TORRETA DE L'ORRI (100 CIMS FEEC) DES DE RUBIÓ-REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ-SERRA SECA-PLA MUNTANER-PORT DEL CANTÓ

Preciosa ruta plena d'atractius on amb l'excusa de pujar a la Torreta de l'Orri, cim inclós al repte dels 100 cims de la FEEC, visitarem el poble a major altitud de Catalunya, Rubió, el més que interessant Jardí de les Roques, just al punt de sortida de la ruta, el preciós refugi de les Comes de Rubió, i fins i tot, amb una mica de sort, tindrem l'oportutitat de veure el gall fer, que habita aquestes contrades.
Teníem clar que quan vinguéssim a pujar a la Torreta de l'Orri, ho faríem des de Rubió, poble de rècord, que disputes a part, passa per ser el nucli poblacional habitat més alt de Catalunya a 1687 m i perque sabíem de l'inauguració del més que interessant Jardí de les Roques, que es troba just al punt on deixem el cotxe i comencem la ruta. Tot i que segons l'institut d'Estadística de Catalunya, el municipi més alt de Catalunya és Meranges, a la Cerdanya, que es troba a 1539 m, està clar que el poble a major altitud de Catalunya és el poblet de Rubió, pertanyent al terme municipal de Soriguera, al Pallars Sobirà, gairebé 100 metres per sobre del poble ceretà. La qüestió és que l'institut d'estadística de Catalunya, pren com a referència el nucli principal de cada terme municipal, i no els pobles secundaris. Rubió, és un dels 14 pobles que formen part del terme municipal de Soriguera. Just al lloc on comencem la ruta, a l'aparcament del Mirador de Rubió, tenim el bonic Jardí de les Roques, que visitarem tranquilament en finalitzar la ruta, tot una lliçó de geologia. La zona del port del Cantó, al Pallars Sobirà, on ens trobem, és una àrea de gran riquesa geològica, atès que és una falla on s'intercalen afloraments de diversos períodes en un espai relativament petit. Per mostrar aquesta riquesa, el jardí de roques ens presenta una dotzena de pedres característiques del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El jardí s'estructura seguint l'escala geològica, de més antiga (540 milions d'anys) a més moderna (220 milions d'anys), amb un passeig conductor entre les diferents mostres. Entre les roques que hi ha destaca el mineral de ferro del bosc de Virós, a la Vall Ferrera. Es tracta d'una roca poc comuna i molt difícil de veure que s'utilitzava per a la producció de ferro. També destaca un gres; una roca d'una platja de sorra on es veuen totes les ondulacions de la sorra. En una fase posterior està previst construir un Centre de descoberta de Ciències de la Terra, en un edifici municipal a tocar del jardí de roques. El Jardí de les roques està adaptat per persones amb mobilitat reduïda. En poc més de 40 metres, el visitant pot fer un recorregut en la història de més de 300 milions d'anys a través de les pedres més emblemàtiques del Parc. La zona triada per ubicar el Centre també és rica en ictites, és a dir, petjades fossilitzades de rèptils arcaics i de limúlids. Molt a prop també s'han localitzat fòssils d'arcosaures, un grup de rèptils que van aparèixer fa 250 milions d'anys. Es tracta d'unes restes úniques en el context europeu.
Creuem la carretera i ens dirigim cap al poble passant pel carrer herbat on a la dreta trobem una magnífica font safareig. Entrem al petit poble i ens dirigim a l'església de Sant Salvador, per deixar després el poble seguint el corriol que ens porta cap al Barranc del Fener Llarg. Creuat el Barranc del Fener, seguim el corriol uns 100 metres més per deixar-lo i començar las llarga i continua pujada sense camí definit entre bàlecs o escobes. Serà una pujada que no arriba al kilòmetre i mig, que tot i ser sense camí, és molt intuïtiva, ja que es tracta d'anar guanypant alçada en sentit nord intentant buscar els passos més oberts, que no són gaires, entre les escobes. Arribem així al pla de la basseta, gairebé seca al nostre pas, amb un tancat i on uns cavalls surten al nostres pas. A partir d'aqui, la pujada és molt més còmode, pel vessant herbat seguint la carena en direcció a les ben visibles antenes de la Torreta de l'Orri, i on anirem trobant diferents restos de trinxeres de la guerra civil. Passarem pel poc definit cim de la Coma Sarrera i seguint alguna que altra fita, tot i ser innecesàries de totes totes, acabem coronant la Torreta o Pic de l'Orri (2439 m). cim inclòs al repte dels 100 cims de la FEEC, on ens rebem un pastor, un ramat de cabres, un parell d'interessants miradors als dos vessants del cim, un vèrtex geodèsic i les gegantines casetes i antenes de RTVE. La Torreta de l'Orri és un cim amb una prominència notable sobre els del voltant, de fet al sud d'ell no en trobem cap que el supere i les vistes abracen tot el prepirineu i la vall de l'Ebre mentre que per l'est podem distingir clarament la cara nord de la serra del Cadí, la Cerdanya, a ponent s'estenen les muntanyes prepirinenques i cap al nord les muntanyes pirinenques tant català com aragonès. A una i altra banda del cim, tenim dos miradores amb els respectius panells on s'ens indiquen les muntanyes que podem veure. Baixem del cim en direcció a les pistes d'esqui de Port Ainé, seguint el Serrat de la Coma del Forn i creuant algun tram de pistes fins arriba al coll de la Portella, on trobem un panell indicador sobre el gall fer, l'au reina del pirineu, que amb una mica de sort, nosaltres no la vam tenir, però ens consta que altres que han vingut per la zona els han pogut veure, ens podríem trobar si anem amb cura i sense fer gaire soroll. Fent alguna drecera però seguint bàsicament la pista, arribarem a la cruïlla de camins de la Serra Seca, on baixem a la dreta en direcció al refugi de les Comes de Rubió. El refugi es troba a un lloc idíl.lic i molt tranquil, segurament dels més tranquils del pirineu, a més de ser un edifici estèticament molt maco. Aprofitem la zona de picnic i les taules del refugi per fer la pausa llarga del dia i l'entrepà. Aqui, s'ens ofereixen bàsicament tres opcions. La primera és tornar enrera per on hem baixat fins arribar a la cruïlla de camins de la Serra Seca, hi ha un kilòmetre solamenbt, i des d'allà seguir el bonic camí i pista que ressegueix la Serra Seca. Altra opció possible, és seguir per la Carretera de Rubió a la Torreta de l'Orri, que és la pista, ens magnífiques condicions, que passa junt al refugi i que ens portarà mnés endavant o bé directament a Rubíó, o agafant una cruïlla ben marxada a l'esquerra, cap al Port del Cantö on tornaríem a enllaçar la ruta. La tercera opció, que és la que nosaltres vam prendre, i que és la més aventurera sens dubte, és seguir inicialment la pista que porta a Rubió i agafar un corriol que surt a l'esqurra i que s'endinsa al bosc peró que després desapareix, i on es tractarà d'anant guanyant alçada fins assolir la pista que resseguix la carena de la Serra Seca, i que si no volem tantes complicions, agafarem seguint la primera de les opcions. En realitat, pujar per aqui no és res de l'altra mon i ho vam fer força bé seguint més o menys en diagonal, guanyant uns 100 metres en uns 500 metres de recorregut. Tornats a la còmoda pista de la Serra Seca, la seguim fins arribar al bonica prat alpí del Pla Muntaner, on comencem a trobar gent. Des d'allà, agafarem un bonic sender força trepitjat, que s'endinsa altra cop al bosc i que baixa en direcció a la carretera i al Port del Cantó, on trobem un àrea de lleure, el mirador del Port del Cantó, i una pedra dreta a la que ens apropem, a l'altra banda i que resulta ser una rèplica del menhir del Cantó, que va ser destruït per desconeguts a mitjans del s.XX. Aquesta rèplica es va col.locar l'any 2017 per tal de commemorar els vint anys de la creació del servei de transport a la demanda entre Sort i la Seu d’Urgell, la primera línia pública de comunicació entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. Ens tornem a apropar a la carretera N-260, l'eix pirenaic, per agafar el preciós camí vell recuperat conegut com a Camí Vell de Rubió, que ens portarà al punt de partida. Durant el bonic camí passarem per trams de fruiters abandonats, on ens van cridar l'atenció i els pomers, i on després de cruear el Torrent de les Comes de Rubió, sempre amb boniques vistes del poble, tornem a sortir al Mirador de Rubió o de la Vall de Siarb i al Jardí de Roques, on hem començat aquesta molt bonica ruta.

IBP INDEX 127 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).