Tossal de Codonyac (100 cim)

Recorregut circular per la serra de Gurp, inclosa a l'Espai d'Interès Natural de Vall Alta de Serradell - Terreta - Serra de Sant Gervàs. Separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i, per tant, les comarques del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, tot i que, pel fet que l'antic terme de Sapeira, al que pertanyia, va ser agregat al de Tremp, administrativament ha quedat inclosa dins del Pallars Jussà. La ruta que es proposa permet coronar cinc cotes d’aquest entorn amb un remarcable interès geomorfològic, donades les singulars formes d'erosió que han sofert els materials geològics que el conformen.

El punt d’inici de la ruta el trobem en una collada en la que conflueixen les pistes de l’Areny, per la que hi arribarem, amb la del Caramell, on no està permès circular en vehicle no autoritzat. Val a dir que és necessari disposar d’un tot-terreny o d’un vehicle força alt. A la carretera C-13 haurem d’agafar el trencall de Talarn i Gurp. Travessarem pel mig les instal·lacions de l’acadèmia militar i seguirem cara amunt fins trobar a l’esquerra el trencall de Montibarri, per on marxarem. El primer tram de la pista, que porta a les bordes de Sant Miquel, a la zona de les vinyes de les Bodegues Torres, es troba en força bon estat, però quan ens desviem a la dreta, en el primer trencall que trobem (hi ha un pal indicador), el seu estat va empitjorant progressivament, arribant a un punt on es trenca notablement. Farem les voltes del Caragol, on hi ha un mirador, ens arraparem flanquejant les parets de serra Mitjana, fins arribar a la cruïlla de pistes en la que aparcarem, on un rètol ens indica que recte no podem seguir, mentre que a l’esquerra aniríem a parar a Esplugafreda i a l'EIN de Sant Gervàs.

Comencem a caminar recte, per la pista del Caramell, que ràpidament marxa a la dreta (per aquí tornarem) enfilant-nos per la pròpia carena, seguint la traça d’una antiga pista que poc a poc va perdent aquest caràcter, fins a convertir-se en un camí que pràcticament acaba al capdamunt del panoràmic Tossal del Codonyac (1425 metres), que és una enorme mola de roca conglomerada, encinglerada pel seu vessant nord. Desfem uns metres la pujada, fins trobar un corriol que marxa a l’esquerra, iniciant-se aquí el tram més delicat de tot l’itinerari, ja que flanquejarem a mitja alçada, per terreny una mica exposat, el roqueter que es despenja de la cara est del tossal. Es tracta del típic malpàs que podem trobar a Montserrat o a Sant Llorenç del Munt, per a dir dos indrets sobradament coneguts. Arribem a una collada herbada, de la que s’enfila un corriol que passa per sota l’escarpada paret sud de l’Agulla SE del Pico-xic. El voltem fins a situar-nos en un collet als peus d’aquesta curiosa roca, a la que pujarem per una mena de canaleta que traça una diagonal ascendent a l’esquerra, on ens caldrà fer una curta grimpada, ajudant-nos d’uns boixos, fins a situar-nos dalt de la roca (1406 metres), des d’on tenim una bonica panoràmica sobre el Tossal de Codonyac, tot i que la vista sobre el Pico-xic és la que ens crida més l’atenció, per la seva forma i la presència d’una gran balma a la seva base.

Desfem la pujada i marxem en pla per visitar la Cova del Codó, que és la llarga balma que es troba sota la paret SW del Pico-xic. Queda clar que fa funció de corral per ovelles (hi ha alguna de solta pasturant per la zona). La cavitat no és gaire alta, ni profunda, però té unes dimensions considerables. Tornem al collet, seguim un corriol amb fites i en el punt on ho veiem més senzill ens enfilem al llarg llom rocallós del Pico-xic (1404 metres), des d’on tenim unes vistes molt similars a les que hem tingut fins ara. Per un terreny que combina roca i matolls, tornem al corriol que ens ha dut fins aquí i encarem un descens fins a una nova portella, des d’on ja podríem tancar el cercle, però encara pujarem un parell de cotes més.

Davant tenim una elevació allargassada i ens dirigim a la punta de l’esquerra, que no sembla que tingui nom o al menys no l’hem trobat. Segons el mapa de l’ICGC mesura 1401 metres.
Gaudim de les vistes noves que tenim sobre les fondalades de la Terreta, destacant a l’horitzó la serra de Sant Gervàs, a la que anirem l’endemà. Un senzill crestall de roca, partit per una lleu bretxa, ens duu al darrer cim de la jornada, el de la Cova del Codó (1408 metres), denominació que es repeteix en altres indrets d’aquest territori. Estem pocs metres per sobre la pista del Caramell, a la que baixem, i la seguim a la dreta, sense deixar-la per res fins a la portella on hem començat el recorregut, a la que hi arribem després de superar un tram ascendent.

Nota.- La qualificació de senderisme moderat ve donada pel malpàs que cal flanquejar i la curta grimpadeta que porta a l'Agulla SE del Pico-xic, la resta no presenta la més mínima complicació