Torrent dels Abadals - Cinglera del Resistent - Turó del Marquès - Riera de Marganell - Río Llobregat -Castellbell i el Vilar

Plaza Lluïs Companys

Canal del Burés y Pont Vell (Río Llobregat)

Se cruza el puente y se sigue por pista a la izquierda.

Torrent dels Abadals :sendero a largo paso subterráneo

Es la continuación canalizada bajo las carretera C55 y vía de tren, del Torrent dels Abadals. Está a oscuras por lo que se necesita algún tipo de iluminación.

Saltant dels Tres Enllosats

Pont del Solell

Clavijas 1

Salt de les botes d'en Joan

Salt de la Madrona

Tiene varias clavijas para superarlo. Hay un sendero que arranca unos metros atrás que lo supera sin dificultad.

Bassa del Madrono

De http://toponimsdecastellbell.blogspot.com Bassa que recollia les aigües del torrent dels Abadals i s'usava per regar els desapareguts horts dels seus vorals. Se'n cuidaven els de Cal Madrono i d'aquí li ve el nom. Madrono és una masculinització del nom propi Madrona.

Salt del senglar : grapa roja y clavija

Cabaña de piedra seca 1

Salto 2 clavijas horizontales

Salto vertical con 1 clavija

Salt del Cau dels degotalls

Salt del Cingle de sota el Coll

Pas de la Guineu

Paso incómodo y de riesgo. Se sigue por pista

Font del Clot del Casalot

Se llega al cauce del Torrent dels Abadals, accediendo por sendero desde la pista.

Sendero derecha (fita)

Dejar la pista

Final de la V.F. La Cinglera del Resistent

Vías de acceso / salida

Accesos / salidas y pont de mico

Inicio de la V.F. La Cinglera del Resistent

Cruce con sendero: izquierda

Escalera metálica

Turó del Marquès

Seguir por pista. De http://toponimsdecastellbell.blogspot.com : Turó de 358 m d'alçada, el més emblemàtic del nostre terme per la seva curiosa forma piramidal. Situat a la dreta del Llobregat i envoltat per la valls de la Riera de Marganell i el Torrent dels Abadals. Actualment cobert majoritàriament de pi blanc però fins a la plaga de la fil·loxera cultivat amb vinya fins al seu cim. El seu nom li ve de ser propietat del Castell i per tant del seu antic amo, el marqués de Castellbell.

Derecha a sendero. NO seguir por pista (error).

Cauce de torrente

Cruce con sendero

Pequeña balsa de agua y torrente

Cruce Riera de Marganell. Salto y gorg 1.

Se sigue por pista.

Dejar pista bordeando campo de cultivo

De torre eléctrica metálica 1 hasta unos 4 metros antes de la torre 2 (imagen). A continuación se sigue un rastro de sendero. Seguir prácticamente de frente / recto. Algo de vegetación.

Vadeo Riera de Marganell

Según el caudal es posible tener que descalzarse.

Font del Cirerer

Riera de Marganell. Salto y gorg 2.

Riera de Marganell. Salto y gorg 3.

Riera de Marganell. Salto y gorg 4.

Riera de Marganell. Salto y gorg 5.

Se sigue por sendero sin tener que cruzar la riera, y al poco se sigue junto/bajo una linea eléctrica.

Sendero

Cabaña de piedra seca 2

Viaducto de la carretera C-55

Entrada en pista. Ruinas La Fassina.

De http://toponimsdecastellbell.blogspot.com : Construïda l'any 1733 per ordre del segon marqués de Castellbell, Josep Amat i Junyent, dins de la seva heretat, a l'esquerra de la riera de Marganell a tocar de l'aiguabarreig amb el Llobregat. En aquells moments hi havia sobreproducció i molts pagesos no sabien que fer amb la verema, ja que no disposaven de suficients botes, cosa que comportava també que no es plantessin noves vinyes i se n'abandonessin algunes. La fassina a més va funcionar també com a hostal i l'aiguardent produït es portava fins a Vilanova amb matxos on era venut. A la fassina s'hi va viure fins a mitjans del segle XX. En els darrers 10 anys la casa s'ha enrunat completament. Fassina prové del llatí offĭcīna, 'fàbrica'.

Pont de Ferro dels Catalans

De http://toponimsdecastellbell.blogspot.com : Pont construït a la primera meitat dels anys 20 per la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFG) per salvar el desnivell de la Riera de Marganell just en el seu aiguabarreig amb el Llobregat. La línia ferroviària entre Martorell i Manresa fou inaugurada l'any 1924. Aquest tipus de pont era l'habitual en l'època i alguns han estat substituïts per ponts moderns com el que hi havia a Sant Vicenç de Castellet. Se'n conserva un d'igual a l'alçada de Boades.