestes edificacions per garantir el proveïment i la conservació de l’aigua.
Iniciem la ruta endinsant-nos en aquest paisatge de secà, de valls, altiplans i tossalets; amb bancals d’oliveres, ametllers i algun camp de festucs i esquitxat de petites pinedes, garrigues i timonedes. Ens dirigim cap al molí de Bep del Canut el camí de la Vinya del Senyor, agafem el corriol dels Escampillars fins anar a trobar el camí dels Siscars, on ens desviem per anar a veure l’aljub de cal Regató, de planta circular, cavat a la roca i cobert amb una construcció de pedra en falsa cúpula. Un porticó dóna accés a l'interior i al costat hi ha una cadolla. Retornem al camí dels Siscars on trobem el monòlit de pedra dedicat a Emili Pujol, músic, pedagog i compositor. Instrumentista de guitarra i viola que buscava en l’entorn rural la inspiració per a les seves creacions artístiques. Havia estat propietari de la finca Mas Janet, actualment propietat d’Aspros i que un empresari té la cessió per explotar-la per realitzar un projecte turístic que vincula l’oli, la música i el lleure, la residencia de natura Emili Pujol. Just davant el rètol de la residencia surt un corriol que porta a un dipòsit de pedra, avui amb oliveres al seu interior, que recollia l’aigua del Bolló del Bep del Canut, un aflorament d’aigua subterrània conduïda per una mina. Aquesta aigua era canalitzada immediatament vers una séquia fins al dipòsit. Pugem per unes escales de pedra per anar a veure el bolló, però no l’hem vist.
Retornem al camí, passem el mas del Bruno, aquí el camí s’anomena de la Vall de les Figueres, al arribar al Racó de Pi d’en Vallès trobem un altre aljub de planta circular amb porticó d'accés. Poc després ens desviem a l’esquerra per pujar a Lo Terme on entre bancals d’oliveres veiem un altre aljub, aquest rectangular, construït sobre una llosa amb rases picades a la roca per conduir l’aigua de la pluja cap a l’interior de l'aljub, a la dreta de la porta hi ha una pica de pedra. Arribem al camí de les Planes, on hi ha el Mas de l’Àngel dues barraques amb taules i bancs de pedra les dues sota de grans pins. Continuem per la Plana de Fenera, seguint el llom de la serra del mas de l’Estopar amb fantàstiques vistes. Arribem al aljub del Mas del Gori, circular, també sobre una llosa amb rases per recollir l’aigua. Anem cap al Pla del Rei on veiem dos senglars corrent per uns bancals, al arribar al camí del Siscars veiem un cartell de batuda de senglars, just per on hem tirat nosaltres abans. Seguim el camí dels Escampillars cap a Torrebesses, sembla que comença a posar-se la boira, nosaltres hem tingut un dia fred però radiant