Tossal de l’Alzina (100 cim)

El Tossal de l’Alzina és una panoràmica muntanya de 697 metres que s’aixeca al vessant sud de les muntanyes de Tivissa i Vandellós, a la comarca del Baix Camp. Es dona la circumstància que el traçat del GR 192 passa pel capdamunt mateix del cim (a la base del vèrtex geodèsic hi veurem la marca blanca i vermella que l’identifica), per tant, s’hi poden planificar un munt de rutes per a pujar-hi. En el nostre cas, hem optat per un itinerari majoritàriament circular, que també ens durà a coronar la Moleta de l’Amunt, a 586 metres d’alçada, i que té com a punt de sortida la pista que dona accés a les diferents edificacions disseminades que s’estenen a la zona coneguda com Los Acampadors, espai integrat al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Per arribar-hi, venint de Tarragona per la N-340 (poc després de que deixi de ser l’A-7), hem d’agafar la primera sortida de la rotonda de l’Almadrava, seguint el traçat de l’antiga N-340 (avui 340a), fins trobar en poca estona a la dreta l’accés a una pista asfaltada, on a l’entrada hi ha un parell de senyals de trànsit que prohibeixen el pas a motos i quads. No hem de deixar l’asfalt per res, obviant així les bifurcacions que anem trobant. Passarem pel costat d’unes cases i, quan el paviment es comença a deteriorar, baixem fins a la llera del barranc de Lleriola, on deixarem el cotxe. Hi ha un rètol indicatiu i enfilem el torrent cara amunt, anant força estona per la seva llera, en direcció, entre d’altres, al coll de la Basseta, entroncant més amunt amb una pista, per la que seguirem recte, fins que una fita de pedres a l’esquerra ens indica l’existència d’un camí, pel que ens enfilarem.

Sortim del sector més emboscat i encarem un llom inclinat, que combina pedra amb pins i sotabosc, situat entre dues barrancades, on ens anirem trobant amb algun que altre ressalt, que ens obligarà a fer ús de les mans en més d’una ocasió. Són grimpades senzilles i gens compromeses. Arribem a un punt on un conjunt de grans roques sembla dividir el camí en dos, ja que per la dreta presenta traça i per l’esquerra també. És aquesta segona opció la bona: hem de fer un flanqueig que ens durà a l’entrada d’una canal, on les fites ens indiquen per on és millor pujar, fins que arribem a una portella tancada a la dreta per una agulla i a l’esquerra pels escarpats caients del nostre objectiu, pujant per un terreny que combina pedra amb matolls i on es dibuixa un senderó que és fàcil seguir. Segons ens apropem a les parets de pedra, el camí es desvia una mica a la dreta, fins que ens situem sobre mateix l’ampla carena on trobem les marques del GR 192. Aquí farem un breu tram d’anada i tornada, que ens durà al capdamunt del Tossal de l’Alzina, coronat per un vèrtex geodèsic. Més que un cim pròpiament dit, es tracta de la màxima elevació d’un cingle, que ens ofereix unes panoràmiques fantàstiques, entre d’altres, de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre.

Tornem sobre els nostres passos fins al punt on hem entroncat amb el GR i el seguim per a dirigir-nos a una cruïlla de camins, en la que hi ha un rètol indicador. Marxem a la dreta en direcció a la Moleta de l’Amunt (tot i que aquí se l’anomena Amut), passant primer per una gran plana encinglerada que tanca, junt amb el Tossal de l’Alzina, el torrent de la Mola, i que esdevé un mirador de primer ordre de tota la ruta que portem feta fins ara. Com ens hem desviat lleugerament del camí, el recuperem i marxem cara avall, fins arribar a un collet als peus de la Moleta de l’Amunt, que fa estona que veiem de cara i que per aquest vessant presenta una doble punta. Deixem el sender de baixada i ens enfilem per un corriol marcat que traça una diagonal ascendent, que ens duu al capdamunt d’aquesta mola, que esdevé un planell inclinat, tancat a la dreta per la seva cota màxima.
Un cop visitat l’indret, davallem per on hem vingut fins a recuperar el camí que ens ha de dur al barranc de la Lleriola. Anem perdent alçada de forma sostinguda, quedant-nos les parets de la Mola de l’Amunt a la nostra dreta, fent-ho per un terreny una mica rocallós i desfet però senzill de seguir. Arribem així a una mena d’esperó que s’aboca sobre el torrent, havent de baixar més o menys pel fil d’aquesta mena de crestall, per entroncar amb la pista provinent del coll de la Basseta, que ressegueix el barranc de Lleriola i que ja no deixarem fins que tanquem el cercle, poc després de passar per sota la caseta del Paco Bou. Un cop veiem a la dreta l’accés al camí que hem seguit de pujada, tan sols ens resta tornar al punt d’inici de la ruta desfent els nostres passos de pujada.