Tossa Grossa de Montferri des de Montferri, circular

Cova de la Mare de Dèu de Montserrat

Està a un centenar de metres de la plaça del Santuari. Hi ha un indicador ben visible que marca el camí per arribar-hi. Estava tancada però a traves del vidre es podia veure el seu interior a on hi ha una imatge de la Verge

Santuari de la Mare de Dèu de Montserrat

El que segueix ha estat copiat de : “ ajuntamentmontferri.cat” La història d’aquest monument conença als anys 20 quan el jesuita Daniel Maria Vives, fill de Montferri, que vivia a la cova de Sant Ignasi de Manresa va escriure que, un dia, mentre resava al cambril de la Verge a Montserrat li va venir al pensament que sobre aquest turó de Montferri hi calia un santuari dedicat a la Moreneta per acostar la Mare de Déu de Montserrat als pobles de Tarragona. Va cridar a l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador d’en Gaudí, i li va encarregar el projecte d’aquest santuari. La cerimònia de col·locació de la primera pedra va ser el 1925. Els pagesos de Montferri han fabricat, des de l’inici, totes les peces per a la construcció d’aquesta arquitectura amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment. La primera peça és un bloc de 30x15x5, la segona és un totxo de 30x15x5, la tercera una rajola de 20×10 feta amb barreja d’arena, escòria de carbó cremat a les màquines de tren i ciment. Aquesta peça petita i lleugera és la que s’ha utilitzat per fer les voltes. La quarta peça és una gelosia dissenyada pel mateix arquitecte Jujoli consisteix en un cor dins d’un triangle, sis cors en forma rodona formen una rosassa que ha servit per al tancament dels finestrals, produint així un joc de llums i colors molt interessant per a l’ambient d’aquest volum arquitectònic. L’última peça és un bloc corbat de 50x15x10 que ha fet possible la forma arrodonida de l’agulla central dedicada al Crist, la qual culmina amb una creu cimera de ferro que pesa gairebé 500 kg. És giratòria com un panell i es situa sempre en direcció al vent, a 33 m. de la base d’aquest santuari, igual que els 33 anys de Crist a la Creu. La planta té forma de vaixell orientat cap a Montserrat. Tota l’estructura està formada per arcs parabòlics (o cadenaris pels modernistes) sense que hi intervingui cap paret. El santuari té dos eixos d’assimetria: un que va d’una porta lateral a l’altra, i l’altre que va de la porta principal a la part de la proa del vaixell. Com a conseqüència del primer eix es formen dues semicúpules simètriques i, com a conseqüència del segon eix es formen tota una sèrie d’arcs botants a les petites naus laterals que juguen com a contraforts per assegurar l’equilibri de la nau central, ja que es tracta d’una construcció molt atrevida amb molt poca base 260 m2 i amb molta altura 33 m. que es troba ja en un lloc molt alt. La part central està pensada com un castell dels xiquets de Valls, amb dos elements essencials: 4 pilars formats en 6 blocs en forma d’estrella sobre els quals trobem vuit segments d’arc parabòlic tensat que carrega el pes de l’agulla central. Més quatre segments d’arc parabòlic natural que n’asseguren l’equilibri. El medalló de trencadís de ceràmica que es troba a la part interior més alta de l’agulla és d’un autor dels nostres dies i representa l’anyell dret degollat de l’Apocalipsi sobre una creu de fons. El cambril està pensat com a Montserrat, amb una escala a la dreta i a l’esquerra per pujar i baixar a saludar a la Moreneta. La planta del cambril és octagonal, sobre el qual hi trobem vuit segments d’arc parabòlics que formen una estrella ovalada de vuit puntes. L’encreuament d’aquests arcs ofereicen una forma d’inspiració mossàrab. El pis de la Moreneta també té com a planta un polígon octagonal, sobre el qual hi trobem vuit segments d’arc parabòlics que formen una estrella irregular de vuit puntes que, a més, és la base de la llanterna arquitectònica construida amb un joc de blocs i totxos que culminen formant una creu. Les portes són de ferro forjat i les baranes, còpia idèntica d’unes baranes dissenyades pel mateix Jujol, també. Sobre les voltes exteriors hi trobem la imitació de les formes de les roques de les muntanyes de Montserrat. Sobre els gabalets exteriors, tant del perímetre superior com inferior, hi trobem diverses creus de ferro forjat que alternen amb formes vegetals. Finalment, el jesuïta va marxar a l’estranger i la junta d’obres es va quedar sense el finançament necessari per pagar el ciment i els paletes que treballaven a l’obra, motiu pel qual la junta d’obres continuà amb dificultat fins que arribà la persecució religiosa que motivà l’abandonament de l’obra. La misèria de la postguerra impedí la continuació de l’obra fins que, l’any 1985 es realitzà la consolidació i l’any 1990 s’inicià la segona etapa d’acabament de l’obra. S’inaugurà el 30 de maig de 1999.

Cap a Montferri

Tram asfaltat que em portarà des del Santuari fins al poble de Montferri

Montferri

Esquerra

Agafar aquest cami

Com es pot veure al recorregut, jo vaig continuar en direcció al Castell de Rocamora. El vaig sobrepassar, sense entrar-hi per continuar cami amunt fins que em vaig trobar que el camí desapareixia. S’havia llaurat i hi havien arbres plantats en una propietat d’acces limitat per una cadena. Els mapes indiquen que hi ha camí més enllà d’aquesta propietat però vaig decidir tornar enrera. No sabia si el que s’havia fet era una usurpació d’un camí d’ús públic o no pel que no era questió de buscar-se problemes. Per tant al arribar a aquest punt es pot optar per agafar el camí que es veu a les fotografies, que queda a l’esquerra del sentit de la marxa si es vé de Montferri, o per continuar per tram asfaltat fins arribar al Castell però si aquesta últim es l’opció escollida caldrà tornar enrera per agafar aquest camí.

Barraca i camí

Una de les barraques de pedra seca que trobarè en aquesta ruta. La segona fotografia mostra el tipus de cami que hi ha en aquesta zona

Corriol dreta , quasi no es veu

S’ha de deixar la pista i entrar en aquest corriol a mà dreta que quasi no es veu a causa de la vegetació que l’envolta ( 2a fotografia)

Barraca i camí

Una altre barraca de pedra seca. En aquest tram el corriol es molt estret i la vegetació et rasca en tot moment el cos. Es aconsellable anar amb pantalons i mànigues llargues.

Tram de carena que he fet

Ja estic dalt la carena i vaig apropant-me a la Tossa Grossa. La fotografia mostra el tram de carena feta i com es camina sobre roca

Arribant

Ja veig devant meu la Tossa Grossa i a la dreta la Torre del Moro

Cami pel que vaig i he anat caminant per la carena

Cim de la Tossa Grossa de Montferri

Vista de la carena que va des de la Tossa Grossa fins a la Torre del Moro

Carena en que es camina sobre roca. No presenta cap mena de dificultat

Torre del Moro

Es creu que aquesta torre dataria d’una època propera a l’any 1000. Es tractava d’una torre de guaita

Dreta i vistes

Aqui s’ha de girar a la dreta i començar a baixar avall en forta pendent. La cadena ajuda a baixar amb més seguretat tot i que el tram no presenta cap dificultat tècnica

Avall va

Vista del camí que he fet de baixada des de la Torre del Moro

Pista asfaltada

Aquí ja entro a la pista asfaltada que no deixaré fins a final de la ruta

Barraca del Gori

Aquesta està molt ben conservada

Barraques a la roca

Es veuen des de la pista. Es tracat de forats a la roca que segurament servien com a barraques

Travessant Montferri

Acabant

Vista del Santuari quan ja estic arribant al final de la ruta