Torrelles de Llobregat, Església Romànica de Santa María i Castell de Cervelló

Puente para pasar la carretera

Puente para pasar la carretera, se encuentra helado

Gats

Gatos tomando el Sol

Amagatall per fer un vivac

Se puede realizar un vivac de una noche

Obaga de la Penya del Cucut

Morera centenària

Morus Alba?

Estàtua

Molsa

Molsa magnífica

Can Sala i Can Pi

Fita de divisió de propietats

Tumbas antropomorfes

Tumbas antropomorfes plenes d' aigua. Tumba antropomorfa Se denominan sepulturas antropomorfas a aquellas que presentan una planta con forma humana, con el espacio justo para la colocación del difunto en posición decúbito supino y un estrechamiento para forzar a que la cabeza del difunto repose mirando hacia el frente.

Cassoletes

Cassoletes megalítiques o bases per fer construccions amb fusta.

Photo ofEsglésia de Santa Maria de Cervelló

Església de Santa Maria de Cervelló

Descripció: Es tracta d'un edifici romànic, amb modificacions. El temple del segle xi construït en romànic llombard. Consta d'una nau coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular allargat per un tram curt obert per un arc presbiteral de mig punt. D'una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres. El primer tram de la nau és ocupat per un cimbori octagonal damunt trompes i semiesfèric al damunt. Exteriorment aquest cimbori -molt bell i excepcional per la seva alçària- hi tenia al damunt un campanar, del s. XVI, avui inexistent (des que el 1968 es va enderrocar en unes obres de restauració). Als laterals es troben les dues capelles laterals a manera de transsepte afegides al segle xvi, que també alteren l'edifici exteriorment. Història: Aquesta església estava inicialment sota l'advocació de la Santa Creu i amb Sant Esteve de titular i un altre altar dedicat a Sant Dalmau. El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s'esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir. Com a resultat d'algun pacte, l'església va passar a finals del segle xi a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló. La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van haver de fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva[1] com la batalla de Jaume I contra el castell de Cervelló el 1223 a partir d'uns fets que hi van intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Aleshores ja tenia funcions parroquials. L'any 1587 es van portar a terme una ampliació del temple realitzada pel mestre d'obres i constructor occità, Lleonard Bosc, de Castelldefels. Les modificacions d'estil gòtic tardà consta d'un portal renaixentista amb marc rectangular, dues columnes toscanes sobre pedestals adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles adossats als tres angles. A l'interior del frontó hi ha la imatge del Pare Etern -que duu al cap el triangle, simbol de la Trinitat- beneint amb la dreta i aguantant amb l'esquerra la bola -simbol de l'univers i una creu-, escultura que no es va realitzar per aquest portal ja que és afegida; a mitja alçada, un òcul. Un cor amb volta de creueria i una clau de volta -amb la imatge del pare etern-. Dues capelles laterals amb volta de creueria, una amb les clau de volta amb la imatge de sant Antoni Abat i l'altra dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquestes capelles foren construïdes damunt els dos absis que, segons estudis de Puig i Cadafalch, apuntava que podien ser tres en origen, disposats en forma de creuer. El campanar -que ja no existeix- estava damunt del cimbori, va ser bastit de planta quadrada (damunt d'unes restes d'un altre campanar anterior?) i una teulada a quatre vents amb rajoles de ceràmica vidriades. Amb el creixement dels habitants a les masies, al s. XVIII hi va haver una nova ampliació d'estil barroc, obrint dues capelles més als laterals i amb decoració de pintures barroques. Una de les noves capelles va ser dedicada a santa Maria de Cervelló -que havia estat beatificada el 1692-. L'altra capella va ser dedicada al sant Crist, les obres van ser costejades pel propietari Font de la masia de can Castany. El 1872 s'anà abandonant l'església a causa dels problemes que tenien els habitants ja que molts vivien al nou poble que s'anà construint al redòs de la carretera de Carlos III, a finals del s. XVIII. La gent tenien problemes per anar a l'antiga església (no hi havia cap pont per travessar la riera, el temple quedava a més d'1 km costa amunt, entre d'altres factors) i van presentar les seves queixes al bisbe de Barcelona.Altres raons foren les baralles que tenien els parroquians per tenir assegurat el seient a les hores dels oficis. Des de 1872 fins al 1879 es va improvisar una església al poble, però a partir de 1879 el rector va comprar una antiga sala de ball, que no es feia servir, i la va transformar en església interina.[2] Es van transportar tot els paraments de l'antiga església romànica (altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles, roba, documentació, llibres, etc. Després d'un intent de construir un nou temple (es van encarregar els plànols a l'arquitecte Josep Oriol Mestres que no van reixir per problemes polítics i econòmics)no va ser fins al 1896 que es va començar la construcció d'una nova església com a parròquia de sant Esteve de Cervelló, de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. Cal destacar que a l'entorn del temple hi havia el cementiri parroquial -traslladat al poble l'any 1901- però en queda restes d'on hi havien uns níxols i un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes alt medievals, i unes coves que podien per utilitat eremítica.Les tombes antropomorfes van ser estudiades l'any 1980 per l'equip Bolós-Padilla i un altre estudi general. L'antiga rectoria estava als peus del temple i es va vendre l'any 1880 per tal de fer un nou temple al poble que havia crescut a la nova carretera del s. XVIII. La rectoria fou comprada per l'autor dramaturg en Frederic Soler "Pitarra" "" i la masia duu el nom de Mas Pitarra. L'antic temple romànic es va tancar al culte fins que es va procedir a la seva restauració (després dels estudis realitzats per Josep Puig i Cadafalch) per la Mancomunitat de Catalunya amb l'arquitecte Jeroni Martorell i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de santa Maria de Cervelló o dels Socors. Sota la direcció de la Diputació de Barcelona es van fer obres de restauració i consolidació els anys 1944-1946 / 1956-1957 / 1962-1971 / 1978-1980) La gran rehabilitació i restauració de l'església va ser duta a terme per l'entitat Segle Nou que, a partir de 1992, va començar a realitzar el projecte per la consolidació del magnífic edifici del s. XI. Es va encarregar el projecte a l'arquitecte Joan-Albert Adell. Les obres es van realitzar l'any 1998 Informació estreta de la Wiquipèdia

Informació Castell de Cervelló

Castell de Cervelló segle IX

El castell es troba esmentat el 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. El comte l'utilitzava llavors de residència. Més endavant hom el va trobant en altres documents. Tradicionalment es diu, sense que es pugui verificar la seva autenticitat, que aquest castell, juntament amb el de Montcada, no va ser pres pels sarraïns i es va salvar de la campanya d'Almansor del 985, fins i tot serví de refugi als barcelonins. El 992 els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell vengueren el castell amb les seves rendes i beneficis a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló, des de llavors va servir de seu de la família i de la baronia. El segle XIII els Cervelló s'enfrontaren a la monarquia i el 1224, en època de Guillem I de Cervelló. Jaume el Conqueridor assetjà el castell tretze dies i el va prendre. Consta que el 1230 es va tornar a consagrar l'església de Sant Esteve, possiblement després d'una reconstrucció feta a conseqüència del setge. Guillem II de Cervelló tornà a enfrontar-se al monarca, el que va fer empobrir les terres. Encara més endavant, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau VII de Cervelló, va tornar a revoltar-se contra el poder. Finalment, el 1297, va vendre la baronia a Jaume el Just per 130.000 sous. Jaume el Just, el 1309, va bescanviar el castell amb Sibil·la de Pallars per altres propietats, en aquesta ocasió es fa constar que era gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell les baronies de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar. El 1411 el cavaller Arnau de Ballester adquirí les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. El 1462 es va fortificar. Encara va tenir algun paper, militarment parlant, atès que el 1714 s'ordena el seu enderroc. Possiblement estigui abandonat des de llavors. El castell fou abandonat i destruït durant la Guerra de Successió Espanyola. Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent una ocupació de l'indret en l'edat del bronze El castell era de planta molt allargassada. Tenia l'entrada a ponent, el lloc més accessible i més ben defensat, donat que la resta està protegida per l'orografia del terreny. També al sud es troba el recinte sobirà, amb murs alts. El recinte jussà inclou una capella de la que hom ignora la seva advocació, i de la que es conserven les ruïnes. També hi ha una sala amb volta apuntada, conservada parcialment. Més avall es troba l'església de Sant Esteve (ara coneguda com a Santa Maria), probablement edificada pels senyors de Cervelló al segle xi. A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella. El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aqui es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat. Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla. Capella: A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha una línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, igual que a la paret de l'absis. L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic Informació wikipèdia

Photo ofSanta Maria de Cervelló Segle XI

Santa Maria de Cervelló Segle XI

Descripció: Es tracta d'un edifici romànic, amb modificacions. El temple del segle xi construït en romànic llombard. Consta d'una nau coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular allargat per un tram curt obert per un arc presbiteral de mig punt. D'una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres. El primer tram de la nau és ocupat per un cimbori octagonal damunt trompes i semiesfèric al damunt. Exteriorment aquest cimbori -molt bell i excepcional per la seva alçària- hi tenia al damunt un campanar, del s. XVI, avui inexistent (des que el 1968 es va enderrocar en unes obres de restauració). Als laterals es troben les dues capelles laterals a manera de transsepte afegides al segle xvi, que també alteren l'edifici exteriorment. Història: Aquesta església estava inicialment sota l'advocació de la Santa Creu i amb Sant Esteve de titular i un altre altar dedicat a Sant Dalmau. El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s'esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir. Com a resultat d'algun pacte, l'església va passar a finals del segle xi a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló. La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van haver de fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva[1] com la batalla de Jaume I contra el castell de Cervelló el 1223 a partir d'uns fets que hi van intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Aleshores ja tenia funcions parroquials. L'any 1587 es van portar a terme una ampliació del temple realitzada pel mestre d'obres i constructor occità, Lleonard Bosc, de Castelldefels. Les modificacions d'estil gòtic tardà consta d'un portal renaixentista amb marc rectangular, dues columnes toscanes sobre pedestals adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles adossats als tres angles. A l'interior del frontó hi ha la imatge del Pare Etern -que duu al cap el triangle, simbol de la Trinitat- beneint amb la dreta i aguantant amb l'esquerra la bola -simbol de l'univers i una creu-, escultura que no es va realitzar per aquest portal ja que és afegida; a mitja alçada, un òcul. Un cor amb volta de creueria i una clau de volta -amb la imatge del pare etern-. Dues capelles laterals amb volta de creueria, una amb les clau de volta amb la imatge de sant Antoni Abat i l'altra dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquestes capelles foren construïdes damunt els dos absis que, segons estudis de Puig i Cadafalch, apuntava que podien ser tres en origen, disposats en forma de creuer. El campanar -que ja no existeix- estava damunt del cimbori, va ser bastit de planta quadrada (damunt d'unes restes d'un altre campanar anterior?) i una teulada a quatre vents amb rajoles de ceràmica vidriades. Amb el creixement dels habitants a les masies, al s. XVIII hi va haver una nova ampliació d'estil barroc, obrint dues capelles més als laterals i amb decoració de pintures barroques. Una de les noves capelles va ser dedicada a santa Maria de Cervelló -que havia estat beatificada el 1692-. L'altra capella va ser dedicada al sant Crist, les obres van ser costejades pel propietari Font de la masia de can Castany. El 1872 s'anà abandonant l'església a causa dels problemes que tenien els habitants ja que molts vivien al nou poble que s'anà construint al redòs de la carretera de Carlos III, a finals del s. XVIII. La gent tenien problemes per anar a l'antiga església (no hi havia cap pont per travessar la riera, el temple quedava a més d'1 km costa amunt, entre d'altres factors) i van presentar les seves queixes al bisbe de Barcelona.Altres raons foren les baralles que tenien els parroquians per tenir assegurat el seient a les hores dels oficis. Des de 1872 fins al 1879 es va improvisar una església al poble, però a partir de 1879 el rector va comprar una antiga sala de ball, que no es feia servir, i la va transformar en església interina.[2] Es van transportar tot els paraments de l'antiga església romànica (altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles, roba, documentació, llibres, etc. Després d'un intent de construir un nou temple (es van encarregar els plànols a l'arquitecte Josep Oriol Mestres que no van reixir per problemes polítics i econòmics)no va ser fins al 1896 que es va començar la construcció d'una nova església com a parròquia de sant Esteve de Cervelló, de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. Cal destacar que a l'entorn del temple hi havia el cementiri parroquial -traslladat al poble l'any 1901- però en queda restes d'on hi havien uns níxols i un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes alt medievals, i unes coves que podien per utilitat eremítica.Les tombes antropomorfes van ser estudiades l'any 1980 per l'equip Bolós-Padilla i un altre estudi general. L'antiga rectoria estava als peus del temple i es va vendre l'any 1880 per tal de fer un nou temple al poble que havia crescut a la nova carretera del s. XVIII. La rectoria fou comprada per l'autor dramaturg en Frederic Soler "Pitarra" "" i la masia duu el nom de Mas Pitarra. L'antic temple romànic es va tancar al culte fins que es va procedir a la seva restauració (després dels estudis realitzats per Josep Puig i Cadafalch) per la Mancomunitat de Catalunya amb l'arquitecte Jeroni Martorell i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de santa Maria de Cervelló o dels Socors. Sota la direcció de la Diputació de Barcelona es van fer obres de restauració i consolidació els anys 1944-1946 / 1956-1957 / 1962-1971 / 1978-1980) La gran rehabilitació i restauració de l'església va ser duta a terme per l'entitat Segle Nou que, a partir de 1992, va començar a realitzar el projecte per la consolidació del magnífic edifici del s. XI. Es va encarregar el projecte a l'arquitecte Joan-Albert Adell. Les obres es van realitzar l'any 1998 Informació estreta de la Wiquipèdia

Más Pitarra 1880

Mas Pitarra és un edifici del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també en el de Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de l'Ajuntament de Cervelló. El Mas Pitarra és un edifici, del s. XVI o anterior, amb construccions d'èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi. La façana és orientada a nord-est. La part més antiga té un portal rodó adovellat, just a l'angle on hi estan adossades dues construccions més modernes. En la primera construcció hi ha un portal d'arc rebaixat i damunt un balcó amb un cérvol dintre d'una circumferència a la llinda. En el cos següent s'obre una porta amb una finestra a banda i banda; les tres obertures són d'arc de mig punt i estan emmarcades per columnes i capitells. A sobre de la porta hi ha la figura d'un lleó i al primer pis hi ha dues portes d'arc rebaixat, amb columnes i capitells, que donen a un balcó. Al costat esquerre hi ha una torratxa amb ceràmica vidriada. El conjunt és tancat amb un reixat amb basament d'obra.[1] En el últims anys l'edifici s'ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós (en el seu moment l'Ajuntament de Cervelló, als anys 1990, no va donar un permís d'obres al seu propietari i aquest va preferir abandonar el projecte que tenia). Actualment hi ha un nou projecte sobre la propietat. Història Fins a mitjans de segle xix, el mas era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló -en el temple romànic del s. XI. La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló-. En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l'escriptor Frederic Soler Hubert, "Serafí Pitarra", l'any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui. El poeta i dramaturg feia estades als estius on de tant en tant feia trobades literàries i artístiques convidant a les seves amistats i coneguts personatges rellevants de l'època (al poble es parla que hi va ser en Josep Anselm Clavé, però el compositor va morir el 1874, per aquesta raó pot ser ser fruit d'un rumor públic). En alguna de les obres de "Pitarra" es veu reflectit el redós del mas: La Creu de la Masia, La Pubilleta de Mas de Can Pi Informació estreta de la web : https://www.wikiwand.com/ca/Mas_Pitarra_(Cervell%C3%B3)

Mas Pitarra

Mas Pitarra és un edifici del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també en el de Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de l'Ajuntament de Cervelló. El Mas Pitarra és un edifici, del s. XVI o anterior, amb construccions d'èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi. La façana és orientada a nord-est. La part més antiga té un portal rodó adovellat, just a l'angle on hi estan adossades dues construccions més modernes. En la primera construcció hi ha un portal d'arc rebaixat i damunt un balcó amb un cérvol dintre d'una circumferència a la llinda. En el cos següent s'obre una porta amb una finestra a banda i banda; les tres obertures són d'arc de mig punt i estan emmarcades per columnes i capitells. A sobre de la porta hi ha la figura d'un lleó i al primer pis hi ha dues portes d'arc rebaixat, amb columnes i capitells, que donen a un balcó. Al costat esquerre hi ha una torratxa amb ceràmica vidriada. El conjunt és tancat amb un reixat amb basament d'obra.[1] En el últims anys l'edifici s'ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós[2] (en el seu moment l'Ajuntament de Cervelló, als anys 1990, no va donar un permís d'obres al seu propietari i aquest va preferir abandonar el projecte que tenia). Actualment hi ha un nou projecte sobre la propietat.[3] Història Fins a mitjans de segle xix, el mas era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló -en el temple romànic del s. XI. La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló-. En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l'escriptor Frederic Soler Hubert, "Serafí Pitarra", l'any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui.[1] El poeta i dramaturg feia estades als estius on de tant en tant feia trobades literàries i artístiques convidant a les seves amistats i coneguts personatges rellevants de l'època (al poble es parla que hi va ser en Josep Anselm Clavé, però el compositor va morir el 1874, per aquesta raó pot ser ser fruit d'un rumor públic). En alguna de les obres de "Pitarra" es veu reflectit el redós del mas: La Creu de la Masia, La Pubilleta de Mas de Can Pi Informació estreta de la web : https://www.wikiwand.com/ca/Mas_Pitarra_(Cervell%C3%B3)

Mas Pitarra 1880

Mas Pitarra és un edifici del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també en el de Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de l'Ajuntament de Cervelló. El Mas Pitarra és un edifici, del s. XVI o anterior, amb construccions d'èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi. La façana és orientada a nord-est. La part més antiga té un portal rodó adovellat, just a l'angle on hi estan adossades dues construccions més modernes. En la primera construcció hi ha un portal d'arc rebaixat i damunt un balcó amb un cérvol dintre d'una circumferència a la llinda. En el cos següent s'obre una porta amb una finestra a banda i banda; les tres obertures són d'arc de mig punt i estan emmarcades per columnes i capitells. A sobre de la porta hi ha la figura d'un lleó i al primer pis hi ha dues portes d'arc rebaixat, amb columnes i capitells, que donen a un balcó. Al costat esquerre hi ha una torratxa amb ceràmica vidriada. El conjunt és tancat amb un reixat amb basament d'obra.[1] En el últims anys l'edifici s'ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós[2] (en el seu moment l'Ajuntament de Cervelló, als anys 1990, no va donar un permís d'obres al seu propietari i aquest va preferir abandonar el projecte que tenia). Actualment hi ha un nou projecte sobre la propietat.[3] Història Fins a mitjans de segle xix, el mas era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló -en el temple romànic del s. XI. La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló-. En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l'escriptor Frederic Soler Hubert, "Serafí Pitarra", l'any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui.[1] El poeta i dramaturg feia estades als estius on de tant en tant feia trobades literàries i artístiques convidant a les seves amistats i coneguts personatges rellevants de l'època (al poble es parla que hi va ser en Josep Anselm Clavé, però el compositor va morir el 1874, per aquesta raó pot ser ser fruit d'un rumor públic). En alguna de les obres de "Pitarra" es veu reflectit el redós del mas: La Creu de la Masia, La Pubilleta de Mas de Can Pi Informació estreta de la web : https://www.wikiwand.com/ca/Mas_Pitarra_(Cervell%C3%B3)

Mas Pitarra 1880

Mas Pitarra és un edifici del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també en el de Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de l'Ajuntament de Cervelló. El Mas Pitarra és un edifici, del s. XVI o anterior, amb construccions d'èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi. La façana és orientada a nord-est. La part més antiga té un portal rodó adovellat, just a l'angle on hi estan adossades dues construccions més modernes. En la primera construcció hi ha un portal d'arc rebaixat i damunt un balcó amb un cérvol dintre d'una circumferència a la llinda. En el cos següent s'obre una porta amb una finestra a banda i banda; les tres obertures són d'arc de mig punt i estan emmarcades per columnes i capitells. A sobre de la porta hi ha la figura d'un lleó i al primer pis hi ha dues portes d'arc rebaixat, amb columnes i capitells, que donen a un balcó. Al costat esquerre hi ha una torratxa amb ceràmica vidriada. El conjunt és tancat amb un reixat amb basament d'obra.[1] En el últims anys l'edifici s'ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós[2] (en el seu moment l'Ajuntament de Cervelló, als anys 1990, no va donar un permís d'obres al seu propietari i aquest va preferir abandonar el projecte que tenia). Actualment hi ha un nou projecte sobre la propietat.[3] Història Fins a mitjans de segle xix, el mas era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló -en el temple romànic del s. XI. La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló-. En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l'escriptor Frederic Soler Hubert, "Serafí Pitarra", l'any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui.[1] El poeta i dramaturg feia estades als estius on de tant en tant feia trobades literàries i artístiques convidant a les seves amistats i coneguts personatges rellevants de l'època (al poble es parla que hi va ser en Josep Anselm Clavé, però el compositor va morir el 1874, per aquesta raó pot ser ser fruit d'un rumor públic). En alguna de les obres de "Pitarra" es veu reflectit el redós del mas: La Creu de la Masia, La Pubilleta de Mas de Can Pi Informació estreta de la web : https://www.wikiwand.com/ca/Mas_Pitarra_(Cervell%C3%B3)

Aljubs del Mas Pitarra 1885

Mas Pitarra és un edifici del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també en el de Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de l'Ajuntament de Cervelló. El Mas Pitarra és un edifici, del s. XVI o anterior, amb construccions d'èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi. La façana és orientada a nord-est. La part més antiga té un portal rodó adovellat, just a l'angle on hi estan adossades dues construccions més modernes. En la primera construcció hi ha un portal d'arc rebaixat i damunt un balcó amb un cérvol dintre d'una circumferència a la llinda. En el cos següent s'obre una porta amb una finestra a banda i banda; les tres obertures són d'arc de mig punt i estan emmarcades per columnes i capitells. A sobre de la porta hi ha la figura d'un lleó i al primer pis hi ha dues portes d'arc rebaixat, amb columnes i capitells, que donen a un balcó. Al costat esquerre hi ha una torratxa amb ceràmica vidriada. El conjunt és tancat amb un reixat amb basament d'obra.[1] En el últims anys l'edifici s'ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós[2] (en el seu moment l'Ajuntament de Cervelló, als anys 1990, no va donar un permís d'obres al seu propietari i aquest va preferir abandonar el projecte que tenia). Actualment hi ha un nou projecte sobre la propietat.[3] Història Fins a mitjans de segle xix, el mas era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló -en el temple romànic del s. XI. La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló-. En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l'escriptor Frederic Soler Hubert, "Serafí Pitarra", l'any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui.[1] El poeta i dramaturg feia estades als estius on de tant en tant feia trobades literàries i artístiques convidant a les seves amistats i coneguts personatges rellevants de l'època (al poble es parla que hi va ser en Josep Anselm Clavé, però el compositor va morir el 1874, per aquesta raó pot ser ser fruit d'un rumor públic). En alguna de les obres de "Pitarra" es veu reflectit el redós del mas: La Creu de la Masia, La Pubilleta de Mas de Can Pi Informació estreta de la web : https://www.wikiwand.com/ca/Mas_Pitarra_(Cervell%C3%B3)

Photo ofMas Pitarra, Església de Santa Maria i Castell de Cervelló

Mas Pitarra, Església de Santa Maria i Castell de Cervelló

Mas Pitarra és un edifici del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també en el de Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de l'Ajuntament de Cervelló. El Mas Pitarra és un edifici, del s. XVI o anterior, amb construccions d'èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi. La façana és orientada a nord-est. La part més antiga té un portal rodó adovellat, just a l'angle on hi estan adossades dues construccions més modernes. En la primera construcció hi ha un portal d'arc rebaixat i damunt un balcó amb un cérvol dintre d'una circumferència a la llinda. En el cos següent s'obre una porta amb una finestra a banda i banda; les tres obertures són d'arc de mig punt i estan emmarcades per columnes i capitells. A sobre de la porta hi ha la figura d'un lleó i al primer pis hi ha dues portes d'arc rebaixat, amb columnes i capitells, que donen a un balcó. Al costat esquerre hi ha una torratxa amb ceràmica vidriada. El conjunt és tancat amb un reixat amb basament d'obra.[1] En el últims anys l'edifici s'ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós[2] (en el seu moment l'Ajuntament de Cervelló, als anys 1990, no va donar un permís d'obres al seu propietari i aquest va preferir abandonar el projecte que tenia). Actualment hi ha un nou projecte sobre la propietat.[3] Història Fins a mitjans de segle xix, el mas era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló -en el temple romànic del s. XI. La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló-. En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l'escriptor Frederic Soler Hubert, "Serafí Pitarra", l'any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui.[1] El poeta i dramaturg feia estades als estius on de tant en tant feia trobades literàries i artístiques convidant a les seves amistats i coneguts personatges rellevants de l'època (al poble es parla que hi va ser en Josep Anselm Clavé, però el compositor va morir el 1874, per aquesta raó pot ser ser fruit d'un rumor públic). En alguna de les obres de "Pitarra" es veu reflectit el redós del mas: La Creu de la Masia, La Pubilleta de Mas de Can Pi Informació estreta de la web : https://www.wikiwand.com/ca/Mas_Pitarra_(Cervell%C3%B3)

Photo ofMarfull / Durillo (Viburnum tinus)

Marfull / Durillo (Viburnum tinus)

A Catalunya, és molt comú a les contrades marítimes plujoses del Principat, on es fa l'alzinar amb marfull i les màquies que en són la degradació, de les quals també forma part. També és present, però rar, al País Valencià i Mallorca, així com a la resta de Catalunya, excepte en dues zones de clima més extrem on no es troba: el Pirineu i la zona de clima més continental de la depressió central (les planes d'Urgell i de Lleida i el nord de la Ribera d'Ebre). És un arbust típicament mediterrani, que creix tant als països de l'Europa meridional com al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Des de la conca mediterrània s'ha estès com a planta cultivada a altres parts del planeta amb un clima semblant. Creix habitualment entre els 0 i els 1.200 metres d'altitud. Degut al fet que és molt utilitzat com a planta ornamental i per fer tanques, pot trobar-se en boscos diferents del seu hàbitat natural Informació de la Viquipèdia

Más de Can Riera Segle XVI

Can Riera és una masia al terme de Cervelló (al Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una masia rural, situada a la cota 270 i a uns 4 quilòmetres del nucli de Cervelló, a través d'un camí veïnal, amb millor accés des de Torrelles de Llobregat. Arquitectura El conjunt comprèn edificacions d'èpoques diferents, amb les plantes capçades amb galeries arquejades. La coberta és a dues vessants al llarg de la façana que mira a migjorn, a la part interior del pati. El portal és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra roja. L'entrada pel costat de ponent és per un cobert allargat, a l'esplanada d'aquest costat hi ha restes d'un molí de vent metàl·lic. La gran sala de la planta baixa és coberta amb volta prima de rajola. Història L'origen del mas pot remuntar-se al segle xvi, si bé les construccions demostren traces dels segles xvii i XIX. La masia era puixant durant l'ocupació francesa, tenia bones collites de vi i oli, i l'hereu del mas donà lloc en aquella època a la cançó de "L'hereu Riera". El llinatge es mantingué fins al 1901, quan la finca fou comprada pels González. El 1936 sofrí devastacions d'elements de ceràmica i mobiliari. Durant el segle xix es feren segregacions de la finca major que avui ha quedat reduïda a unes 100 ha. Informació estreta de la Viquipèdia

Mas Valent Segle XVII

Descripció: Masia del segle XVII-XVIII en ruïnes, amb planta quadrada i diversos cossos adossats. La teulada era a dues aigües i la porta d'entrada és un arc de mig punt adovellat.

Pou de Mas Valent Segle XVII

Descripció: Masia del segle XVII-XVIII en ruïnes, amb planta quadrada i diversos cossos adossats. La teulada era a dues aigües i la porta d'entrada és un arc de mig punt adovellat.

Barraca de la Ginesta

La barraca (de vinya), és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la península Ibèrica, l'estat francès, Itàlia, algunes zones d'Escòcia, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. A la comarca del Bages, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec. Altres menes de barraca de tipologia semblant són les barraques de carboner, les dites barraques de roter i les barraques de cucurull (o de porc) a les Illes Balears, les barraques de carro i les anomenades perxes de la Terra Alta, entre altres. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana. Informació estreta de la viquipèdia

Cabreta

Cabreta molt dòcil en un camp de cultiu

Barraca de vinya

La barraca (de vinya), és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la península Ibèrica, l'estat francès, Itàlia, algunes zones d'Escòcia, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. A la comarca del Bages, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec. Altres menes de barraca de tipologia semblant són les barraques de carboner, les dites barraques de roter i les barraques de cucurull (o de porc) a les Illes Balears, les barraques de carro i les anomenades perxes de la Terra Alta, entre altres. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana. Informació estreta de la viquipèdia

Torrelles de Llobregat, Església Romànica de Santa María i Castell de Cervelló

Trail photos

Author

Trail stats

Rating

Trail photos

Itinerary description

Waypoints

Puente para pasar la carretera

Gats

Amagatall per fer un vivac

Obaga de la Penya del Cucut

Morera centenària

Estàtua

Molsa

Can Sala i Can Pi

Tumbas antropomorfes

Cassoletes

Església de Santa Maria de Cervelló

Informació Castell de Cervelló

Castell de Cervelló segle IX

Santa Maria de Cervelló Segle XI

Más Pitarra 1880

Mas Pitarra

Mas Pitarra 1880

Mas Pitarra 1880

Aljubs del Mas Pitarra 1885

Mas Pitarra, Església de Santa Maria i Castell de Cervelló

Marfull / Durillo (Viburnum tinus)

Más de Can Riera Segle XVI

Mas Valent Segle XVII

Pou de Mas Valent Segle XVII

Barraca de la Ginesta

Cabreta

Barraca de vinya

Comments (2)