Torrebesses, los Siscars

Pel recorregut d’avui hem tornat al Segrià Sec, al municipi de Torrebesses, amb un paisatge semi-àrid lleugerament ondulat pels diversos barrancs i petites valls on si cultiva ametllers, oliveres i cereals a les zones més planes. Al municipi hi ha el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca (CIPS). El terme de Torrebesses compta amb un gran patrimoni de construccions de pedra seca, la tècnica de la pedra seca va ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat amb el nom de “L’art de la pedra seca, coneixements i tècniques”. Aquesta tècnica consisteix en construir encaixant les pedres sense cap tipus d'argamassa per unir-les.
La ruta es circular però amb diversos peduncles, ja que ens arribàvem a veure construccions de pedra en sec o altres llocs curiosos.
Deixem el cotxe a la carretera que va a Granyena i comencem a caminar el camí de la vinyes del Senyor, passem el molí nou i anem a l’antic molí d’oli del Bep de Canut, antic trull de mitjans del segle XIX que es troba en perfecte estat de conservació després de la seva rehabilitació. La premsa per trencar les olives funcionava amb tracció animal, després s'extreia el oli amb la premsa de lliura o premsa de seixantè, s’aprofitava els principals corrents d’aigua que confluïen allí, acumulant-la en una gran bassa per després emprar-la durant la producció de l’oli d’oliva.
Continuem el corriol que puja per darrere del molí cap a l’era del Pelleta. a intersecció dels camins dels Masos i de les Picors busquem un corriol/trialera que va paral.lel al camí dels Masos en un pla més elevat el vessant dels Escampillars. Entrem a la vall dels Siscars on anem a veure una barraca de pedra seca, catalogada 14895, no esta gaire ben conservada. Seguim cap al camí de la costa del Quico, passen varis cotxes d’autocross. Ens arribem a veure el mirador sobre la vall de les Gironetes i la barraca 15035, aquesta molt ben conservada, situada en un lloc molt pintoresc. Retornem al camí de la costa del Quico, trobem un altre bon lloc per admirar l’entorn. Creuem la vall de les Gironetes i anem a veure la barraca de pedra en sec, 14855.
Ens dirigim cap al Racó de la Jota per anar a veure la barraca 14856, retornem cap el camí dels Torrents que seguim fins a trobar el desviament a l’esquerra del corriol/trialera que ens porta al Pla de sant Roc, el camí dels Graus anem a veure la font de sant Roc, una surgència enclotada amagada sota unes pedres i la curiosa pedra amb unes cadolles, alguna llegenda creu que són les petjades del cavall de sant Jaume. Visitem l’ermita de sant Roc un edifici de pedra, al costat sota un gran pi un banc amb taules. Darrere l’ermita una zona de focs. Baixem cap al poble per un sender que hi ha darrera l’ermita amb alguns trams empedrats. Al arribar de nou al camí dels Graus trobem el pou de la Vila, construcció de pedra seca, accessible gràcies a una escala que arriba fin l’aigua, situat prop de la vall de les Sorts. Poc més endavant els safareigs públics i el bolló (brollador) prop de Vallatorres. Hem arribat al lloc de sortida