Tossal de Pamano, 2161 m i Bony d'Altars, 2417 m, Vall d'Àssua.

Excursió fàcil, encara que he posat "moderat" pel desnivell. Deixo el cotxe a l’aparcament de l’antiga estació de Llessui, 1433 m. Vaig uns metres enrera per on he vingut i prenc la pista que s’enlaira fortament a l’esquerra. La mateixa gira més endavant a l’oest. La vegetació està increïble de tant verd i crescuda. Qualsevol metre és tot un espectacle. Passo davant la ben conservada Borda de Cardós. Travesso el riu de Pamano pel pont de ciment i segueixo pujant per aquesta pista que ara mira a nord. Més endavant deixo la pista per un corriol que va girant lentament a l’oest fins arribar al Barranc del Triador deixant el riuet a la meva dreta. La pujada és sostinguda. Ramats de vaques aquí i allà. Ja treu el nas el Montseny i el suau Serrat de la Mainera. El cel està enterenyinat però no tapat…anem bé. Més amunt, el Montseny llueix ben erguit. Una piràmide de verd que invita a contempar-la. Travesso el rierol i vaig una mica a nord fins el Coll del Prendo, on torno a anar a l’oest. La pujada es fa rosta. Arribo a la pista de Lllessui a Espot. La travesso i vaig fins la carena on ja tinc vistes de la Vall Fosca. Abaix, Espui. Giro a l’esquerra, a sud. Vaig per aquests lloms suaus fins el Tossal de Pamano, 2161 m. Fantàstiques vistes de les muntanyes de la Vall Fosca. Segueixo en la mateixa direcció, a sud. Passo pel “veritable” Coll del Triador i començo a pujar de forma constant i sostinguda per la Serra dels Altars, sempre disfrutant del paisatge. Arribo al Bony dels Altars, 2417 m . Les vistes, les mateixes. El Montseny de Pallars, gran protagonista paisagístic. Baixo sense camí en direcció nordest fins atènyer el Bony del Tamborí, que volto per la seua dreta. Travesso la pista i segueixo baixant sense camí però per terreny fàcil, igual que abans, en direcció est. Arribo al Bony del Solanet, una petita balconada. Baixo per pendent rosta, sense camí i vaig a buscar el Barranc de Fontfreda. Travesso el petit rierol i ja soc a les ruïnes de la Borda Guissarda. Un camí mig desdibuixat em deixa a la pista del matí. Giro a la dreta i desfaig fins el punt d’inici.