Torrent dels Abadals. Castellbell i el Vilar

Aquesta ruta feia temps que ens havia cridat l’atenció, ja que té uns quants passos equipats que la fan diferent i més entretinguda que altres excursions, tot i que pot haver-hi qui la trobi complicada si no està en una forma física adequada.

Per arribar-hi hem vingut per la C-16 en direcció a Manresa i hem pres la sortida 41. Hem anat seguint les indicacions cap a Castellbell i el Vilar però abans d’arribar al centre ens hem desviat per un camí en baixada a la dreta, per així poder deixar al cotxe al Burés, sota el pont del tren, on hi ha un bon espai per aparcar.
Comencem la caminada deixant el Pont Vell, del segle XV, a la nostra esquerra. Anem seguint per un camí ample fins una porta de ferro. Prenem el petit sender a la dreta que hi diu “Torrent”. Ben aviat arribem a un túnel d’uns 150 metres de llargària que ens caldrà passar amb llanternes o frontals. Un cop n’hem sortit prenem el camí de l’esquerra, però quan arribem a una bifurcació anirem cap a la dreta. Anem caminant pel llit del torrent dels Abadals. Després d’una petita grimpada arribem al primer dels passos equipats, el “Saltant dels Tres Enllosats”, compost de tres escales de fusta que pugem sense problemes. Una mica més endavant trobem el Pont del Solell. Durant tot el trajecte pel torrent ens caldrà anar superant grans pedres. El següent pas equipat és “Les Botes d’en Joan”, amb dues escales de fusta, una cadena i vàries clavilles al capdamunt. Més endavant, al “Saltant de la Madrona” només hi ha unes clavilles per poder superar-lo. Després és millor prendre el camí de la dreta encara que es vegi molt pedregós, ja que el de l’esquerra sembla més planer (part del grup l’ha pres), però després s’allunya del Torrent. Anem trobant més graons amb clavilles. En arribar al “Cau del Degotall” alguns el trobem molt divertit, ja que ens hem d’ajudar d’una corda, tot i que a algú de la colla li ha costat una mica superar-lo. Potser, però, serà en el següent pas el “Cingle de Sota el Coll” on algú hi pot trobar més dificultat. Un cop dalt anirem cap a l’esquerra, fins arribar al “Pas de la Guineu”, on ens hem d’agafar d’una cadena tot caminant mirant a la roca, el qual es fa sense cap problema.
Ara ja hem acabat tot els passos equipats, com si haguéssim fet una gimcana. Seguim l’ample pista, primer cap a la dreta i a continuació a l’esquerra. Passem de llarg Cal Pinsà i seguim per la dreta on se’ns presenta una panoràmica de la muntanya de Montserrat. En arribar al Turó del Marqués tenim una decepció: havíem vist fotografies del gronxador amb Montserrat al darrera però, malauradament, ja no hi és, només hi queden uns forats al terra. A l’extrem del turó hi oneja la senyera. Des d’allí hi surt un empinadíssim camí que ens retornaria a Castellbell i el Vilar, però ens aconsellen fer més volta per evitar baixar per tant desnivell. Refem doncs una part de camí fins arribar a un corriol a la nostra dreta, el qual prenem. Anem en baixada pel mig del bosc. Bastant més avall arribem a una amplíssima pista que ens durà fins la Riera de Marganell. De mica en mica tornarem a guanyar alçada. Passem sota el pont de la C-55 i en no res ja som a l’aparcament. Amb aquesta tornada hem fet més quilòmetres, però ho hem preferit per estalviar-nos la dificultat d'un gran desnivell de baixada.