Tossa de Quinxà – Pont d’Orient – Coll de la roca foradada – Coll de Xeta – Bassa de la Carrasca

Per tal de fer cap al punt de sortida, al punt que s’entra a Tivenys surt a la dreta un camí, el seguim uns 8 Km. i al lloc on s'acaba el camí queda a la dreta la Tossa de Quinxà. Davant, mig tapada pel pinar, hi ha la caseta de Rabasseta.

Una sendera continua pel davant de la casa i comença a baixar; si la seguim veurem enfront una curiosa mola petita de roca despullada: és el Paller del Bueno.

Arribem al coll de Bomba, on hi ha la bifurcació de senderes. La de l'esquerra baixa cap al barranc de Vallpaumera i al camí de les Pedreres per on, també, s'accedeix al coll de Xeta i es passa per la Font de Franxo.

Nosaltres continuem per la de la dreta. Pocs metres mes endavant seguirem per l’esquerra, però abans anirem per la sendera que baixa cap al Senill, per tal de visitar tres masos entre ells el mas de Quinxá, no arribem al mas de Tontaina, on s’acaba el sender, per falta de temps.

Retornem al encreuament anterior, i continuem travessant antics bancals i flanquejant, després, el llom que baixa de les puntes, on hi ha la Roca Foradada.

Fem cap al collet de la Buinaca, on veiem una bifurcació. Allí hi ha un pal indicador de la U.E.C. Per la esquerra faríem cap al coll de Xeta. Deixem la sendera principal i seguim cap a la dreta per pla. Uns metres després passem a frec d'un pany de roca on hi acostuma a regalimar aigua (els Manadors).

Travessem el Solà de Bisco per dirigir-nos a una raconada que s'aprecia al fons, a la capçalera del barranc de la Buinaca.

Pont d'Orient. Preciosa formació rocosa que fa de pont entre les dos vessants del barranc. El travessem per sobre, en precaució ja que hi ha un gran forat mig tapat per la vegetació i rodegem la paret que queda sota del saltador. Cal anar amb compte si voleu accedir a la part inferior, perquè no és fàcil.

Abans del racó on es forma el Pont, 150 metres més amunt, hi ha la font de la Foradada.

Un cop superat el pont cal anar a buscar una canal a ma esquerra, que ens dura a la part superior de les formacions rocoses del bonic racó del pont. Després cal anar a buscar la base de la roca foradada, que es va deixant vore cada cop mes altiva i bonica.

Mes endavant farem cap al coll de la roca foradada, i aquí ja tindrem unes fabuloses vistes a les dos vessants de la cresta, en primer terme l’imponent morral de Cabrafeixet, resseguirem per la cresta fins al coll de Xeta.

Coll de Xeta, en el llom de la serra. Travessant la pista, Clenxa amunt, marxa una sendera cap a la creu de Santos.

Estem a la pista que puja des del Burgar i la continuem a l'esquerra que al poc acaba a la bassa de la Carrasca.

En les últimes dècades, el massís de la Serra de Cardó-Boix ha esta afectat reiteradament per grans incendis forestals (anys 2017, 2012, 1995, 1993, 1981, 1978...). Malauradament, aquesta situació és veu agreujada per un continu increment de combustible vegetal, degut a l’abandonament de les activitats agroforestals tradicionals (pastura i aprofitament de llenyes, principalment), per la desaparició de les infraestructures associades a aquestes activitats tradicionals i per la falta d’infraestructures estratègiques destinades a fer front els incendis.

A causa d’aquets incendis s’ha produït una gran desforestació. Avui dia el terreny és ple de bardisses i rostolls que compliquen en certa manera recórrer els seus vessants. És per això que la major part de la bibliografia només parli de pocs itineraris, ja que fora d’ells, la resta es fan per terreny agrest i ple de matolls punxeguts.

Com a conseqüència dels repetits incendis al 2016 es va promoure la construcció de una pista forestal que des de la Tossa a Tivenys, fins a la bassa de la Carrasca al Perelló, dones continuïtat a les pistes de les dos vessants de la muntanya.

Tot i que els promotors de la pista sempre varen defensar que aquesta era imprescindible per poder afrontar possibles incendis forestals a la serra de Cardó i que la seva obertura responia a una demanda dels bombers i que la postura d’oposició del GEPEC-EDC era una irresponsabilitat, ha estat clau la presentació d'un informe per part del GRAF (Grup d'Actuació Forestal dels bombers de la Generalitat), on es deixa palès que una infraestructura de comunicació dins el massís no es pot considerar una garantia d'extinció si la intensitat de propagació del foc és tan elevada com el que va tenir lloc al 2012.

En data 4 de desembre de 2018, el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) va emetre un informe en relació amb la documentació presentada en què es conclou que l'obertura de la pista de la Tossa a la bassa de la Carrasca es considera incompatible amb els valors naturals i especialment amb la fauna amenaçada existent en l'espai natural de les Serres de Cardó.

Des de la bassa de la Carrasca, tot en baixada, destacar dos cocos en perfecte estat de conservació, primer trobem el coco de Perdigot i poc abans de enllaçar el camí per on hem pujat, el coco del Pi de l’Era.