Tossal de Montagut. Baix Ebre. 100 cims.

18 de febrer de 2024

Segueixo sumant cims del repte de la FEEC. Aquesta vegada l'objectiu és a tocar de casa, al Baix Ebre, entre el Perelló i Rasquera: el Tossal de Montagut. Cercant rutes per les xarxes per accedir veig que hi ha certa polèmica pel que fa als itineraris, ja que molts tenen en comú el fet de passar per dins de finques privades: El Mas de l'Estanquer, on sembla que el propietari no veu en bons ulls el pas de senderistes per casa seva. A l'itinerari proposat es segueix el camí que passa per la finca del Mas del Guixo, creuant un petit bancal de vinya, tancat en porteres per evitar l'accés d'animals, però que sembla que és camí públic, el camí vell de l'Ametlla a Rasquera. S'ha d'evitar pujar al Mas del Guixo des d'on un corriol també puja cap al Tossal, citat en algunes propostes a les xarxes, també ens posaríem dins d'una finca privada, i lògicament s'ha d'evitar.
Investigant em cau a les mans una petita joia: "A peu per la Serra de Cardó" de Rafel López Monné, un llibre d'itineraris de l'editorial Arola dins la col•lecció "de ferradura". L'autor proposa passejades i excursions aportant les dades de l'itinerari i una aproximació exquisida a la zona mitjançant fotografies i apunts històrics i anecdòtics de cada indret. Imprescindible!
Al llibre hi trobo la clau de volta per pujar al Tossal de Montagut, resseguint l'itinerari que ell anomena la "Memòria del peix de la Cala", ja que bona part del camí que proposa és un vell camí de ferradura que empraven els traginers per pujar el peix de l'Ametlla cap a l'interior: Rasquera, Cardó... El seguiré fil per randa, enllaçant un tram del traçat del GR 192 amb el "Camí dels Arriers" que proposa Rafel, i des del Coll del Guixo, pujaré al Tossal de Montagut. Problema resolt. Som-hi!
Aproximació: Seguint la TV-3022, entre el Perelló i Rasquera, aproximadament entre els km. 6 i 7 cal prendre un camí en direcció est indicat com a Bassa d'en Ferrà. Passada la bassa segueixo el camí principal asfaltat uns 2 km més fins a l'alçada del Mas de Curto, un establiment de turisme rural, que deixo a l'esquerra. A la propera corba hi ha un apartador on poder deixar el cotxe.
Dificultat: Moderada.
Desnivell: Uns 850m. acumulats
Durada: 15,5 km. Unes 5 hores, comptant parades.
Itinerari: Des de l'aparcament segueixo la mateixa pista que portava uns metres més, fins a una bifurcació on prenc el ramal de pista de la dreta. Poc més endavant veig el bonic mas de Joan d'en Cervera a l'esquerra. El camí acaba a l'entrada al Mas de Jaume de Moles, barrat amb un cadenat, però just abans i per la dreta surt el sender que s'interna al Barranc de l'Aiguardenter que resseguiré en suau pujada i en direcció sud.
El barranc surt al Fondo del Pradet, punt on enllaça amb el GR 192, al cor del Burgar. Segueixo el traçat del GR per l'esquerra, remuntant fins al collet del Lligallo de la Bassa d'en Ferrà. Surto uns metres del GR per un corriol a la dreta per visitar el vértex geodèsic de la Barra. Cap a ponent destaca el Parc eòlic de les Colladetes amb el teló de fons de la Serra del Boix i Cardó, i amb la omnipresent fita del Morral de Cabrafeixet. A l'altra banda ja despunta, encara lluny, l'objectiu d'avui el Tossal de Montagut.
Cal resseguir ara la carena de la Barra. En un punt on el GR deixa la carena per la dreta es podria seguir recte per un corriol que ens portaria directament al Coll del Guixo, retallant considerablement la ruta, però posats a fer segueixo descobrint territori. Baixo cap al sud-est resseguint una altra carena i deixant a la dreta el racó del Forn. Passat un petit altiplà el sender em deixa sobre un ressalt rocós amb vistes a la fondalada de la Bassa Nova. Cal cercar el baixador seguint el ressalt uns metres cap a la dreta.
Una pronunciada baixada em deixa a la Bassa Nova, un gran bassal argiler que recull aigua de pluja i que fa les delícies dels animals de la serra com posa de manifest el festival de petjades i rastres que l'envolten.
El sender baixa pel barranquet de l'esquerra de la bassa per trobar poc més avall la caseta de Patacó, enclavada dins d'un racó ombriu força perdut. Segueixo el traçat del barranquet aigües avall. Aviat s'obre cap a les Planes i l'Espinal. Per la dreta s'aixeca la punta de la Roca del Llaner, i als seus peus s'entreveu el Maset de Roca Vilaró. Cal estar atents perquè el sender més evident segueix barranc avall, però tot just visible el GR trenca en direcció esquerra, mantenint la cota,cap al Coll del Tormo.
Passats uns xiprers que marquen la colladeta, trobo a la dreta les restes de la corralissa de Manuelet de Ponç, amb una petita vivenda adossada a la seva part dreta, amb una gran llar de foc.
De cop el sender s'obre a bancals d'ametllers i oliveres que em deixen a un camí perpendicular, camí d'accés a les diferents finques de la zona. Aquí cal només creuar aquest camí i prendre un corriolet que travessa un petit bosc i ens deixa a la llera del Barranc de l'Hereu.
Remunto l'altre vessant i per l'esquerra un sender em porta a la cruïlla de pistes del Coll de Tormo. Aquí cal parar compte amb el comentari que feia al principi: per la dreta accediríem al Mas de l'Estanquer, finca privada. Per l'esquerra una altra pista creua novament la llera del barranc per accedir a les finques properes, cal seguir la que també gira a l'esquerra però uns metres més amunt: el camí del Mas del Guixo, o Vell camí de l'Ametlla a Rasquera.
Aquest camí pren direcció nord-oest i deixa poc més endavant la caseta de Mateu a la dreta. Barranc amunt arribaré a l'entrada de la finca del Guixo, on també hi ha una cadena que ens adverteix que estem accedint a una altra finca privada. Uns metres més endavant, i a la dreta, una preciosa barraca de marge, i darrera retallant el cel el proper cim de Montagut.
Més endavant trobo un indicador que prohibeix la circulació motoritzada i ens adverteix de la presència de porteres que cal deixar tancades. Per la dreta i després d'un revolt el camí remunta fins al Mas del Guixo, però cal evitar accedir.
Creuo el preciós bancalet de vinya, deixant les porteres perfectament tancades per evitar l'accés als porcs senglars o els cabirols, i encaro l'entrada a la capçalera del barranc de l'Hereu per un preciós sender que remunta suau, deixant darrera un tancat per evitar el pas motoritzat, i fins al Coll de Guixo.
En aquest punt deixo el sender dels Traginers i prenc un corriol que per la dreta em portarà al Montagut. Aquest tram és una mica perdedor i poc definit, però alguna fita de pedres, i l'inestimable ajut d'un GPS, ens portaran sense pèrdua a la carena del Coll de Montagut. Cal resseguir quasi pel crestall aquesta carena i després de dos petits avantcims arribo al capdamunt del Tossal de Montagut, de 393m.
No hi ha cap vèrtex ni senyal evident, només una punta rocosa que conforma el cim. Les vistes són excepcionals, de la línia de costa, de les properes Muntanyes de Tivissa i Vandellós i de les Serres del Boix i Cardó.
A la petita cinglera de la cara nord del Tossal una coveta pot servir de recer en cas de mal temps. Per tornar cal refer el camí de la carena fins al Coll del Guixo, on prendré ara la baixada de la banda nord.
El sender baixa suau cap al Coll de Llumeners i conflueix a una pista de terra. Aviat deixo a la dreta la Caseta de Recader i uns metres més endavant deixo el camí principal, que segueix cap a Rasquera, i prenc un vell camí carreter per l'esquerra que, entre finques, entra a un petit bosquet i deixa també a la dreta la caseta del Ventrero. Una marcada corba a l'esquerra em porta a la cruïlla entre els masos de Manalí i de Batistet de Lluc. Uns metres per sota hi ha el bonic cocó d'aquest darrer mas.
El camí planeja ara cap al Burgar de Borrell. També uns metres a l'esquerra de la pista podem visita una bonica barraca de pedra en sec.
Aviat ens sortirà al pas la bassa i el corral de Joaquino, abans d'accedir a un camí més ample.
El segueixo uns metres per la dreta fins a un revolt a l'esquerra, on prenc un corriol per la dreta que baixa al barranquet. Cal seguir la llera d'aquest barranc fins a una pronunciada corba d'aquest cap a la dreta. Al racó, amagada darrera d'una cortina d'heura i tancat per un petit mur de pedra en sec, hi ha la cova d'en Canader. Una balma excavada al material sedimentari del barranc, on algú ha posat una mica de decoració i l'ha convertit en un racó ben bonic.
Un altre cop al camí, desfaig uns metres fins a l'entrador del Corral de Joaquino i segueixo ara per la pista principal, deixant primer a la dreta un preciosa caseta al Coll de la Cova, i per l'esquerra la gran masada del Mut.
Aviat retrobo el cotxe, a tocar del Mas de Curto.
Una bonica volta pels Burgars del Perelló, per seguir descobrint territori.
Salut i muntanya!!