Torreta del Cadí, Vulturó, Costa Cabilorera. Serra del Cadí. 100 cims

23 de juliol de 2020

Ruta intesa, espectacular, esgotadora, imprescindible, esglaiadora, interessant… podria seguir posant adjectius per descriure aquesta travessa per bona part de la carena cimera de la Serra del Cadí, i pel seu paisatge quasi “lunar” que s’aboca als precipicis verticals de la seua cara nord, per nombroses canals que et treuen la respiració.
De camí fem cim entre d’altres a la Torreta del Cadí, i al Vulturó o Pic de Baridana, dos dels 100 cims de la FEEC. Però per mi el més espectacular és el Pic de Costa Cabirolera. Una immensa proa de vaixell de roca que apunta al nord, que amb els seus 2603m. és el sostre comarcal del Berguedà. Tota la travessa fins al Cortal dels Cortils es fa resseguint el GR 150-1.

Aproximació: El plantejament de la ruta és lineal, partint del Coll de Jovell, proper a Josa de Cadí i acabant a l’àrea recreativa de la Font Terrers, propera a Gósol, i per tant s’haurà de comptar amb dos vehicles. Es podria tancar el cercle, baixant des del Coll de Collell resseguint el riu de Cerneres fins a Josa de Cadí i des d’allí remuntar pel GR 150-1 fins al Coll de Jovell, afegint a la ruta uns 10 km més.

Itinerari: Sortim de bon matí amb els frontals per abordar la dura pujada del Coll de Jovell, aprofitant la fresca de primera hora. És com un quilòmetre vertical, sense concessions, tot i la llarga diagonal cap a l’esquerra del principi, pel Boixeder de Jovell, acaba emprenent la vertical, primer entre tarteres que solquen aquesta cara sud del Cadí i després entre ressalts que ens obliguen a fer alguna petita grimpada… fins a la Collada de les Gralleres.

Hem superat el primer esglaó, ara cal pujar el segon, no tant vertical però força empinat, entre un immens prat alpí, completament desarbrat que li dóna una aparença “lunar”, i que ens acompanyara bona part de la travessa, per tota la carena.
Anem pujant, guanyant metres i flanquejant cap a l’esquerra, mentre els intrèpids isards treuen el nas encuriosits per veure els forasters. Guanyem la carena a l’alçada de la Roca del Gónec, mostrat-nos la verticalitat i bellesa de la famosa cara nord del Cadí. Només cal carenejar planers cap a l’esquerra fins al vértex geodèsic de la Torreta del Cadí. Amb la mirada plena de precipicis que s’aboquen al buit, coronem els 2562m. del primer cim de la jornada.
Deixem a l’esquerra la impressionan canal de l’Orri i comencem la travessa cap a llevant.
Tot que sobre el mapa sembla planera, si vols anar fent els cims de la carena, la ruta es converteix en una muntanya russa, pujant i baixant entre cims i collades.
La següent és la punta de la Roca del Gónec, des d’on tenim una excel·lent panoràmica, més enllà de les hipnòtiques canals verticals, de tota la Cerdanya i el proper pirineu, on reconeixem la Tossa Plana de Lles o el Monturull.
Pugem al Pujolar de Roca Grossa, coronat per una muntanya de rocs i amb una petita cabana, i després d’un flanqueig planer carenajant sempre cap a l’est, fem cim al Puig de les Gralleres.
El gran esboranc del Coll de la Canal Baridana s’obre als nostres peus, i per ell corren despreocupades raberes d’isards.
Baixem fins al coll, i novament en pujada emprenem el proper objectiu, encimbellat dalt d’una muralla de roca, on s’obren algunes petites canals que ens deixen accedir-hi.
Som al Cim de la Serra del Cadí: el Vulturó o Puig de la Canal Baridana, de 2649m. Al sud l’omnipresent Pedraforca ens regala la seva cara nord. És l’hora de fer una parada, un petit decans per amenar-nos de paisatge.

Per una altra canal, baixem del castell del Vulturó i seguim ruta carenejant, contemplant al nostre pas les magnifiques canals que s’aboquen cap al Prat de Cadí: Coll de Llitzet, Canal d’Ordiguer, Puig del Quer, Canal del Cristall, el vertical Salt del Sastre…
Arribem a l’extrem oriental de la zona central del Cadí, al Pic de Costa Cabirolera. Per a mi, el cim del Cadí més estètic de la serralada. Com comentava és com una immensa proa de vaixell de roca. Cim comarcal del Berguedà, amb vèrtex geodèsic… la gran talaia de la Cerdanya.
A partir d’aquí cal perdre molts metres per seguir carenejant per la Serra Cabirolera i la Serra del Cortils. Al seu extrem s’obre el Pas dels Gosolans que baixa fins al refugi del Prat d’Aguiló, i més enllà del pas, s’aixeca el Comabona, un altre dels cims principals del Cadí. Aquesta zona ja vaig tenir ocasió de visitar-la quan vaig fer la travessa dels Cavalls del Vent.

Baixem de la Costa Cabirolera per la carena que baixa en direcció sud est, per trobar el marcat Pas del Cabirol, que ens aboca a una empinada tartera fins a la Coma dels Cortils, on ens espera una immensa catifa de prats verds, que contrasta amb el paisatge més erm que ens ha acompanyat tota la carena.
Pel fons de la vall, de bon caminar, ens apropem fins a la petita cabana del Cortal dels Cortils, refugi de pastors.
Ara cap al sud on s’aixeca la darrera barrera de la jornada, la Serra Pedregosa, abans però ens podem refrescar a la font i bassis per al bestiar que hi ha prop de la cabana.
Un senderó comença a remuntar la serra i ens porta a una canal per on es pot superar fàcil i còmodament, tot i la forta pujada, el potent cingle rocós que tanca aquesta serra per la seva cara nord.
Un cop superada la canal, deixem definitivament a l’esquena l’alterosa Costa Cabirolera i baixem a trobar el sender de la Travessa dels Cavalls del Vent que baixa planer pel Prat Llong i aviat es converteix en una vella pista, que traçant grans ziga-zagues, i creuant tota la costa del Prat Socarrat arriba fins al Coll de les Bassotes.
Ara planers i per pista, per la dreta baixem fins al Coll del Collell. Seguint la pista baixariem fins al refugi Lluís Estasen i fins a
Saldes.
Deixem la pista i baixem per la dreta cap al riu Cerneres, i aviat trobem un indicador del PR C 127, que prenem en direcció sud-oest, creuant el prat de la Baga, on gran ramats d’ovelles transhumants omplen la vall.
A una raconada del sender ens surt al pas la Font de la Roca on podem refrescar-nos de la forta calor del migdia. Creuem els Prats del Serrat de la Portella i baixem fort cap a la Coma dels Caners, on trobem la bifurcació del PR C-123 que puja per l’esquerra fins al Coll del Verdet, una de les clàssiques per ascendir al Pedraforca. Nosaltres prenem el ramal de la dreta que ara ja més planer, i en poca estona ens deixa a la Font de Terrers i a la seva àrea recreativa, on tenim l’altre cotxe, i on tanquem la travessa.

Una sortida imprescindible a una de les icones del prepirineu: La Serra del Cadí.

Salut i muntanya!!