Torrent de Can Maimó - Roca de la Granota - Sant Mateu - Can Ratat

Casal de Vallromanes

Sant Vicenç (s.XIV)

L'arxiu diocesà dona notícies que l'any 1303 ja existia aquesta parròquia, encara que dedicada a Sant Bartomeu. Des de la primitiva estructura del segle XIV, l'església ha patit diverses transformacions. Coneixem les del segle XVI (1629-1630), les del segle XVIII (1765-1802) i les del segle XX (1908 i les posteriors a la Guerra Civil). L'únic que resta de l'original fàbrica del segle XIV és la torre del campanar i l'absis contigu. El recull de notes històriques de l'any 1929 detallen cadascuna de les reformes que constaven a l'arxiu parroquial des dels seus orígens.

Font de Can Morena

Camí Tallat

Pista a la dreta

Corriol a la esquerra

Camí de Vilasar

Can Maimó

Corriol a la dreta

Nit de Bosc

Continuar per la pista

Nosaltres hem agafat un camí a la esquerra que inicialment estava molt marcat, però despres desapareix del tot i has de fet a bosc salvatge. Si continueu per la pista tornareu al track a la collada del Mal Pas

Trobat un rastre de camí.

El Mal Pas

Roca d'en Toni

Necròpolis de Can Boquet

Roca Llobatera

Roca de la Granota

Cova d'En Pau

Castell de Pedra

Rocs d'en Boquet

Cova del Pont

Sant Salvador (s.XX)

Campanar d'espadanya d'un ull en arc de mig punt aixecat amb maons vermellosos. Està coronat per un pinyó de cares paral·leles i per un petit pinacle piramidal amb una creu metàl·lica al damunt. Es troba aixecat damunt del frontis, al seu centre, i fa una amplada d'uns 3 metres. Alçada:13'50 metres aproximadament.

Creu de Can Boquet

Centre d'infotmació

Pista a la dreta

Cau

Antic Pou

Mines d'en Puig

Es tracta d'un conjunt de tres mines, totes elles amb una galeria de considerables dimensions (les més grans i espectaculars del Parc). Són de propietat privada i encara subministren aigua a Vilassar de Dalt. La mina superior presenta els brancals del portal amb pilars de maó i l'arcada és un arc de mig punt de pitxolí a plec de llibre, amb un altre igual a l'interior per fer de galze. La porta és una reixa de ferro, amb tela metàl·lica per impedir l'entrada d'animals que podrien contaminar l'aigua. Les galeries de volta de canó són altes i amples, permeten passar sense ajupir-se i caminar sense tocar les parets. A la galeria s'han emprat diverses tècniques constructives: el que sembla un encofrat perdut de maó pla per les parets i sostre en els primers metres, altres trams amb paret de pedra o de totxo amb fornícules, i els metres finals de roca viva. La tosca ha deixat un bon gruix al sòl i un bosc de petites estalactites penja del sostre en els trams més humits de la galeria. Les altres dues mines són semblants a la descrita.

Font de Sant Mateu

Sant Mateu del Bosc (s. XI)

La capella i la serra són citats per primera vegada en documents dels anys 993, en l'empenyorament de terres de Borrell al bisbe Vives i del 1075. Al llarg dels segles XI i xii la capella surt esmentada en afrontacions de vendes de terra. L'any 1401 se l'anomena Sant Mateu del Bosc i, en una visita pastoral del 1498 hi ha constància que es trobava en ruïnes i se'n demanava la reconstrucció.

Vallromanes (Inici/final)