TOSSAL DE SURÓ (100 CIMS FEEC) DES DE CIVIT-TALAVERA-ALBIÓ-LLORAC-LA CIRERA-MONTARGULL-TURÓ DEL GALUTXO-MONTFRED

Senzilla i entretinguda ruta sense cap tipus de dificultat tècnica on a més de pujar a cims com el Turó del Galutxo (fals sostre comarcal de la Segarra) , el Montfred, situat al bell mig d'un parc eòlic, o el Tossal de Suró, inclós al repte dels 100 cims de la FEEC, visitarem una bona quantitat de poblacions e indrets destacats com el pobles de Civit, Talavera, Suró, Albió, Llorac, La Cirera, Montargull, Montfred, la Font de Bordell (neixement del Riu Ondara) o la fita de les tres províncies.
Comencem la ruta a CIVIT, poble pertanyent al terme municipal segarrenc de Talavera, situat a dalt d'un tossal i on destaca l'església de Santa Maria del Coll , situada a la part més alta de la població. Visitada l'església agafem el camí de Talavera a Civit, en part asfaltat pero majoritàriament una pista que seguirem durant uns 3,5 km fins arribar a una cruïlla que agafarem a l'esquerra primer i que a una corba posterior, haurem de seguir drets en lleugera pujada per una carrerada que ens porta a les ruïnes de Cal Magí. Vorejant el camp a la dreta de les ruïnes, continuarem per la pista que ens deixa a la carretera ja al poble de TALAVERA. Capital del terme municipal del mateix nom i nucli més poblat, es situa a 791 m en el pendent d'una muntanya coronada per les restes d'un antic castell que es confón amb la construcció d'una casa. L'església de Sant Salvador de Talavera, al cim de la serra, conserva una portalada romànica del s.XII tot i que està modernament restaurada en estil neoclàssic. Recorrem l'interior del població passant per la plaça de la vila i algun carrer cobert fins sortir al carrer major on trobem un rètol informatiu del GR-171 que haurem de seguir fins arribar a Albió, ja al terme municipal de Llorac, a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà, on el deixarem. Aquest GR, al igual que el més conegut GR-7, enllaça el Santuari de Pinós amb el refugi del Caro al llarg d'uns 300 km, discorrent paral.lel. De fet, va sorgir com una variant del primer, adquirint actualment una identitat propia, una mica més al nordoest del primer i seguint un traçat més muntanyós. El GR-171, perfectament senyalitzat i amb rètols de direcció a les cruïlles, ens deixarà a SURÓ, poble més petit del terme municipal de Talavera, pel que sembla actualment deshabitat i on destaca l'antiga casa senyorial de Cal Joanet, amb origen al s.XV. Seguint el GR deixant enrera el poble, als pocs metres veurem una pista que surt a la dreta i que és la que haurem de prendre per pujar al TOSSAL DE SURÓ, cim emboscat que pren el nom del poble del costat, de 828 m, amb un curiós i altiu vèrtex geodèsic de primer ordre coronat al nostre pas per un màstil amb estelada i que es troba inclós dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. Si volem admirar les vistes del voltant, no queda més remei que puajr al capdamunt del gran vèrtex geodèsica, i des d'allà, poder veure com va ser el cas, les muntanyes del Montsec d'Ares, del Montsec de Rúbies, de la Serra de Boumort, de Montsserrat i al sud de la Serra de Miralles, on podem apreciar els estralls causats per l'incendi de l'estiu del 2021. Baixem del cim per retornar a la pista i seguir-la sense perdren's a les bifurcacions que ens poden confondre i que com deien, estan molt ben indicades fixant-nos en els pals indicadors. Arribats a una cruïlla a una pista on a l'esquerra aniríem a Llorac, per exemple, però que nosaltres seguim a la dreta en direccIó a Albió, deixarem enrera la província de Lleida per entrar a la de Tarragona pel terme municipal de Llorac, on Albíó, el nostre següent destí, és un dels seus pobles. Situat a l'extrem més occidental del terme municipal de LLorac, ALBIÓ, destaca per estar situat en plena Vall del Riu Corb i per la seva església parroquial de Sant Gil, que forma un conjunt amb el cementiri i la casa rectoral. El temple és de planta de creu llatina amb dues capelles adossades a la banda dreta. La portalada és romànica i adovellada. El poble conta també con les restes del seu castell, del qual solament queden els fonaments, i del magnífic Molí de Dalt, situat sota el poble, al costat del pont que travessa el riu Corb, un edifici excepcional que conserva pràcticament sencera la seva estructura medieval. Deixem el poble deixant a la dreta el Mirador de l' Espai Natural Protegit de les Obagues del Riu Corb i uns metres més endavant, a l'esquerra, un petit i bonic parc que rep el nom de l'Espai del Caminant. Seguirem uns 500 m per la carretera TV-2245, fins deixar-la per prendre una pista que surt a l'esquerra i que seguirem durant aproximadament un kilòmetre fins arribar a un corriol a la dreta que haurem de seguir amb tendència a baixar entre algun que altre arbre caigut, altra cop a la carretera que haurem de continuar en direcció a LLorac durant 1,4 km. Al poc de reprendre-la, veurem una antiga fita kilomètrica a l'esquerra i una mica més endavant, el petit cementiri de Llorac. Deixem la carretera per anar a LLorac, a la dreta de la mateixa. Situat a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà, LLORAC, forma part de la comarca natural de la Baixa Segarra i ocupa el primer tram del riu Corb, que neixa molt al prop, al poble de Rauric. Accedim al poble creuant el pont sobre el riu i ens dirigim rodejant-lo per la dreta a l'església de Sant Joan Baptista, d'origen romànic reformada al s.XVIII. Des d'allà, baixant a l'esquerra arribem a la Plaça Major per sortir després a la vora del riu on trobem un indicador que seguirem per anar cap al poble de la Cirera. Fent la vista enrera, podem tenir una bona panoràmica del castell de LLorac, situat al damunt de la població i que té aspecte de casa fortificada. La pista que seguim ens treu a la carretera T-224 pasant el pont i agafant a l'esquerra la pista asfaltada que ens ha de porta en pujada al tram final cap al poble de La Cirera. Nosaltres en comptes de pujar a la carreterea el que farem és passar per sota el pont i seguint el marge del camp durant uns pocs metres, pujar una petita rasa per agafar la pista uns metres més endavant. Seguint la pista arribem a LA CIRERA, bonic i ben cuidat en les seves construccions poble pertanyent a Llorac situat a un turó on antigament es situava el castell del s.XII. Destaca l'església barroca amb elements gòtics de Santa Maria de la Cirera, situada a tocar de la carretera que creua la població. Sortim del poble seguint la carretera poc més de 500 metres, ja que deprés seguirem la pista que segueix recte i que s'endinsa al PARC EÒLIC DE MONTARGULL, que ens acompanyarà fins gairebé el final de la ruta, ja sigui passant just sota dels seus gegantins molins o veient-los a distància. Amb 22 aerogeneradors i una potència instal·lada de 44 MW, va posar-se en marxa l'any 2008. Seguint la pista que travessa el parc, creuarem la carretera TV-2241 passant per la Subestació elècrtrica de Montargull per arribar després al despoblat del mateix nom, on el que es manté en millors condicions és l'església de Sant Juame. MONTARGULL, al terme municipal de Llorac, va créixer al voltant del seu castell, del 1077, del qual sols resten amb prou feines els murs del perímetre exterior. Passat el poble i seguint la pista, veurem que a l'esquerra surt un corriol que puja a un petit turonet, el Turó del Galutxo (854 m), cim emboscat que algunes bibliografies consideren com a sostre comarcal de la comarca de la Segarra, tot i que en realitat, es troba encara dins de territori tarragoní, pel qual hauria de considerar-se un fals cim comarcal. De fet, al cim trobem la ja clàssica placa que la FEEC va col.locar el seu centenari als sostres comarcals. Seguint la pista un cop baixats del turó i l'alçada del següent aerogerador que trobem a l'esquerra, entrarem ara sí, dintre de territori segarrenc, començant a recorrer la Serra de Montfred. De fet, a l'esquerra de la pista, dins d'aquesta serra, hi ha una elevació a 836 m, sense nom, que després de l'integració de Torà, poble on es troba Sant Salvador, que si que era el punt més alt de la Segarra, al Solsonès l'any 2023, fa que sigui aquesta cota el punt més alt de la comarca segarrenca. Al fons, sobre un promontori rogenc, ja podrem veure també un vèrtex geodèsic, cap al qual ens dirigirem seguint la pista. El MONTFRED, de 834 m presenta un vèrtex geodèsic al mig d'un camp i ens deixa boniques vistes cap al sud, on destaca Santa Coloma de Queralt, el més proper poble d'Aguiló i les serres de Queralt i de Miralles. Uns metres més endavant arribem a les restes del poble de Montfred, on destaca la ruda ermita romànica del s.XII de Santa Fe de Montfred, que ens deixa una sorprenent imatge on es conjunta l'antiguitat de la mateixa, i els moders molins del parc eòlic que li fan ombra. La pista s'apropa a la carretera T-221, però abans d'arribar-hi, nosaltres agafarem la pista que a l'esquerra davalla suament entre camps en direcció a Civit. Passem per les restes del mas de Cal Comtet, que deixem a la dreta i continuem dret fins que fem un revolt marcat a la dreta per arribar al Barranc de Civit, on un cop creuat el pont hem de deixar la pista per agafar el camí que va a l'esquerra i que passa davant de la Masia de Bordell, on un corriol just al davant que baixa a l'esquerra, a una zona humida i plena de vegetació, ens deixa a la FONT DE BORDELL, que es considera el neixement del Riu Ondara. Tornats al camí que deixa a la dreta el Mas Bordell, comencem a pujar per la pista, on un cop amunt, haurem de seguir rectes per fer un anada-tornada i visitar la curiosa FITA DE LES TRES PROVÍNCIES. A l'esquerra, surt la pista per la qual arribarem a Civit. La fita dels tres termes és un antiga fita de terme que es troba a la dreta d'un camí, a tocar de la carretera T-221 i que va ser localitzada i documentada pels Agents Rurals a l'estiu del 2018. La fita, de l'any 1889, delimita tres províncies entre Santa Coloma de Queralt (Tarragona), Argensola (Barcelona) i Talavera (Lleida). Tota una curiositat geogràfica que a nivell català solament trobem al cim de les Penyes Altes de Moixeró, on conflueixen en aquell cas les províncies de Barcelona, Girona i Lleida. Tornats al punt on hem fet l'anada-tornada, solament ens queda seguir la pista que ara ens surt a la dreta i que en continua baixada ens deixarà altra cop al poble de Civit, punt d'inici d'aquesta interessant ruta.

IBP INDEX 92 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).