Torrebusqueta (La Llacuna) - Poblat Iberic Castellar - Puig Castellar (Serra d'Ancosa)(100 Cims no essencial) [Anoia].

Ruta circular des de Torrebusqueta (La Llacuna) passant per:
- Poblat Iberic Castellar (2.0 km)
- Puig Castellar (2.4 km)
- Font de les Canals (3.9 km)
- Roure d'Ancosa (5.9 km)
- Avenc d'Ancosa (6.3 km)
- Convent d'Ancosa (7.3 km)
- Coll del Corral (9.1 km)

Aproximació:

Des del Vallès Occidental circulem amb el cotxe per la C-58 direcció nord, continuem per la B-40 (una fantàstica via inaugurada fa unes quantes setmanes, que uneix el Vallès Occidental amb el Baix Llobregat i de refiló amb l'Anoia, en pocs kilòmetres), fins el final d'aquesta i enllaçar amb la A-2 direcció Igualada/Lleida, per ón circulem fins la sortida 559, i seguir pocs metres per la N-lla que enllaça amb la C-37 per ón circulem.
Continuem per la BP-2121 fins La Llacuna i seguim per la BV-2138 fins arribar a la petitíssima localitat de Torrebusqueta, que pertany a La Llacuna. Només arribar vèiem una senyal de Parking, i estacionem en aquest aparcament públic, sense asfaltar però amb graveta i amb un bon espai.

Comencem la ruta !!!.

Sortim del parking i passem per dos curts carrers del petitíssim poble (només té 4 carrers) i deseguida entrem en sender/camí que va entre mig de camps de conreus.
A continuació seguim per sender ja dins del bosc, que seguit és converteix en una sèrie de corriols amb bona pujada. Ens trobarem unes marques de pintura groga que anirem seguint, però amb el track no hi ha pèrdua.
Sortim a pista forestal, i l'agafem pocs metres per anar a veure les ruïnes del Poblat ibèric del Castellar.

El poblat del Castellar es troba a l’extrem meridional de la serra d’Ancosa, en una situació privilegiada pel que fa a la visibilitat i el control dels territoris circumdants. Es plausible que es tractés d’una fortificació ibèrica, bastida per la població autòctona, entre els segles II - I aC per controlar els excedents agrícoles dels assentaments ibèrics rurals dispersos de la zona, després de la irrupció de Roma en el control d’aquest territori.

Un cop vist, desfem el camí de la pista, i pugem per un corriol que ens deixa al Puig Castellar (Serra d'Ancosa) (943m) 💯 Cims (no essencial) de la FEEC.

És el vuitè cim més alt de l'Anoia (després dels cims de Montserrat) i el primer de la Serra de la Llacuna.
Al cim trobem un vèrtex geodèsic (referència 273123001), una Caseta de guaita, i una bústia per signar l'estada, tot i que no hi havia llibreta i nosaltres vam signar l'estada en una llibreta que hi havia dins la caseta de guaita.
Des de la caseta tenim unes bones vistes de Montserrat, el Pirineu al fons, etc......
Al costat també hi ha unes grans antenes de comunicació.

Gaudim del cim una bona estona completament sols i continuem la ruta baixant per pista cimentada i una mica trallada els primers metres, que després és pista forestal, direcció la Plana d'Ancosa.
Passem al costat de la Font de les Canals (que raja força aigua) i seguim baixant trobant-nos unes figuretes taronges amb forma de senglar clavades als arbres, fins arribar a una cruïlla que girem a l'esquerra (anada i tornada) per anar a veure primer el Roure d'Ancosa (mil·lenari) catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, de 20 mts d’alçada i un perímetre al tronc de 4,37 mts, un tros d'arbre!!!!.
I seguim una mica més per pista i arribem a l'Avenc d'Ancosa, amb una profunditat d’entre 25 i 32 metres, i un forat petit d'entrada vertical.

Desfem camí de nou fins la cruïlla i continuem recte per un sender passant al costat de les ruïnes del Convent d'Ancosa i uns metres abans el seu Pou (que no el marquem amb cap waypoint).
Convent cedit pels comtes de Barcelona als monjos cistercencs de Valldaura, que s’hi van instal·lar l’any 1155. Poc després, per manca d’aigua, van traslladar-se a Santes Creus. Fou explotat com a granja depenent del reial monestir de Santes Creus. Les runes d’aquest monestir són properes a la gran masia d’Ancosa, on destaca el pou d’Ancosa com a joia arquitectònica.

Seguim pel sender fins sortir a una pista forestal ampla per ón poden circular vehicles de motor (aquest tram és una mica aburridot), i després acabem els últims metres per un sender que ens deixa directament al parking i final de la ruta.

Una ruta senzilla, fàcil sense cap dificultat tècnica, amb l'anada curta pujant per corriols i la tornada més llarga gairebé tota per pista forestal.

El Puig Castellar (Serra d'Ancosa) està inclòs en el llistat dels 💯 Cims (no essencial) de la FEEC.