TORRES DE GUAITA D'ERMEDÀS ( Palafrugell) i LOCALITZACIÓ DE TORRES DE D'ALTRES INDRETS.
near Palafrugell, Catalunya (España)
Viewed 1505 times, downloaded 44 times
Trail photos
Itinerary description
ERMEDÀS ( Torres de guaita).
Ermedàs és un veïnat situat al sud de Palafrugell. Alterna els camps de conreu amb clapes de bosc i petites elevacions. S’estén des de la Riera de Vilarnau i la riera de Sta.Margarida al nord, el Puig de La Guardiola i el Puig d'en Caixa a l'est, el Puig del Terme i el de Migdia al sud, i el Puig de ses Forques a l'oest.
El recorregut passa a prop de masos amb torres de guaita i defensa que es construïren entre els segles XV i XVII a Palafrugell i Mont-ras i que servien per a detectar la presència de pirates a la costa i així poder refugiar-s’hi i protegir-se dels seus atacs.
El Punt de Trobada l’iniciem a l’aparcament de davant de l’Institut de Formació Professional. Seguim direcció Ermedàs i la primera torre correspon a la del Mas Vilà, al costat del Mas Ferrer. Continuem per la carretera asfaltada i a la nostra dreta es pot veure la Torre Roja, circular amb 3’90 metres de diàmetre i 15 m d’alçada, feta amb pedra roja però remolinada amb morter de calç. Poc abans d'arribar al trencant de Can Prats del Camí a la cara nord podem albirar la torre quadrada del Mas Petit d’en Caixa i la torre circular amb merlets i espitlleres del Mas Sureda.
Més endavant ( Barraca d’en Bisbe) trobarem plantacions de pi pinyoner (Pinus pinea). La pinya madura a la tardor del tercer any. La llavor carnosa i saborosa és comestible i s’utilitza a la cuina i en pastisseria. La temporada de la recollida de la pinya s’estableix entre els mesos de novembre i gener. L’adagi diu que “Per Sant Martí, la pinya cau del pi”.
Tot i que la producció de pinya és molt variable, les masses aclarides i amb capçades més desenvolupades presenten una producció de pinya més elevada que les masses denses. En termes generals les produccions són de l’ordre de 650 kg/ha/any per a masses clares i 285 kg/ha/any en masses denses. Hi ha arbres que produeixen zero pinyes i d’altres que poden arribar a produir fins a 300-500 kg.
Segons els Models de Gestió per a pinedes de pi pinyer del Departament de Reproducció de Fusta i Pinya i Prevenció d’Incendis Forestals ( Generalitat de Catalunya- 2015), històricament del pi pinyer s’ha aprofitat la pinya en verd ,el pinyó per a ús alimentari i, com a remeier, el xarop de pinya fet amb pinya verda del mes de maig i que utilitzaven les nostres àvies per a descongestionar els bronquis i com a anticatarral. La fusta per a construcció de vaixells, bótes, embalatges i altres aplicacions de fusteria i ebenisteria, la llenya i el carbó de troncs, branques i pinyes per a ús energètic, els tanins de l’escorça per adobar pells, la reïna per a ús químic i la pega per a segellar vaixells. Últimament també s’usa l’escorça en jardineria. Els rendiments mitjans ( tot i que molt variables) de pinyó per pinya són : 1kg de pinya verda = 3-4 pinyes = 240 pinyons amb closca= 35-40 gr de pinyó blanc.
A les botigues gironines un quilo de pinyons del país costa al voltant de 60 euros.
La vegetació forestal oberta de pi pinyer amb abundància d’espècies arbustives i herbàcies típicament mediterrànies, es considera un dels ambients interessants per a l’activitat apícola. També es poden aprofitar algunes plantes aromàtiques i medicinals, el bruc, els bolets i fins i tot com a pastures si el sotabosc és net.
Fem una parada en el lloc batejat amb el sobrenom de “La Balena” una formació geològica amb un llom semblant a aquest mamífer marí. A partir d’aquí agafem el camí de tornada passant per davant del Mas Roquer fins a trobar el Mas d'en Fina, amb la seva torre de planta quadrada de 5’50m i 12’60m d’alçada, que ha perdut els merlets però que conserva espitlleres i un matacà.
Tot seguit ens apareix l’església de Sant Ramon d’Ermedàs d’una sola nau i absis semicircular, edificada el segle XVI en un terreny donat per la família Fina. Ja més allunyades hi la la Torre del Mas Niell de Canyelles ( abans Mas Gorgoll), la Torre Mirona (avui hotel La Malcontenta de 5* en el terme de Palamós) en direcció cap a la Platja de Castell. Un xic més enllà d’aquest itinerari hi podem trobar altres torres de defensa com la Torre Simona, a Mont-ras, prop de la Ciutadella, o bé les torres del veïnat de Santa Margarida, l'antiga Vilarnau, amb el Mas Espanyol, el Mas Borrull, el Mas Codina i el Mas Roig. En el mateix terme de Palafrugell hi ha la Torre de Sant Sebastià de la Guarda, a la muntanya del Far, com també la Torre de Vilaseca, la Torre de can Boera, la Torre dels Moros i la Torre de Calella, vora el Canadell, al peu de la costa.
Hem caminat pels paratges de la Feneia, Els Lladrés, Rapinya, Ermedàs i el Rodonell . Uns 7´5 km de recorregut pels entorns de la nostres contrades.
Salut i cames!.
Ermedàs és un veïnat situat al sud de Palafrugell. Alterna els camps de conreu amb clapes de bosc i petites elevacions. S’estén des de la Riera de Vilarnau i la riera de Sta.Margarida al nord, el Puig de La Guardiola i el Puig d'en Caixa a l'est, el Puig del Terme i el de Migdia al sud, i el Puig de ses Forques a l'oest.
El recorregut passa a prop de masos amb torres de guaita i defensa que es construïren entre els segles XV i XVII a Palafrugell i Mont-ras i que servien per a detectar la presència de pirates a la costa i així poder refugiar-s’hi i protegir-se dels seus atacs.
El Punt de Trobada l’iniciem a l’aparcament de davant de l’Institut de Formació Professional. Seguim direcció Ermedàs i la primera torre correspon a la del Mas Vilà, al costat del Mas Ferrer. Continuem per la carretera asfaltada i a la nostra dreta es pot veure la Torre Roja, circular amb 3’90 metres de diàmetre i 15 m d’alçada, feta amb pedra roja però remolinada amb morter de calç. Poc abans d'arribar al trencant de Can Prats del Camí a la cara nord podem albirar la torre quadrada del Mas Petit d’en Caixa i la torre circular amb merlets i espitlleres del Mas Sureda.
Més endavant ( Barraca d’en Bisbe) trobarem plantacions de pi pinyoner (Pinus pinea). La pinya madura a la tardor del tercer any. La llavor carnosa i saborosa és comestible i s’utilitza a la cuina i en pastisseria. La temporada de la recollida de la pinya s’estableix entre els mesos de novembre i gener. L’adagi diu que “Per Sant Martí, la pinya cau del pi”.
Tot i que la producció de pinya és molt variable, les masses aclarides i amb capçades més desenvolupades presenten una producció de pinya més elevada que les masses denses. En termes generals les produccions són de l’ordre de 650 kg/ha/any per a masses clares i 285 kg/ha/any en masses denses. Hi ha arbres que produeixen zero pinyes i d’altres que poden arribar a produir fins a 300-500 kg.
Segons els Models de Gestió per a pinedes de pi pinyer del Departament de Reproducció de Fusta i Pinya i Prevenció d’Incendis Forestals ( Generalitat de Catalunya- 2015), històricament del pi pinyer s’ha aprofitat la pinya en verd ,el pinyó per a ús alimentari i, com a remeier, el xarop de pinya fet amb pinya verda del mes de maig i que utilitzaven les nostres àvies per a descongestionar els bronquis i com a anticatarral. La fusta per a construcció de vaixells, bótes, embalatges i altres aplicacions de fusteria i ebenisteria, la llenya i el carbó de troncs, branques i pinyes per a ús energètic, els tanins de l’escorça per adobar pells, la reïna per a ús químic i la pega per a segellar vaixells. Últimament també s’usa l’escorça en jardineria. Els rendiments mitjans ( tot i que molt variables) de pinyó per pinya són : 1kg de pinya verda = 3-4 pinyes = 240 pinyons amb closca= 35-40 gr de pinyó blanc.
A les botigues gironines un quilo de pinyons del país costa al voltant de 60 euros.
La vegetació forestal oberta de pi pinyer amb abundància d’espècies arbustives i herbàcies típicament mediterrànies, es considera un dels ambients interessants per a l’activitat apícola. També es poden aprofitar algunes plantes aromàtiques i medicinals, el bruc, els bolets i fins i tot com a pastures si el sotabosc és net.
Fem una parada en el lloc batejat amb el sobrenom de “La Balena” una formació geològica amb un llom semblant a aquest mamífer marí. A partir d’aquí agafem el camí de tornada passant per davant del Mas Roquer fins a trobar el Mas d'en Fina, amb la seva torre de planta quadrada de 5’50m i 12’60m d’alçada, que ha perdut els merlets però que conserva espitlleres i un matacà.
Tot seguit ens apareix l’església de Sant Ramon d’Ermedàs d’una sola nau i absis semicircular, edificada el segle XVI en un terreny donat per la família Fina. Ja més allunyades hi la la Torre del Mas Niell de Canyelles ( abans Mas Gorgoll), la Torre Mirona (avui hotel La Malcontenta de 5* en el terme de Palamós) en direcció cap a la Platja de Castell. Un xic més enllà d’aquest itinerari hi podem trobar altres torres de defensa com la Torre Simona, a Mont-ras, prop de la Ciutadella, o bé les torres del veïnat de Santa Margarida, l'antiga Vilarnau, amb el Mas Espanyol, el Mas Borrull, el Mas Codina i el Mas Roig. En el mateix terme de Palafrugell hi ha la Torre de Sant Sebastià de la Guarda, a la muntanya del Far, com també la Torre de Vilaseca, la Torre de can Boera, la Torre dels Moros i la Torre de Calella, vora el Canadell, al peu de la costa.
Hem caminat pels paratges de la Feneia, Els Lladrés, Rapinya, Ermedàs i el Rodonell . Uns 7´5 km de recorregut pels entorns de la nostres contrades.
Salut i cames!.
Waypoints
Waypoint
197 ft
PARATGE DE RAPINYA
Palafrugell
Waypoint
0 ft
PARATGE DELS LLADRÉS
Palafrugell
Waypoint
174 ft
PARATGE EL RODONELL
Camino
Waypoint
0 ft
PUIG GALLIFA
Puig Gallifa
Waypoint
135 ft
PUIG SES FORQUES
Mont-Ras
Waypoint
200 ft
TORRE de can SERRABELLA
Masia antiga, reformada, de Mont-ras que té una torre de planta circular. Ara bé és una torre nova que es va construir fa uns 50 anys.
Waypoint
128 ft
TORRES DEL VEÏNAT DE STA. MARGARIDA
Palafrugell
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Una ruta muy fácil, agradable y para no tener ninguna excusa para hacer una horita de ejercicio.