Tossa, Puig de Cadiretes i Sant Grau d'Ardenya

Comencem al centre de Tossa i agafem el GR-92 a la zona poliesportiva. Anem pujant i abans de la Mare de Déu de Gràcia agafem un camí cap a la dreta fins a arribar a Sant Grau. Pugem un tros de carretera i ens desviem a l'esquerre per anar cap al Puig de Cadiretes, passant per la "pedra-sobre-altra", paradolmen amb un bonic mirador a dalt. Hi ha una escala metàlica per pujar a dalt de tot. Després del Puig de Cadiretes anem baixant cap a la Vall de Roc i el Coll del Gitano fins arribar a la zona poliesportiva.

"L’Ardenya conforma un ecosistema ric i complex on domina la vegetació mediterrània septentrional. La presència del mar, el relleu aspriu, i les diferents orientacions afavoreixen la presència de nombrosos hàbitats i d’una gran riquesa vegetal. Als racons més humits i frescs hi viuen espècies pròpies de zones amb clima atlàntic o centreuropeu. La vegetació de l’Ardenya té un gran interès biogeogràfic i conté algunes particularitats que la fan especialment valuosa.

La brolla amb suros i pins és el tipus de vegetació més abundant a l'Ardenya. Les brolles són formacions vegetals constituïdes majoritàriament per arbusts, que poden contenir també arbres. Els recurrents incendis, i l'antiga explotació del bosc per fer carbó, llenya i suro han originat que avui en dia les suredes de l'Ardenya es trobin en forma de brolles amb arbres i no tinguem boscos de suredes ben formats. En el cas de l'Ardenya, l'espècie més abundant de la brolla és el bruc ( Erica sp. ),que recobreix intensament tot el sotabosc.

També apareixen altres espècies com el cirerer d'arboç ( Arbutus unedo ), el fruit del qual és comestible; el càdec ( Junniperus oxycedrus ); la punxant gatosa ( Ulex parviflorus ); el llentiscle ( Pistacia lentiscus ); l'aladern de fulla estreta ( Phyllirea angustifolia ); el cap d'ase ( Lavandula stoechas ) o les estepes ( Cistus sp. ) . Aquestes brolles van acompanyades per alzines sureres i per pins. El suro o alzina surera ( Quercus suber ), és un arbre recobert per una gruixuda capa de suro que li serveix d'aïllant en cas d'incendi. Aquesta capa s'ha extret tradicionalment com a matèria primera per a la indústria del suro, anys enrera molt important a localitats com Sant Feliu. El pi es troba representat al massís per tres espècies diferents: el pi pinyoner ( Pinus pinea ),del qual se n'extreuen els pinyons, el pi blanc ( Pinus halepensis ) i el pi pinastre ( Pinus pinaster ), arbre de capçada regular en forma de con."(http://www.ardenya.org/intro.html)