Torrent dels Abadals i Turó del Marquès des de la Colònia Burés

Aquesta és una sortida per gaudir-la, sobretot el tram per dins del Torrent dels Abadals, que és un tram equipat amb escales, ganxos, clavilles, cordes i cadenes per ajudar-nos a remuntar certs passos dins del mateix.

En tot cas la podem separar en dos trams ben diferenciats, la part del Torrent dels Abadals, més aventurera que excurionista, i la resta de la caminada, que és més excursionista i per gaudir de la natura i les panoràmiques. De fet si només es vol gaudir de la part aventurera de la ruta, podem retallar l'excursió deixant-la en prop de 5 quilòmetres, i tot sortint del Torrent dels Abadals, continuar directe cap a Cal Pinsà.

Començarem la ruta a tocar de l'antiga fàbrica tèxtil de la Colònia Burés, pertanyent a Castellbell i el Vilar, on hauriem de poder deixar el cotxe sense problemes.

Serem just davant de l'espectacular Pont Vell (data del segle XIV), que creuarem per sobre el Llobregat, i a l'altra banda torçarem a l'esquerra, seguint en paral·lel el curs del riu a l'esquerra i la via del tren a la dreta.

Arribarem a unes naus de bestiar, just al punt on trobarem un cartell de fusta que anuncia l'entrada al Torrent dels Abadals, que queda força tapat per la vegetació, i que de fet és un tunel que ens passarà sota la via del tren i la carretera C-55.

Per passar aquest tunel, necessitem l'us d'un frontal, ja que quan hi entres no es veu la sortida i quedes totalment a les fosques en un tram.
Evidentment no està de més recordar que heu de ser curosos en dies de pluja ja que dins el tunel no hi ha escapatòria davant d'una possible baixada sobtada d'aigua.

Quan sortim del tunel, és on podriem dir que comença la ruta per dins el Torrent dels Abadals; tingueu en compte que heu de seguir tota l'estona per dins del torrent i no perdreu la ruta.

En poca estona anirem trobant passos que necessiten de l'ajut de diferents elements artificials per poder superar-los. Primer trobem
el pas dels Tres Enllosats, que com el seu nom indica, ens porta a remuntar tres nivells de pedra de llosa gràcies a escales de fusta;
el següent pas és el Pont del Solell, que passem per sota. Després trobem el pas de les Botes d'en Joan, també amb claus i escales de fusta, i les botes d'en Joan, que queden allà per a record de la persona que va muntar i equipar la ruta.

Seguidament trobarem el Saltant de la Madrona, amb clavilles que ens ajuden a superar-lo, i ja més tard, prop del final del tram del torrent, el Cau del Degotall, amb claus i una corda, i el Cingle del Coll entre turons, amb clavilles, i la sortida del torrent per el Pas de la Guineu amb un cadenat passamà per superar un pas un pèl estret, que ens deixa, ja fora del torrent, en un encreuament de pistes.

La nostra ruta segueix la pista cap a l'esquerra, en lleugera pujada, però com he comentat abans, si volem retallar l'excursió podriem seguir recte per anar directament cap a Cal Pinsà i així retallar més de 3 quilòmetres la ruta.

Seguim la pista i en arribar a un revolt hem d'estar atents a un corriol que surt a la dreta, primer planejant, però després guanyant altitud de forma força continuada, fins a sortir-ne en una pista gairebé un quilòmetre després. Des d'aquesta pista podem gaudir de magnífiques panoràmiques de la muntanya de Montserrat, així com de Sant Llorenç del Munt. Seguirem la pista, ara en lleuger descens fins arribar a una cruïlla de camins, aquí si volem podem girar a l'esquerra i apropar-nos tot planejant, fins la zona del Turó de Morrolius, fantàstic mirador natural de Montserrat, en un curt tram d'anada i tornada, o seguir directament a la dreta, en baixada constant, passant a tocar de la finca de Morrolius i arribant a la masia de Cal Pinsà. A partir d'aquí el camí tornar a picar lleugerament amunt, sempre per pista, i amb molt bones vistes de Montserrat, fins arribar al Turó del Marquès, coronat per una senyera, i des del qual tenim vistes de la C-55, i la C-16, així com del curs del riu Llobregat i la pròpia Colònia Burés.

De fet, el camí a partir d'aquí és una baixada totalment directa cap al punt inicial de la ruta, sempre deixant de banda els corriols que ens anirem trobant, i seguint avall per el camí més recte. La baixada, tot i que forta, no és perillosa en cap cas. Potser cal destacar un punt, en que trobem l'ajut d'una escala metàl·lica, enclavada en la paret, per superar un petit tram vertical.

Així doncs, de seguida arribarem al capdavall del corriol de baixada, molt a prop de l'immensa obra d'enginyeria que és el pont de la C-55, que passarem per sota, abans de girar a l'esquerra i poder contemplar una altra magnífica obra d'enginyeria, com és el pont de ferro del ferrocarril. Ja només ens quedarà torçar a l'esquerra i creuar el Pont Vell sobre el riu Llobregat per arribar al punt final de la ruta.