Torrelles de Llobregat: Penya Bruguera i Balma de Can Masset de Dalt

Carai amb Torrelles de Llobregat!

Després de l’agradable sorpresa de les Penyes de Can Riera, volíem caminar per més racons del terme a veure si era possible gaudir de més indrets similars.

Per fer-ho, vàrem mirar la web municipal i allà vàrem trobar l’enllaç a un tot seguit de rutes a peu pel Baix Llobregat, on ens va cridar l’atenció la número 8, de la Penya Bruguera, “que sembla esculpida pel mateix diable” hi llegim. I on s’arriba a la Balma de Can Masset de Dalt ... “una autèntica Capella Sixtina” de la naturalesa”. Amb aquestes descripcions, cap allà que hem anat i aquí en teniu el resultat.

Certament, sorprenent tot plegat.

Comentaris:

- Hem mirat de seguir l’itinerari descrit fil per randa, encara que ja quasi en lloc no es distingeixen les senyals grogues.

- Arribats als peus de la Penya Bruguera, hem anat al nostre aire per descobrir una mica l’entorn. Hem grimpat una mica i hem anat en compte en algun moment. Que cadascú faci en funció de les seves possibilitats.

- Aquí hem descobert un corriol amb fites de pedra (senyal a la muntanya de que hi ha algun lloc interessant), que es pot seguir prou bé i que ens ha dut a les cavitats / tafoni tan singulars que podeu veure. Una mena de rusc natural en el gres vermellós. El darrer que visitem, una veritable obre d’orfebreria de la natura.

- En aquest part hem hagut d’improvisar per arribar a la Balma, i hem fet la volta per darrera. Pot ser hi ha d’altres opcions, però no ho coneixem prou. En tot cas, el tros final per darrera de cases i una mica embardissat us el podeu saltar si baixeu a la urbanització i ja seguiu per carrer.

- La Balma de Can Masset de Dalt, impressionant, a peu de carrer. Molt gran i plena de detalls que cal anar gaudint a mesura que t’hi apropes.

- De fet, si algú vol anar només a conèixer la Balma, està per sobre dels números 65 de la Segona Avinguda de la urbanització Can Güell.

- De tornada, hem seguit el carrer, ara ja sí d’acord un altre cop a la ruta prevista, però quan hem arribat a sota les roques on hem estat al principi, no ens hem pogut estar de grimpar una mica i hem trobat una altres bonics tafonis.

- I el que deu d’haver que no coneixem per aquí ...

A veure si també us agrada.
Al llegir-ho ja podeu veure que en alguns trams no és fàcil, però depèn del que feu.

En tot cas, com sempre, màxima prudència per mantenir l’entorn tal i com l’heu trobat. És un ecosistema fràgil i cal donar exemple.

Ens sembla que més d’un canviarà d’opinió sobre el Baix Llobregat després de fer aquestes rutes :-)

Salut i botes.
www.ambotes.com