Tossal de Suró. Segarra. 100 cims

3 d’agost de 2020

Aquesta vegada he canviat les vertiginoses parets del prepirineu de la Serra del Cadí, per un paisatge totalment oposat. Em situo al cor de la comarca de la Segarra, amb els seus pàcids altiplans esquitxats de mil camps de cereal, entre clapes de bosc de pi i alzines. Concretament entre les petites poblacions de Albió, Cabestany, Llorac i Talavera, per visitar un dels cims comarcals, inclós a la llista dels 100 cims de la FEEC, el Tossal de Suró de 831m. Tot i no ser el sostre comarcal, situat a pocs quilòmetres, que trobem al Turó del Galutxo, de 851m. ens dóna una idea del paisatge suau d’aquesta comarca, en una passejada apta per a tota la família.

Aproximació: Surto des d’Albió, petit nucli de població al terme de Llorac, i molt proper al famós balneari de Vallfogona. A la mateixa entrada est del poble, i a l’esquerra sobre una balconada al riu Corb, hi ha una zona d’aparcament.

Itinerari: Surto del poble en direcció nord-est prenen una pista que remunta per l’esquerra on hi ha un indicador cap a Suró. Aviat la pista que passa entre granges es bifurca i prenc el ramal de l’esquerra. Adosada a un magatzem a la dreta hi trobem la Font Vella d’Albió, amb una inscripció al càrreu de l’any 1766, que abastia a la petita comunitat.
La pista transcorre plàcida entre cams de cereal recentment segat, dibuixant entre petits turons arbrats, un estètic mar de rostoll. Un passeig tranquil gaudint de la fresca del matí.
Pujo suaument, sempre en direcció nord-est, i proper a una collada, per la dreta s’obre una vella pista amb un indicador per on transcorre el GR 171, que prendré per fer el retorn a Albió.
Trobo una bifurcació i prenc el ramal de l’esquerra, en pujada, que connecta amb una altra pista paral·lela un metres més amunt i segueixo en la mateixa direcció. A la següent bifurcació, torno a prendre l’opció de l’esquerra. Una pista secundària que s’interna a un petit bosc de pins, i a pocs metres la deixo, novament per l’esquerra,per remuntar per un corriol poc definit, que en pocs metres em deixa als peus del vértex geodèsic del Tossal de Suró, de 831m. coronat per una estelada. Les vistes són inexistents perquè el propi vértex està envoltat d’arbres i no es veu fins que no hi estas a sobre. Les fotos de rigor i torno a la pista principal, sempre cap al nord-est, ja estic a les rodalies del petit nucli de Suró, que m’apropo a visitar. És un petit llogarret, del municipi de Talavera, format per dos masades, corrals i magatzems, on destaca Cal Joanet. Un mas senyorial i fortificat, del segle XVI.

Desfaig camí per les mateixes pistes, fins a l’indicador que comentava del GR 171. Una petita pujada per l’esquerra em situa dalt del planer turó. A l’esquerra del camí veig les restes d’una petita caseta construïda amb pedra en sec. El GR envolta dos finques de cereal i transcorre uns metres per sender, entre grans pins i alzines, on voletegen centenars de papallones de tot tipus i colors. Retrobo una pista i la segueixo per la dreta. Poc després torno a estar a l’entrada d’Albió, i aprofito per visitar la preciosa esglèsia parroquial d’Albió, Sant Gil. Inclosa a l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Documentada a mitjans del S XII, en el llistat de parròquies de Vic, dins la comanda hospitalera de Vallfogona.

Salut i muntanya!!