Tossal Baltasana, Mola d’Estat, Toll de l’Olla, 4Ermites, Roca dl Gríngol, Cova Pere, Foradada i Llac de Prades dsd Capafonts

Bonica ruta amb molts al•licients sortint des de Capafonts en la que desprès de visitar l’ermita de Barrulles resseguirem el riu Brugent fins el bonic Toll de l’Olla, des d’on ens enfilarem pel Barranc del Peó i resseguirem els Roquers de la Cansalada fins coronar la Mola d’Estat (1129m) i les Tres Creus. Continuarem fent un cop d’ull a la Cova Fumada, resseguirem la Serra del Bosc i passarem per la curiosa Roca del Gríngol i l’habitatge troglodític de la Cova del Pere fins assolir el Tossal de la Baltasana (1201m). Per completar la llarga volta ens enfilarem al Roc dels Colomers i travessarem el poble de Prades passant per la seva bonica plaça, l’església de Santa María i l’ermita de Sant Antoni, des d’on anirem a buscar el Barranc de les Comes que ens portarà fins el Llac de Prades i l’espectacular Roca Foradada. Una breu pujada ens deixarà en l’ermita de Sant Roc, des d’on baixarem passant per la bonica ermita de l’Abellera fins Capafonts.

RECORREGUT: Capafonts-Església de Santa Maria de Capafonts-Riu del Barral-Costes d’en Guardia-Forn de Calç-Ermita de Barrulles / Àrea de lleure de Barrulles-Barranc de Barrulles-Les Fous-Roc de La Manubra-Pas de l’Infern-Lo Cau del Toixó-Toll de l’Olla-Camí de la Solana-Prop del Mas d’en Toni-Barranc del Peó-Coll de Viladecabres-Roquers de la Cansalada-Coll de la Cova Funada-Mola d’Estat o dels Quatre Termes (1129m)-Les Tres Creus (1127m)-Coll de la Cova Fumada-Cova Fumada-Coll de la Caldereta-Serra del Bosc-Coll d’en Perroi-Nevera o Pou del Dineral-Coll del Dineral-Coll de les Raons-Els Plans-Plans del Mas d’en Pagès-Roca del Gríngol-Cova del Pere-Tossal de la Baltasana (1201m)-Coll de la Foguina-Roc de Els Colomers-Prades-Plaça Major de Prades i Església de Santa María de Prades-Plaça de Sant Roc-Ermita de Sant Antoni-Barranc de les Comes-Cova dels Capellans-Cova de les Noies-Llac de Prades / Àrea de lleure i Font de la Foradada-Roca Foradada de Prades-Salt de les Comes-Coll de Sant Roc-Ermita de Sant Roc-Pla de l’Abellera / Àrea de lleure de l’Abellera-Ermita de l’Abellera-Les Belleres-Els Rebollans-Àrea d’acampada de la Riera-Coll de l’Abellera-Capafonts.

CRONICA: Deixem el vehicle en un ampli aparcament habilitat al costat de la carretera TV-7041, a la falda de Capafonts. Iniciem la caminada (SE) seguint la carretera i despres prenem un carrer a la dreta que s’interna al poble de Capafonts tot pujant fins sortir a una plaçeta al C/Nou, des d’on iniciem una petita volta al poble prenent un carrero (C/Barceloneta) que amb tendencia al S aviat ens deixa en l’església barroca de Santa Maria de Capafonts (s.XVIII). Continuem per un carrero amb tendencia a l’O i, quan entronquem poc despres amb el C/Major, el seguim a la dreta (N) tot pujant per unes escales del nucli antic i despres davallem a la dreta pel C/Abadía fins trobar tot seguit el C/Vistalegre, que seguim a l’esquerra i aviat prenem unes escales a la dreta fins tornar a sortir a la plaçeta del C/Nou. Acabada la volteta al poble des de la plaçeta ara prenem el C/Barrulles que va davallant al NE entre cases fins sortir a la carretera TV-7041, que seguim a la dreta apenes uns metres fins trobar una pista indicada cap a l’ermita de Barrulles, punt on deixem la carretera i davallem per aquesta pista mig-emporlanada a l’esquerra (N). Poc mes avall trobem una cruïlla indicada on seguim cap a la “Ermita de Barrulles” seguint la pista emporlanada amb tendencia al NE entre camps i sembrats. Mes avall pasem al costat de la granja de la Serra i seguim davallant per la pista emporlanada fins travessar el riuet de Barral, passat el qual la pista esdeve de terra i comença a pujar a l’E tot travessant les Costes d’en Guardia. Aviat la pista s’endinsa en un bosc de pi i tomba al N tot pujant, despres deixem un cami mes secundari a l’esquerra i seguim per la pista principal pasant tot seguit pel costat d’un Forn de Calç i travessant el Barranc de l’Abegotar, des d’on la pista esdeve un cami ample que puja (N) per un bosc variat. Poc mes amunt prenem una drecera a la dreta (fites, NE) que puja per dins d’un alzinar fins sortir a l’ermita de Barrulles (s.XII), reconstruida l’any 1956 i al costat de la qual trobem una gran zona de picnic amb moltes taules. Just al costat de les taules prenem un sender fressat (senyals grocs) e indicat cap a “Les Fous” que s’endinsa per un bosc força espes i ombrivol tot davallant a l’E resseguint un barranquet. Mes avall el sender (senyals grocs) tomba al S/SE i davalla pel vessant orografic dret de l’ombrivol Barranc de Barrulles fins sortir a una cruïlla indicada del Camí del riu Brugent, on seguim cap al “Mas d’en Toni” seguint un sender fressat (senyals grocs i SL) que va resseguint el riu Brugent per la seva riba esquerra i amb tendencia a l’E/NE. Aviat pasem a la vora d’una petita coveta i el sender continua força ombrivol amb una lleugera tendencia a davallar. Mes endavant trobem un indicador des d’on fem una breu “anada-tornada” a la dreta (E) fins al peu del riu Brugent on es forma la bonica raconada de Les Fous i despres reprenem el sender fressat (senyals grocs i SL) que despres de travessar el riu aviat ens fa passar pel curios Roc de la Manubra. Al costat del singular roc trobem un indicador on seguim cap al “Mas d’en Toni” pel sender que portavem (E, senyals grocs i SL) tot creuant de nou el riu Brugent i fent una breu pujada seguida d’una curta davallada que ens porten a un toll que travessem fent equilibris per unes pedretes i despres seguim per la riba dreta del riu Brugent. Tot seguit deixem a la dreta un sender que s’enfila muntanya amunt i poc despres ens desviem apenes uns metres a l’esquerra per veure un bonic toll que forma el riu Brugent. Continuem per la riba dreta del riu pel sender fressat (senyals grocs i SL) al NE, poc despres travessem un parell de vegades força seguides mes el riu Brugent i despres continuem per la riba dreta del riu allunyant-nos un xic del mateix tot travessant l’ombrivola zona de Lo Cau del Toixó fins sortir a una pista asfaltada (indicador) que seguim davallant una metres a l’esquerra (NO) fins trobar un cami mig abandonat a la dreta (NE) que ens porta a voltar un camp resseguint un tancat de ferro que anem deixant a la nostra dreta. Acabat de vorejar el camp prenem un corriol un xic envaït per la vegetacio que va resseguint el riu Brugent per la seva riba dreta fins la part alta del Toll de l’Olla. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” baixant per un costerut sender (S) que tot seguit ens deixa al peu del toll, on es forma una bonica raconada d'aigües cristalines. Despres travessem el riu buscant el millor pas molt a prop de la capçelera on es forma el salt i a l’altre banda pugem per un corriol que s’enfila al N i aviat surt al fressat sender del Camí de la Solana, que seguim a l’esquerra (O, senyals SL). Tot seguit deixem un corriolet a l’esquerra i seguim pujant (O) entre murs de pedra seca per la solana una mica mes per despres planejar tot tallant el vessant. Arribats a un indicador seguim cap al “Coll de la Caldereta” pel sender que portem (senyals SL), que aviat pasa al costat del Mas d’en Toni (que deixem a la nostra esquerra i avall) i, despres de travessar un barranquet, sortim a una cruïlla de camins indicada on seguim cap al “Coll de la Caldereta” seguint un cami-pista a la dreta (N) que va remuntant el Barranc del Peó pel seu vessant orografic dret. Poc mes amunt el cami-pista esdeve un sender (fites) que continua pujant al N/NO enmig d’un alzinar i aviat surt a una cruïlla de camins indicada on seguim el sender de la dreta (N/NE) cap al “Coll de Viladecabres” tot pujant pel vessant orografic dret del Barranc del Peó i endintsant-nos en un espes alzinar. Mes endavant travessem el barranc i seguim remuntant ara pel seu vessant orografic esquerra per un sender (fites i senyals verds) cada cop mes pedregos i costerut. Mes amunt fem algunes llaçades i un ultim tram pujant entre pins al NE ens deixa en la cruïlla de camins indicada del Coll de Viladecabres, on seguim cap a la “Mola d’Estat pel Coll de la Cova Fumada” pel sender que surt a l’esquerra (NO) i pujant per un bosc de pins i alzines solcat de grans rocs. Aviat trobem una nova bifurcacio indicada on seguim cap a la “Mola d’Estat pel Coll de la Cova Fumada pel Camí Carboner” tot prenent el corriol de l’esquerra (O) que inicia la travessa de les Roques de la Cansalada tot flanquejant-les i fent breus desnivells mentre anem gaudint de bons miradors naturals. Un cop deixem enrere els Roquers de la Cansalada continuem a l’O/NO fent breus desnivells i travessant el vessant solcat de grans pedres i rocs fins sortir al Coll de la Cova Fumada, on conectem amb el GR. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” que iniciem seguint un sender fressat (senyals GR) a la dreta (SE) que volta la Mola d’Estat per la seva cara S fins abastar una curta canal rocosa per la que ens enfilem (senyals GR) recolçant com a molt alguna ma fins al capdamunt de la mola rocosa, des d’on primer anem uns metres a l’esquerra fins el punt culminant de la Mola d’Estat (1129m), coronat pel tipic indicador metal•lic de les muntanyes de Tarragona i una bona panoramica. Des del cim anem resseguint vora l’estimball i al SE la gran mola per dalt fins les Tres Creus (1127m), de les que lamentablement nomes i queden dos ja… Havent gaudit del cim desfem el cami fins al Coll de la Cova Fumada i ara fem una altre “anada-tornada” prenent un sender a l’O que tot seguit ens deixa en la Cova Fumada, una allargassada bauma amb restes de murs obrats. Vista la bauma retornem novament al Coll de la Cova Fumada i ara prenem un sender fressat (senyals GR) que amb tendencia a avançar a l’O va resseguint d’aprop la carena (decantat una mica cap al vessant N) per un bosc de pi. Aviat començem a davallar i sortim a un cami-pista (indicador) on seguim cap a la “Roca del Gringol” seguint aquest cami-pista a l’esquerra (O, senyals GR) en una suau baixada que tot seguit ens deixa en la cruïlla de camins indicada del Coll de la Caldereta, on seguim cap a “Prades” per un sender (senyals GR) que voreja la carena de la Serra del Bosc pel seu vessant N i amb tendencia a avançar a l’O fent petits desnivells enmig d’alzines i algun pi. Mes endavant el sender (senyals GR) surt de nou a la carena i continua fent breus desnivells fins el Collet del Coster de Perroi, on trobem un indicador i seguim cap a “Prades” pujant a prop de la carena pero una mica decantats pel vessant N i amb tendencia a avançar a l’O. Poc mes amunt el sender esdeve un cami i arribem a un nou collet amb una cruïlla de camins no indicada on seguim un sender fressat (senyals GR) que continua amb tendencia a l’O tot planejant per una carena força ample i mes oberta. Aviat ens tornem a endinsar al bosc i no triguem en sortir a un cami-pista, que seguim a l’O (senyals GR) gairebe planejant i, pocs abans d’arribar al Coll del Dineral, ens desviem apenes uns metres del cami a l’esquerra (SE) fins el pou de gel de la Nevera o Pou del Dineral. Reprenem el cami-pista a l’O i tot seguit arribem a la cruïlla de camins senyalitzada del Coll del Dineral (o Pla del Pagès), on seguim les indicacions cap a “Prades i Tossal de la Baltassana” pel cami-pista (senyals GR) que portem, que continua planejant amb tendencia a l’O. Aviat trobem una nova cruïlla de camins indicada on seguim cap a “Prades i Tossal de la Baltassana” (senyals GR) pel cami-pista que portem, tot travessant Els Plans amb tendencia a l’O i obviant algunes pistes molt secundaries que ens surten a banda i banda. Passats Els Plans ens endinsem de nou en un bosc de pi i aviat trobem una bifurcacio senyalitzada on seguim la pista de la dreta (senyals GR) cap al “Tossal de la Baltassana i Roca del Gríngol” fent un primer tram al N pero rapidament tomba a l’O i sortim a una nova cruïlla de camins indicada prop dels Plans del Mas d’en Pagès on seguim pel “Camí ramader a Prades” pel cami-pista (senyals GR) que portem i a l’O fins una nova cruïlla de camins on deixem els senyals GR i seguim un sender indicat a l’esquerra (SO) cap a “Prades” que puja uns metres i, just abans de travessar un marcat portell, fem una “anada-tornada” seguint un corriolet a l’esquerra (E/SE) que aviat ens porta a la sorprenent Roca del Gríngol. Des de la Roca del Gríngol encara continuem uns metres mes a l’E i tot recolçant alguna ma ens enfilem a un espero rocos des d’on gaudim d’una bona vista sobre l’entorn. Retornem al portell on iniciavem “l’anada-tornada”, el travessem i seguim un sender que davalla (S) a l’altre banda fins sortir poc mes avall a una pista-cami, que seguim a la dreta (SO, senyals blau-groc) i planejant i, quan la pista-cami vol començar a pujar, trobem un indicador que ens convida a agafar un corriol a la dreta que tot seguit ens deixa en la Cova del Pere, un antic habitatge trogloditic format per una gran bauma obrada que mesura 15m d’amplada, 5m d’alçada de 5m i 19m de fondaria. En la cova encara es conserven murs, arcades i fins i tot les grans bisagres on anaven les portes. Al costat d’aquest habitatge principal trobem altres petites cavitats tambe amb restes de murs obrats que es feien servir com a corral o dependencies anexes. Des de la cova travessem un petit prat al S i, tot seguit, prenem un corriol a la dreta (SO) que inmediatament ens deixa en un cami-pista que seguim a la dreta (NO, senyals groc-blau) i no triguem en sortir a una nova cruïlla indicada on conectem de nou amb els senyals GR, que seguim cap a “Prades pel Tossal de la Baltassana” tot seguint la pista-cami que continua al SO planejant. Just quan aquesta pista comença a baixar trobem una nova cruïlla de camins on deixem la pista que portem (que continua davallant) i seguim un cami ample barrat al transit indicat cap al “Tossal de la Baltassana” (senyals GR) que aviat comença a pujar a l’O/SO fent un parell de llaçades fins coronar el Tossal de la Baltassana (1201m), coronat per un punt de güaita forestal amb unes antenes força lletges, un vertex geodesic i una rosa dels vents. Davallem fortet per un sender a l’O (senyals GR) tot serpenejant pel bosc, despres tomba al SO i despres al N/NO fins sortir a una pista indicada molt a prop del Coll del Bosc, que seguim a l’esquerra (S/SO, senyals GR) cap a “Prades” obviant les poques pistes mes secundaries que anem trobant als costats . Aviat la pista comença a baixar i ens porta a travessar el Coll de la Foguina, des d’on seguim davallant al S pel bosc i, a l’alçada d’un revolt, deixem la pista i prenem un sender que continua recte (S, senyals GR) i davallant suaument. Poc despres deixem un cami a la dreta i seguim el nostre sender (senyals GR) entre pins fins trobar poc mes avall el gran Roc dels Colomers, al que ens desviem a l’esquerra per una senda que ens porta fins al capdamunt del gran roc, on gaudim d’una bona vista sobre el poble de Prades. Retornem al sender que portavem i voregem deixant a la nostra esquerra el Roc dels Colomers que per aquest vessant O forma diverses baumes i processos erosius per. tafoni. Deixem enrere el Roc dels Colomers i seguim davallant al SO per sender fressat i no triguem en trobar una nova bifurcacio on deixem un corriol a la dreta (deixant momentaneament el GR) i seguim baixant pel nostre sender fressat al SO fins desembocar poc mes avall en un carrer-pista, que seguim davallant entre cases fins sortir tot seguit en una pista asfaltada on recuperem els senyals GR. Seguim aquest carrer-pista asfaltada entre cases al SO fins la carretera que travessa el poble de Prades, que travessem i seguim a l’altre banda per un carrer (senyals GR) al SO fins que, poc despres, aquest es bifurca: seguim el carrer de l’esquerra (SO) i aviat arribem a una de les portalades d’entrada de l’antiga muralla, que travessem i seguim per l’empedrat C/ de Sant Antoni al S fins la Plaça Major de Prades, on trobem l’ajuntament i l’església de Santa María de Prades, que conserva elements d’epoca gòtica, romànica i renaixentista. L’església fou aixecada al s.XII i modificada al llarg dels segles XIV, XVI, XVII. Des de la plaça anem a l’esquerra (E) i travessem el Portal de Prades fins la Plaça de Sant Roc, on travessem la carretera i fem uns metres al SE fins trobar un estret carrero on trobem una senyalitzacio de “camino natural” que seguim a l’E entre cases. Aviat aquest carrero esdeve de terra i no triguem en arribar a la plaçeta amb bancs per seure on es troba l’ermita de Sant Antoni, documentada des del s.XVII i reconstruida gairebe sencera entre els anys 1958-59. Des de l’ermita seguim per un carrer-pista (senyals de caminos naturales) que continua entre cases al S i tot seguit gira a l’esquerra (E) deixant una pista mes secundaria a la dreta fins sortir poc despres a una bifurcacio indicada on deixem els senyals de “camins naturales” (que continuen per la dreta) i seguim fent un breu tram asfaltat tot pujant apenes uns metres fins trobar a la nostra dreta un cami ample barrat al transit amb un indicador cap a la “Roca Foradada”. Seguim aquest cami a l’E tot endintsant-nos en un bonic bosc i passant a la vora de les coves dels Capellans i de les Noies, totes dues mes que coves son modestes baumes que apenes s’endinsen alguns metres. Continuem pel cami a l’E resseguint el Barranc de les Comes, despres rebutgem un corriol que surt a la dreta i el cami tomba al NE pasant a la vora del Llac de Prades, al que ens desviem apenes uns metres a la dreta. Als voltants del Llac trobem una area de lleure ben arranjada amb taules i una font. Reprenem al cami ample pujant uns metres al NE fins sortir al peu de la bonica Roca Foradada, que voltem pel seu costat O, des d’on fent una breu grimpada ens podem ficar al forat que hi forma. No contents amb ficar-nos al forat enfilem (NE) una mena de canal que hi ha tambe pel costat O de la Foradada fins enfilar-nos al capdamunt del pont que forma la Roca Foradada, des d’on, ara si, retornem al cami que portavem. Deixem la Roca Foradada a la nostra esquerra i fem uns metres al N fins una cruïlla indicada on seguim cap a “Els Pics” per un corriol que s’enfila fortet al N/NE per una zona d’antigues feixes i entre grans rocs fins sortir a un cami fressat que seguim a la dreta (SE) i, poc despres, deixem a l’esquerra un cami menys evident i seguim pel nostre sender davallant suaument que aviat ens porta al Salt de les Comes, a dia d’avui totalmen sec. Des del salt el sender s’endinsa per un bosc d’alzines i roures al SO fins sortir a la cruïlla de camins del Coll de Sant Roc, des d’on anem al S uns pocs metres fins la petita ermita de Sant Roc (s.XV), que veiem davant nostre. Des de l’ermita seguim un sender indicat cap a “Capafonts per l’Abellera” que surt al S/SE entre una pista de terra i una altre d’asfaltada. Poc mes avall el sender desemboca en la pista de terra i la seguim en la direccio que portem (SE) fins arribar poc despres a l’Àrea de lleure de l’Abellera, ben arranjada amb barbacoes i taules. Des de l’area de lleure seguim un cami indicat cap a la “Ermita de l’Abellera” amb tendencia a l’E que passant al costat d’una bauma no triga en deixar-nos en la bonica ermita de l’Abellera, ubicada sota una gran bauma on antigament hi havia una ermita primitiva regentada per eremites. L’edifici actual fou construït cap a l’any 1570 i va ser reformada el s.XVIII. Continuem desfent apenes uns pocs metres de cami fins una cruïlla indicada on seguim cap a “Capafonts” per un sender fressat (senyals groc-blau) que davalla amb tendencia al S/SE a la mena d’un grauet ben arranjat tot fent llaçades i endintsant-se per un ombrivol i variat bosc amb algun arbre de bon tamany. Aquest sender mes avall surt a una pista on conectem de nou amb els senyals GR i seguim les indicacions cap a “Capafonts” seguint aquesta pista de baixada i amb tendencia a avançar a l’E tot travessant la zona de les Belleres. Mes avall deixem un sender fitat a la dreta que mena al Mas de la Mistera i seguim davallant per la pista (E, senyals GR) pel vessant orografic esquerra del Barranc de Rebollans que ens porta a travessar el Barranc de l’Aragonesa, pasat el qual la pista tomba al SE i continua per terreny mes obert. Aviat se’ns incorpora per l’esquerra una pista secundaria i seguim per la pista principal (SE, senyals GR) fins arribar a l’Àrea d’acampada de la Riera, ben arranjada amb barbacoes, taules i zona verda, lo mes estrany es que es una zona d’acampada i n’hi han cartells que la prohibeixen…¿¿??. Continuem per la pista (SE) travessant el riu del Barral (totalment sec) i, a l’altre banda, la pista (senyals GR) comença a pujar amb tendencia a l’E fins travessar el Coll de l’Abellera, des d’on la pista tomba al S/SO passant al costat d’un corral amb molts gossos tancats fins l’aparcament on iniciavem la ruta al mati.

NOTA: Gairebé tota la ruta transcorre per corriols, senders i camins fressats i en gran part senyalitzats. Moltes opcions per reduir o ampliar el recorregut. Tenir en comte per fer l’àpat que durant la ruta es passa per fins a 4 àrees de lleure o picnics (en l’Ermita de Barrulles, al Llac de Prades, al costat de l’ermita de l’Abellera i en l’Àrea d’acampada de la Riera.