Tossal de l'Aliga des de l'estany de Montcortes

Punt d'inici: segon pàrquing de l'estany de Montcortes, on hi hem arribat des de Gerri de la Sal passant per Peramea.

Caminada molt interessant pels rodals de l'estany de Montcortes. Camins en mig del bosc, carenes amb vistes espectaculars dels Pallars i les seves planes, pobles i muntanyes, i l'espectacle del vol de les àligues. La ruta passa per algun tram de la travessa El cinquè llac. Val la pena també aturar-se als diferents pobles que ens trobarem per arribar a l'estany. Destacaria Gerri de la Sal i Peramea, però tota la resta mereixen també una parada. Història i tradició al màxim. Entendrem potser una mica millor com és la vida a muntanya

Iniciem baixant una mica direcció a l'estany i de seguida anem decantant cap a l'esquerra seguint les marques del GR i PR en direcció al coll de Mentui. Primer el camí no està massa definit però bàsicament seguim els pals de la llum. Més amunt s'agafa ja un sender molt bonic entre arbres, al costat dels camps sembrats, fins arribar al coll de Mentui. Seguim per la carretera fins que trobem un altre carretera a ma esquerra, que va a Peracalç, que seguim deixant ja el GR. Volíem reduir una mica els quilòmetres d'asfalt i més endavant hem seguit un camí a ma esquerra, que sortia al mapa del ICGC, però que finalment, el que volíem seguir, es perd. Hem acabat bosc a través fins que hem tornat a trobar la carretera de Perecalç que ara sí hem seguit encara una estona. Recomano doncs no agafar aquest camí i seguir per carretera que, llevat de l'asfalt, es molt bonica. En un marcat revolt a dretes de la carretera, la deixem i seguim un camí a ma esquerra. Està ben marcat i passa per bonics boscos. Més endavant trobem una cruïlla. Girem a la dreta i en camí en forta pujada arribem a un bonic mirador natural. Veurem a sota molts dels poblets del Baix Pallars, envoltats de camps, la vall del Noguera Pallaresa i un munt de muntanyes des del Pic de l'Orri fins al massís de la Maladeta. Us deixo que les identifiqueu vosaltres mateixos. Seguim una mica més endavant i el camí decanta cap a l'esquerra, seguint la Serra de Peracalç. En front s'intueix ja el Tossal de l'Aliga i a la dreta veiem el poble de Peracalç i el camí que hi porta, així com la Conca de Tremp. Veurem també el rètol que indica la direcció de la Geganta Adormida, nom que també se li dóna a tot aquest llom i més enllà del Tossal. El camí puja i baixa unes quantes vegades fins que ja enfilem el darrer tram de la carena fins arribar el cim. Una dotzena d'àligues ens delecten amb les seves evolucions. Tot un espectacle. Desfem el camí fins arribar a la cruïlla d'on veníem de pujada. Seguim recte camí avall entre bonics boscos. El camí fa diverses llaçades fins que arribem a una pista que agafem a ma esquerra seguint sempre les indicacions de l'estany de Montcortes, arribant al punt de sortida on havíem deixat el cotxe.