Torrent de Colobrers-Togores-Sant Vicenç de Jonqueres

Una agradable passejada per terres de l'antiga "Universitat de la vila i terme del castell de Terrassa" i, posteriorment, del poble de Sant Pere de Terrassa, fins a l'annexió, juntament amb la parròquia de Sant Julià d'Altura, a Sabadell el 1904.

Lloc de sortida i arribada: la masia - restaurant de Can Pagès, aproximadament al km 3 de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès (carretera de Prats).

L'itinerari transcorre en la primera part pel frondós i gairebé selvàtic torrent de Colobrés, equipat per un seguit de passarel·les de fusta, algunes de les quals malmeses pels darrers temporals. Arribem a la bonica font de la Tosca i, poc després passem per una curiosa foradada artificial, feta a mitjan segle XiX, per desviar el curs del torrent, al costat de les restes del que sembla una resclosa.

Més amunt, sortim en una pista amb senyalitzacions de GR. Anirem a l'esquerra fins a la font i la bassa de Can Moragues. Aquest camí el refarem i continuarem el GR que ens durà a la masia de Can Moragues i, a sobre, una recent i extensa plantació d'oliveres en els terrenys que havien estat el camp d'aviació de Castellar, per a vol sense motor.

Aviat passem pel costat del forn d'obra de Can Vilar, al sot de Can Balasc. Es tracta com explica un cartell que hi ha al costat, d'un forn preindustrial per a la construcció de rajols i teules per a les masies del voltant.

Una mica més endavant, passem al costat (a la nostra dreta) d'un arbre monumental: el pi de les Tres Besses. Continuant per la pista, arribarem a l'ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell. L'ermita es troba documentada ja el 1323 i constituïa una dependència de monestir de Sant Llorenç del Munt. L'accés està temporalment restringit.

Poc més endavant deixarem la pista per un camí que baixa, a la dreta, fins al fons del torrent del Canonge. Un cop travessat puja pel vessant oposat fins a la torre del Canonge i les restes de l'ermita dels Dolors.

Tornem a seguir la pista que, de baixada, ens durà fins al riu Ripoll, a l'indret del molí de l'Amat. Passem pel costat de la mina del Pigat i travessem el riu per un gual elevat al davant de les escales de Sant Vicenç de Jonqueres. Al peu de les escales hi ha una àrea de descans amb taules i bancs.

Pugem a l'ermita de Sant Vicenç, antiga parròquia del terme de Sant Pere de Terrassa, que abastava també la Creu Alta, i convertida actualment en el Centre de Documentació de Muntanya.

Sota l'església hi ha un bar restaurant, amb taules a fora i, a continuació, l'antiga font de Sant Vicenç, que està inutilitzada. Una mica més avall hi ha una font nova, alimentada amb aigua de la xarxa pública.

Seguim la riba dreta del Ripoll, per un agradable passeig arbrat, fins a una ampla passarel·la de fusta. Poc abans del pont podemveure al riu una curiosa escala per a peixos, per a facilitar-los la remuntada d'una petita resclosa.

Pocs metres a l'esquerra ja veurem les cases de Can Pagès, el punt d'on havíem sortit.