Tossal de la Moradilla (243 m.) - Segrià - 100 cims

Zona d'aparcament

Zona d'aparcament i inici de la ruta.

Casa enrunada

Entrada finca

Entrada a una finca on un cop passat hem d'agafar el corriol que marxa a la nostra dreta.

Torre de Moredilla, Torre del Tossal de Moradilla, Torre dels Alamús

ÈPOCA: Mitjan Segle XIX DESCRIPCIÓ: Restes d'una torre de telegrafia òptica situada al cim del Tossal de Moradilla, a 243 metres d'altitud. De planta quadrangular, es conserven la planta baixa amb les parets atalussades amb diverses espitlleres i una porta, el primer pis on s'obren més espitlleres i una finestra, i l'arrencada del tercer nivell. El mur meridional està pràcticament enderrocat. El parament és de carreus ben escairats units amb terra compactada i s'observen algunes restes de l'arrebossat exterior i interior. Una motllura llisa separa cada nivell. El soterrani està cobert per una volta de formigó que està mig ensorrada. Al voltant de la torre hi ha un fossat defensiu. NOTÍCIES HISTÒRIQUES: Aquesta torre pertanyia a la línia militar de Barcelona - Lleida de telegrafia òptica. Si bé la construcció actual data del segle XIX, l'emplaçament al capdamunt del tossal d'un punt de guaita és d'origen àrab i estava dins la línia de vigilància de l'horta de Lleida, al marge esquerre del riu Segre. El seu interior està molt modificat perquè al 1938 es va reaprofitar per instal·lar-hi una bateria d'artilleria; fruit d'aquest ús es pot observar el basament de ciment i un forat a la part inferior del mur de ponent. La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des de un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar els senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles. Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XIX, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construccions de torres en els llocs on la distancia era massa gran. A Catalunya, la primera línia procedia de Valencia i arribava a la Junquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Barcelona - Lleida, que estava formada per 24 torres. Al 1953 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf. FONT:http://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca

Tossal de la Moradilla (243 m.)

Fortificació Republicana de la Guerra Civil

Aquí es va construir un búnquer, aprofitant un sortint rocós de la muntanya, i un sistema de trinxeres per protegir la carretera de Barcelona. Avui en dia encara es conserven alguns vestigis, malgrat el precari estat en que es troba. En una de les entrades encara es conserva la placa del “XII CE/BOF 37/2º cia/ X-XII-38”, és a dir, el Dotzè Cos d’Exèrcit de la Brigada d’Obres i Fortificacions 37, Segona Companyia, el 10 de desembre de 1938. Es va acabar només 15 dies abans que l'exèrcit franquista trenqués el front del Segre i comencés la invasió de Catalunya. El tossal de la Moradilla formava part de la L-1, una línia de defensa, formada per búnquers i fortificacions, que es situava just davant de la primera línia de front. Era la primera defensa amb la que comptava Catalunya en cas d'invasió, però malauradament no va servir de gaire.

Roques sobre les trinxeres

Roques d'uns quinze metres de llargària sota de les quals hi ha la fortificació de trinxeres republicanes.

Agafar corriol cap a l'esquerra

Bassa d'aigua