Tossa d’Espinau (100 cim)

Breu, però intensa, pujada a la Tossa d’Espinau, màxima elevació de la serra de les Corones, que marca la divisòria entre els municipis d'Albanyà (Alt Empordà) i Beuda (Garrotxa). Començarem a caminar a la collada d’Espinau (també es pot deixar el cotxe uns metres més amunt, que és on comença el track), a la que s’hi arriba des de Beuda. Just a l’entrada del poble, a l’esquerra de la carretera GIV-5234, en el punt on hi ha el rètol amb el nom, surt una pista asfaltada al principi, que comunica els diversos masos de la zona. No hem de deixar el seu traçat principal per res, obviant totes les cruïlles que anem trobant. Més endavant passa a ser formigonada i després combina trams de terra, però és apta per a qualsevol mena de vehicle, ja que el ferm es troba en bon estat. Just arribats a l’accés al mas d’Espinau, fa un ample revolt esquerra-dreta i arribem a la collada, on hi ha espai per a aparcar uns quants vehicles. Hi ha un rètol de la xarxa de senders Itinerànnia, però en el nostre cas no ens serviran de referent.

Pista enllà, veurem un gran rètol en un arbre ens indica la direcció a Beuda i Besalú, havent de parar compte a un corriol que marxa de cara, senyalat amb unes fites de pedra. Entrem en un bosc d’alzines i pins, passant pel costat d’una carbonera. Avancem per una zona de branques tallades, on les fites ens fan de guia, passem per una mena de terrasses naturals, salvant unes curtes faixes de roca, fins creuar una nova pista. El camí comença aquí a pujar més decidit, amb algun tram de terreny inestable (es notarà sobretot a la tornada), però fàcil de seguir, primer per lo ben fitat que està (com ens trobarem al llarg de tota la ruta) i perquè el seu traçat és evident. En un punt rocallós veurem a la nostra dreta el cingle i és per aquí per on tornarem, per tant, iniciem un curt recorregut circular (probablement, si ho haguéssim de repetir ho faríem en sentit invers). Seguim pujant, per dintre una pineda esclarissada, i ens dirigim a la paret oest del cingle, tot i que no ens caldrà enfilar-nos-hi, ja que el camí salva l’obstacle per una colladeta i ens deixa en un no res a l’ampla plana on es troba la fita cimera de la Tossa d’Espinau. Veiem el proper santuari de la Mare de Déu del Mont al SE i el Puig de Malveí al sud, just a l’altra banda de la portella on hem començat a caminar. Òbviament el Bassegoda i altres relleus de la zona de l’Alta Garrotxa també ens criden l’atenció.

Baixem del cim en direcció NE, seguint fites i corriol, passem per una colladeta, des d’on canviem de direcció, perdent alçada sense miraments pel mig d’un bosc de pins i alzines, i poc a poc les fites ens van duent a la base de la paret que cau en vertical de la tossa. Tenim pel davant un recorregut per la pròpia lleixa del cingle, on veurem un interessant conjunt de tres balmes, independents entre sí, però que formen part d’un mateix espai, en un terreny calcari ple de cavitats. Recorrem aquest bonic cingle i entronquem amb el camí de pujada, tornant al punt d’inici sobre els nostres passos, tot i que, gairebé en arribar al final, podem desviar-nos uns metres per contemplar un castanyer centenari que hi ha a tocar mateix de la pista.