TOSSAL DE LA CREU (100 CIMS FEEC) DES DE TORÀ: L'AGUDA-TOSSAL DE LA CREU-CAN MILLET-ERMITES DE TORÀ-TOSSAL DE SANT DONAT

Atractiva i senzilla ruta pels voltants de Torà, població al nord de la comarca lleidatana de la Segarra on a més a més de pujar al Tossal de la Creu, un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC, seguint un recorregut entre camps i bonics masos, també transitarem al costat de la Riera de la Llanera i podrem admirar la majoria de les ermites que formen part de la ruta de les ermites de Torà, Sant Salvador, Sant Miquel de Fontanet, Sant Pere de Figuerola i Sant Donat.
Sortint de les inmediacions del poliesportiu municipal de Torà, ens dirigim cap al centre de la població, que visitarem amb deteniment al final de la ruta, fins arribar a la Plaça de la Font , dirigint-nos a continuació cap al cementiri on creuarem el Pont de les Marites, i arribats a Cal Peretó, on trobarem una cruïlla senyalitzada, anirem a l'esquerra seguim les senyals del GR-170.2, una de les variants del Camí del Llobregós, en direcció a l'Aguda, cim que domina la població segarrenca i on es troba la Mare de Déu de l'Aguda. El corriol inicialment, encaixonat entre uns marges, surt a una pista que prenem a l'esquerra per després agafar un corriol que puja, primer fins a la Creu de l'Aguda, i després a l'església de la Mare de Déu de l'Aguda. Església romànica del s.XI de gran interès, es troba als peus de les restes del castell de l'Aguda i es pot accedir fins al campanar. Seguim a la dreta en direcció al proper dipòsit on trobem el cim de l'Aguda i el seu vèrtex geodèsic. Una mica més endavant, trobem la ermita de Sant Salvador del Coll de l'Aguda, ermita del s. XII, de nau rectantular, que al s.XIX, adquirida per un pagès va ser usada després de la desamortització com a magatzem agrícola. Més tard, els seus descendents la va cedir, ja al segle XX a la parròquia de Torà. Cap a la l'entrada de la ermita, baixem uns metres fins agafar un fressat corriol on tornem a veure senyals de GR que baixa endintsant-se al bosc i que deixem a una cruïlla per agafar un corriol que puja inicialment de manera lleugera cap els Embassets, i després de manera més clara fins sortir a altra cruïlla que tornem a agafar a l'esquerra i que ens deixa al mas de Can Verdaguer. Ara per pista arribarem a una primera cruïlla on tornem a recuperar del GR, que seguirem fins poc abans d'arribar a Cal Millet, on fent un petit rodeig entre camps, agafarem primer una pista que recula 180º, després seguirem una mena de rec entre els arbres i vorejant els camps, acabarem sortint a altra pista, que a la dreta, ens deixarà al punt on farem un anada-tornada per fer una volta al Tossal de la Creu. Arribarem a la cruïlla del camí del Soler, que prendrem a l'esquerra per anar al bonic mas de les Freixes, que voregem per seguir la pista que acaba morint a uns camps, i on trobarem un corriol fitat a l'esquerra que puja cap al Tossal de la Creu. Arribem primer a un pedestal de pedra on trobem una creu i a la dreta, el vèrtex geodèsic i punt més alt del Tossal de la Creu (658 m), un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC, on tenim espectaculars vistes de les Valls del Llobregós, de l'altiplà segarrenc al sud, i al nord de la comarca del Solsonès i els seus masos disseminats així com les muntanyes del Port del Comte o la Serra del Cadí entre altres. Tornem seguint un corriol que surt al costat del punt on es troba la creu i que nosaltres deixem a un punt per apropar-nos al lloc on es troba la part més alta de la part sud del tossal, molt emboscada però intuïtiva de trobar. El corriol és evident però davant del dubte anem trobant fites que anant baixant, ens deixen a una pista, que prenem a la dreta i que ens porta al costat de l'espectacular mas de Can Soler, que podem veure a distància. Seguint la pista arribarem a la cruïlla on havíem començat a fer la volta al tossal, i després pel mateix camí d'anada, anem a la segona cruïlla que aquesta vegada, per continuar la ruta, agafarem a l'esquerra. La pista ens porta a altra magífic mas, el de Can Millet, i ens acaba deixant a la carretera LV-3005 que agafarem a l'esquerrac i que seguirem durant uns metres fins agafar el Camí del Solà que surt a la dreta. La pista puja fins arribar a una mena de collet, on atenció, l'hem de deixar. Voregem el bosquet seguint el marge del camp que creuem, i on trobem un corriol de baixada que ens deixa a una ampla pista que seguirem a la dreta. Uns 500 metres després, deixem aquesta pista per agafar un corriol a l'esquerra que ens deixa a la Riera de Llanera. Allà, prenem un bonic corriol a la dreta que segueix entre vegetació típica dels bosc de rivera. No seguirem el corriol fins al final, que ens tornaria a deixar a la carretera LV-3005, sinó que la creuarem per la seva part més estreta per sortir a una pista i a continuació a un corriol en pujada que ens acabarà deixant a tocar de la bonica ermita de Sant Miquel de Fontanet. Aquesta ermita forma part de la ruta de les 4 ermites de Torà. Situada dalt d'un turó, al costat de la masia de Can Garriga, prop de la riera de Llanera. És un edifici romànic llombard, de finals del segle XI o començament del XII. Va ser modificada l'any 1679, especialment a la part del frontis, on s'hi va obrir una porta d'arc rebaixat, de tres grans dovelles, amb un porxo al davant, i un campanar de cadireta. Visitada la bonica ermita que ben val una prolongada pausa, baixem a la carretera de Torà a Ardévol i la creuem, seguint la senyalització, per la pista que ens porta cap a la següent ermita, la de Sant Pere de Figuerola. La pista puja de manera continuada, però nosaltres la deixem just un cop estem sota l'ermita, per agafar un corriol a l'esquerra que puja directe i que ens deixa a la mateixa ermita. Formant també part de la ruta de les 4 ermites de Torà, està situada a pocs metres de Figuerola, a l'antic terme de Llanera i està documentada des de l'any 1025 tot i que l'actual edifici es pot datar en una època una mica més tardana, cap a li fi del segle XI o començament del XII. És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular. A l'esquerra de l'entrada, trobem una pila baptismal. Seguint un marcat corriol al costat de la ermita, acabem sortint al bonica mas de Figuerola. L'any 986 és esmentat el castrum Figuerola. L'edifici que ara podem veure és una masia construïda sobre la roca viva, probablement del segle XVIII, ampliada amb posterioritat, i que potser aprofita materials de l'antic castell. Està bastida amb carreus irregulars, més grans i ben tallats els de les cantoneres. Al costat de la casa hi ha restes de l'antiga bassa. Davant de la Figuerola, trobem una cruïlla de pistes, continuant a l'esquerra el GR-170. Nosaltres, però, anem a la dreta per acabar sortint a altra pista que prenem a la dreta, oberta en zona de camps. Estem ara a la Serra de Sant Donat, on seguim la pista, i arribats a una corba a la dreta, creuem uns camps i ens enfilem a un conjunt de roques on es troba el Tossal de Sant Donat (645 m), des d'on tenim una bona panoràmica dels voltants. Retornem a la pista i seguim fins arribar a una cruïlla on la pista es bifuraca. Nosaltres agafem el corriol a l'esquerra que ens deixa a la senzilla ermita de Sant Donat de Figuerola, que també forma part de la ruta de les 4 ermites de Torà. Ara el corriol que continua davant d'aquesta ermita, baixa de manera més clara camí ja de Torà. Acabarem sortint a una pista que agafarem a la dreta i que ens acabarà deixant a la carretera LV-3035a, ja a les primeres cases de la població. A la dreta anirem cap al Camí de les Casetes, que tenint a la dreta la Riera de Llanera, ens tornarà a deixar a la Plaça de la Font on havíem passat a l'inici de la ruta. Un cop, allà, i abans de tornar al punt de partida de la ruta, al costat del Pavelló Municipal, fem un volt per la població i els seus bonics carrers, passant per l'ajuntament i l'església de Sant Gil entre d'altres llocs.