Torrent-Dolmen Cementiri dels Moros-Sant Feliu de Boada-Muntanya Seca-Sant Llop

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui hem caminat per la Muntanya Seca, una forest pública mediterrània, aquesta és un terreny forestal que pertany a una entitat de dret públic i l’aprofitament del qual correspon al comú de veïns d’una població. Situada al Sud-Oest del terme de Palau-sator, amb 43 ha. Antigament va pertànyer tradicionalment als veïns Sant Feliu i Sant Julià de Boada i posteriorment va passar a ser titularitat de l’ajuntament de Palau-Sator. Des de l’any 1884 està inclosa al catàleg de Forest d’utilitat Publica (CUP). L’extracció de pedra calcaria va ser el recurs més important durant segles, juntament amb les pastures, les vinyes i els olivars...
Aparquem els cotxes a la Plaça Major de Torrent, al costat del museu de la confitura. A Torrent es conserven alguns trams del perímetre emmurallat, en bona part transformat al segle XVII i XVIII quan les funcions defensives havien variat i les cases començaven a obrir-se a l'exterior. Destaca especialment el portal d'entrada al recinte, amb un arc adovellat de mig punt i volta de canó interior, protegit per un matacà que es va restaurar modernament, amb poc encert. Al damunt del portal són visibles les espitlleres. A la casa que integra el portal hi ha una finestra amb la data de 1780. Passem per aquest portal a dins muralles, seguim per l’església de Sant Vicenç i sortim del poble per un caminet que ressegueix el Hotel & Spa Mas de Torrent pel seu darrera. Un cop arribats al carrer adoquinat de la urbanització els Trullars, pugem per un camí paral·lel fins el fi de la urbanització fet amb una rotonda. Seguim per l’altre costat, ja dins el bosc i de seguida trobem el dolmen del cementiri dels moros o Dolmen del Puig Roig.
Situat al cim del Puig Roig, aquest és un impressionant dolmen però encara poc conegut. Es tracta d’una gran galeria coberta en V feta de lloses de sorrenca i de conglomerat calcari, bastida en una plataforma natural de sorrenca i atrinxerada en el terreny de nord-oest a sud-est. Del túmul artificial de tendència ovalada amb peristàlit d’estructures radials i del mur concèntric de contenció que devia haver afectat cambra i passadís en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est i segons la última prospecció realitzada per Josep Oriol Font Cot el juny de l’any 2004 les mides màximes de la cambra i el passadís són: 12,10 m de longitud total (4,20 de la cambra i 7,90 del passadís), 2,10 m d’amplària a l’altura de la capçalera, 2m en l’inici de la cambra (punt en el que no es conserva la llosa lateral de ponent), i 1,70 m en l’inici del passadís, amb una altura màxima de 1,20 m. Conserva 7 lloses de la cambra funerària in situ, més un muntant de l’entrada del passadís, que presenta 12 lloses en el seu emplaçament original. Les estructures radials del túmul, amb restes del mur de contenció que envoltava el sepulcre, es conserven majoritàriament en el sector de llevant, si bé altres testimonis radials es veuen a ponent i cap al nord, darrera de la capçalera, mentre que del túmul ovalat de 21 per 16 m que cobria l’estructura interna en resten testimonis evidents. El Cementiri dels Moros és el dolmen de la zona de les Gavarres que ha proporcionat més materials arqueològics, entre els quals destaquen 1.200 peces dentàries que mostren que s’hi podrien haver realitzat entre 100 i 120 inhumacions. Són milers els fragments de ceràmica de diferents tipus i formes –entre ells moltes vores–, sobretot llisa, campaniforme i amb decoració incisa, centenars de peces de collaret d’esteatita i cal·laïta, i moltes peces de botons d’os perforades. També cal destacar 8 vasos reconstruïts i 4 plaquetes rectangulars de pissarra verdosa polides, així com 2 ganivets i 2 punyals de sílex, 5 puntes de sageta de sílex i diverses peces fetes amb petites làmines d’or. Pel tipus arquitectònics del sepulcre i pels materials del seu aixovar es pot concloure que va ser construït vers el 3.000-2.500 aC .
Visitat el megàlit, continuem amb la descoberta de la Muntanya seca, passant pel costat d’unes antigues pedreres fins baixar a Sant Feliu de Boada, on fem un tomb pels seus estrets carrers. Tornem a pujar pel camí vell de La Bisbal fins la Plaça de les Bruixes, on un rètol informatiu ens assabenta que estem a la Muntanya Seca i ens explica el seu sentit. Tornem a endinsar-nos a la muntanya, passant al costat d’un seguit de parets de pedra seca, (alguna molt ben conservada). Poc a poc ens anem acostant a la carretera C-66, (els sorolls dels cotxes ho fa evident). Sortim al Collet dels Revolts de Torrent, davant del antic restaurant Els Revols. Amb compte travessem aquest vial i seguim per l’antic traçat dels revols de Torrent fins agafar una ampla pista amb pujada que en un tres i no res ens deixa a l’explanada de l’ermita de Sant Llop.
Construïda entre els anys 1749 i 1757 i situada dos quilòmetres a ponent de Torrent, l’ermita de Sant Llop és un dels elements patrimonials més importants del municipi. En l’actualitat està dedicada a sant Llop, un sant una mica misteriós venerat en època barroca i invocat contra la pesta que va fer estralls al nostre país als segles XIV i XV, i generalment considerat també el patró dels pastors: a les Gavarres, precisament, els pastors l’invocaven perquè deien que allunyava els llops a més de set hores de distància però el sant, com diuen els goigs que es cantaven al temple, encara tenia més dons: “Puix curau tota dolencia / i tots esperam de vós: / guardaunos Sant Llop gloriós / de mal de coll i d’esquinencia”. Mica en mica, però, el culte a Sant Llop es va anar perdent a favor de la copatrona del temple, Santa Llúcia, en honor de la qual es celebra un aplec el diumenge més proper al 13 de desembre; patrona dels cecs i guaridora dels mals de la vista, se la coneix popularment amb el nom de la “santa dels quatre ulls”.
Aprofitem la taula i bancs situats al porxo de l’antiga casa de l’ermità per fer un bon esmorzar, desdejuni que ens ha tret la fred d’aquest matí. Un cop refets continuem camí per la pista principal que ens fa baixar ràpidament fins la rotonda de la carretera C-66, vial que travessem altre vegada per seguir (altra vegada), l’antic traçat dels revols de Torrent, on es situa el monumental Llentiscle de Torrent.
Aquest Llentiscle és un arbret molt vell i ja fa temps que va entrar en fase de senescència. Té la capçada mig seca i amb poca vitalitat, tot i que en anys de bona pluja revifa una mica. Des de 1993 s’ha hagut de podar per compensar la capçada, reduint-la i afavorir així el procés natural de l’arbre i s'han instal·lat suports a les branques principals per evitar-ne el trencament.
Quatre fotografies i continuem la marxa, seguint aquesta vella i en desús carretera fins arribar sota una línia elèctrica, punt on baixem per un corriol amb molta pendent, arribant així a les runes de la estació del tren Petit, edifici totalment abandonat i ple de vegetació.
Continuem fins la carretera C-652 (Torrent-Pals) i la seguim una estona pel seu voral fins arribar a un camí barrant amb tanca de seguretat de carretera que traspassem, continuant fins arribar a la riera de Torrent. Un pontet d’obra ens ajuda a superar la llera i entrem a Torrent per la Plaça Major, on tenim els cotxes aparcats, donant així per finalitzada aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!