Tossal de l'Alzina (100 cims FEEC) i Castellet de l'Esteve des de Calafat (N-340a)

Bonica ruta circular per la Serra del Mar, a la part mes meridional de les Muntanyes de Tivissa-Vandellós, a cavall del Baix Camp i La Ribera d'Ebre, que ens permet pujar al Tossal de l'Alzina (100 cims FEEC) i al Castellet de l'Esteve, i gaudir de magnífiques vistes tant de la costa i el Delta de l'Ebre com de la Serra de Llaberia, Montsant, Serra de Cardó i el massís dels Ports.

Inici: A l'alçada del circuit de Calafat, al Km 1121 de la N-340 trobem la rotonda de l'accés a l'Almadrava. Prenem la sortida de cara a la serra i per la carretera N-340a, hi ha un indicador sense text. Seguim aproximadament 1 Km i deixem el cotxe passada la caseta del Mariano Atzaet. També podriem deixar el cotxe en aquest mateix punt o a una entrada que marco com a P en el track.

Dificultat: Sense pujar al Castellet, la ruta la qualifico de fàcil - moderada ja que en algún tram cal posar les mans a terra, sense perill. Pujant al Castellet la qualificaria de moderada - difícil ja que hi ha un tram, equipat amb una cadena, força vertical. De tota manera l'excursió manté tot el seu interés sense pujar dalt del Castellet. Tret del tros de GR 192, escasament marcat, la resta de camins i senders estan o només senyalitzats amb fites o sense cap tipus de senyalització. El grau de dificultat està basat en l'activitat que es fa, que es senderisme.

Iniciem l'itinerari caminant per la carretera uns metres en direcció est, i just al costat de la Caseta del Mariano Atzaet agafem un camí a ma esquerra. Passada la bassa d'en Terçà agafem camí a la dreta, passem pel Pla de Figuerola, tenim el Barranc de les Forques a l'esquerra i baixem per un sender en direcció al Barranc de Lleriola, travessem una pista i agafem sender a l'esquerra pel fons del barranc i arribem a una pista anomenada Camí del Barranc de les Forques. Passat un bassot o bassal d'aigua, deixem la pista principal a l'esquerra i agafem un camí a la dreta que va pel fons del barranc de Lleriola, a estones bastant tancat de vegetació. Travessem una pista on hi trobem un pal indicador, seguim en direcció al Barranc de Lleriola. Arribem a la pista del Camí de Lleriola que seguim a la dreta i més endavant deixem la pista agafant un sender a ma esquerra, una fita ens indica el lloc precís. Seguim per un camí molt bonic que va agafant alçada, amb bones vistes de la Moleta de l'Amunt, i mes amunt passem un petit coll amb bones vistes ja sobre el mar. Després de baixar una mica el camí es torna a enfilar i passem un primer tram on cal posar alguna ma a terra, molt senzill. Més endavant un segon tram amb un arbre mort característic ens fará tornar a ajudar-nos de les mans. La roca es força rugosa i les botes s'hi arrapen be. La vista des d'aquest punt es molt bonica, tant del mar al fons com dels barrancs i roques escarpades arreu. Arribant a uns contraforts, cal estar atents per agafar un sender a l'esquerra, una mica perdedor. Deixant els contraforts a la dreta ens enfilem per on millor ens sembli en direcció a un collet. Desprès d'aquest collet anem decantant cap a l'esquerra buscant el millor camí per una tartera, en forta pujada. Arribem finalment a la carena, on a l'esquerra veiem ja el Tossal de l'Alzina, on hi arribarem fàcilment seguin les marques del GR 192. Val a dir que aquest tram del GR te les marques del GR mol desgastades, moltes gairabé no es veuen. En pocs minuts arribem al cim, que forma part de la nova llista dels 100 cims de la FEEC. Vèrtex geodèsic. Des d'aquest tossal gaudim d'unes vistes extraordinàries. Seguim el GR 192 baixant en direcció sud-oest per la carena de la Serra del Mar. Arribats a un collet el GR 192 marxa cap a la dreta i nosaltres seguim un sender cap a l'esquerra. Som ja a la Ribera d'Ebre. Davant nostre veiem unes boniques roques, amb el mar al fons. Entrem a la Serra de l'Esteve, passant per sota d'unes roques i de sobte veiem davant nostre el característic i impressionant Castellet de l'Esteve. Es el primer cop que ens hi atensem i no hem llegit previament cap resenya de manera que procedim a inspeccionar per veure si hi podem pujar. Primer intentem rodejar la roca cap al nord, però la vegetació ens impideix progressar. Desfem camí, veiem que just sota la roca hi ha una foradada i voregem la roca cap al sud. De seguida veim com una canal, amb algun matoll a l'esquerra, i una llarga cadena dividida en dos trams. Ens enfilem per la dreta canal agafats amb una ma a la cadena i amb l'altre ma i els peus buscant les millors preses per anar-nos enfilant. No es complicat però si que cal parar atenció. Un cop a dalt ens arribem al que sembla el punt mes alt, on hi ha un màstil i les restes del que en el seu dia fou una senyera. La vista a 360 graus es espectacular. Abans de baixar ens fixem en el que serà el camí de baixada. Desfem camí per la cadena i enfilem la baixada per traces de sender amb els ulls posats a la torre elèctrica que ens serveix com a referència. Arribats a la torre trobem la pista que serveix per a fer manteniment de les torres, que seguint a l'esquerra ens portarà fins la carretera N-340a. Seguint la carretera a l'esquerra arribem on havíem deixat els cotxes.