TOSSAL DEL MAS DE NADAL (100 CIMS FEEC) DES DE MASSOTERES-NECRÒPOLIS DEL SERRAT DEL MORO I CASTELLUM ROMÀ DE PUIG CASTELLAR

Tremenda ruta que es desenvolupa bàsicamente dintre del terme municipal segarrenc de Massoteres, però on també entrarem dintre de territori de Torrefeta i Florejacs, de Sanaüja i del recentmente terme solsonès de Biosca. Poques vegades en una ruta curta com aquesta es poden visitar llocs tan sorprenents i algun d'ells tan desconeguts com la magnífica Necròpolis del Serrat del Moro o de la Cornudella, el jaciment del Castellum Romà del Puig Castellar de Biosca o una raresa única del romànic llombard com l'església de Sant Pere de Talteüll, que deixarà bocabadat a més d'un familiaritzat amb l'arquitectura d'aquest estil. Però no sols això, sino que durant la ruta passarem per l'entranyable pels habitants de la zona Font del Farell a l'inici de la ruta, per la Font de la Puig al final, pujarem al panoràmic cim del Tossal del Mas de Nadal, inclòs al repte dels 100 cims de la FEEC, les ruïnes del Molí del Cava i del Mas d'Auró, a més de visitar la petita vila closa de Massoteres i el bonic poble de Talteüll.
Comencem aquest molt entretinguda ruta donat la gran quantitat de punts interessants que presenta a la Plaça del Parc de Massoteres, lloc on deixem el cotxe per primer fer una volta per la VILA CLOSA de la petita població on entrem per arribar al Carrer Major i després el Carrer Principal que rodeja la bonica vila closa, passant per la magnífica casa de Can Soler i per l'església de Sant Salvador, tornant a pasar per l'arc que dona entrada a aquesta part central i nucli de la població. Anem a la dreta pel Carrer de la Font, que ens porta a la mateixa i un cop allà, anem a la dreta pel Carrer dels Erals que més endavant es converteix en la Carretera de Mas Farell. Quan portem un escàs kilòmetre de ruta, creuem la carretera C-245 i continuant per la pista asfaltada que portem, uns 800 m més endavant arribem a l'estimat racó de la FONT DEL FARELL, 1,7 km. Aquest bonic indret, posat en valor no fa gaires anys amb alguns elements com unes baranes de fusta, taula, i plantació d'arbres com àlbers i freixes, a més a més de panells informatius històrics i de natura, és una mena d'oasi a la comarca de la Segarra, on les zones humides darrerament escassegen. S'ha de dir que al nostre pas, malauradamenet, tant la bassa, com la font estaven seques i no rajava gota d'aigua. La Font de Farell es va construir pel que saben l’any 1820, es pensa que la zona ja era un patamoll natural i, que els clergues del Bisbat de Solsona que vivien a la masia de Farell ho van arreglar per poder regar els horts de la zona i, construint aquesta bassa de suport. Una arquitectura popular del segle XIX de gran valor. Uns 200 m més endavant de la font deixem a la dreta el mas que li dona nom, MAS DE FARELL, 1,9 km. Continuant per la pista, deixarem a la nostra dreta un conjunt de granjes, la del Ponç, la de la Bàscula, i la de Cornudella, i uns metres passada la darrera instal·lacio, deixarem la pista per agafar un camí entre marges, 2,6 km, pel que sembla bastant poc freqüentat, que ens aproximarà al tossal allargassat on es troba la sorprenent NECRÒPOLIS DEL SERRAT DEL MORO O DE CORNUDELLA, 3,2 km. Arriba un punt on aquest camí entre marges acaba i aqui tenim dues opcions, o sortir al camp a la dreta i comença apujar cap a la part alta del tossal, o bé, com vam fer nosaltres, seguir algun rastre de corriol entre alzines i bastant tapat en algun punt fins arribar a uns roques a les quals ens enfilem per arribar a dalt del tossal i trobar les primeres tombes antropomorfes tipus olerdolanes. A tota la zona superrior del tossal, que té uns 200 m de llarg, anirem trobant un bon grapat de tombes excavades a la roca i que pel que sembla, corresponen a la època altmedieval. A la carta arqueològica de 1986 es van contabilitzar 60 sepultures, localitzant-se al 2006 ja solament 43, el que vol dir que al llarg dels anys les mateixes s'han anat tapant. La tipologia de les tombes és variada predominant les rectangulars i trapezoidals amb els extrems més o menys arrodonits. La majoria de les sepultures pertanyen a adults i algunes encara conserven l’encaix per la tapa, alguns blocs, s’han fracturat per culpa d’erosió, i s’han desplaçat del seu lloc original, caient pel pendent del turó. Durant l'estona que vam estar voltant pel turó trobant les tombes ens va soprendre la sensació de deixadesa del lloc i el fet que no estiguès senyalitzat de cap manera, ja que la necròpolis, i n'hem vistes unes quantes, val molt la pena. Per baixar del tossal, el seguim en direcció oest seguint diferents rastres de corriols fins acabar sortint al marge d'un camp que voregem, per tornar a sortir a la pista asfaltada que havíem deixat per pujar al tossal. Seguim a la dreta i arribem a un punt on fem un petit desviament per veure una cabana de pedra, 4,3 km. Continuant per l'asfaltat deixem a l'esquerra el mas de CAL MUTXATXA, 4,9 km, i més endavant, fem un anada-tornada per anar a veure la singular i ben conservada CABANA DEL PIQUER, on ens reben dos sorpresos cabirols que fugen a la nostra arribada. A la cruïlla deixem el camí asfaltat i seguim recte ara per una pista, per 300 m més endavant arribar al punt on farem un llarg anada-tornada per pujar al TOSSAL DEL MAS DE NADAL, 7,3 km, un dels cims inclosos al repte dels 100 cims de la FEEC i on trobem un vèrtex geodèsic. La pista que porta a ell fa lleugera pujada, i son uns 1,1 km d'anada i altres tants de tornada. Les vistes que tenim des del Tossal del Mas de Nadal són força interessants, ja que podem veure la Vall del Llobregós a la nostra dreta, zona que recorrerem després, però sobretot, davant nostre, podem veure el Puig Castellar i el jaciment que també visitarem, i a la seva dreta, el bonic poble de Talteüll, pel qual també passarem. Desfent l'anada-tornada anem ara a la dreta i comencem a baixar passant pel MIRADOR DE LA VALL DEL LLOBREGÓS, 8,4 km, on trobem un panell informatiu ens indica el que podem veure, destacant sobretot el singular Tossal de la Creu, inconfunsible vist des de qualsevol cantó. Continuem baixant i una mica menys de 300 metres més endavant, trobem un marcat corriol a la dreta que baixa directe en direcció al Camí de Mas d'Auró. La baixada pel marcat corriol ens acaba deixant en aquest camí, on fent un curt anada-tornada a la dreta, ens porta al MAS D'AURÓ, 9,3 km. Les dimensions de les ruïnes d'aquest mas, ens fan pensar que a la seva època, deuria ser un emplaçament força important. Des dàllà, podem verue al nostre davant el Tossal del Mas de Nadal, del qual acabem de baixar. Desfem l'anada-tornada i seguim pel camí per arribar a les inmediacions del MOLÍ DEL CAVA 9,8 km, al qual arribem un cop creuat el Riu Llobregós, que neix a La Molsosa, i que recorrent la part alta de la Segarra, acaba vessant les seves aigües al Segre a Pontons. El Molí del Cava, al terme municipal de Sanaüja, és un un antic molí fariner que abastia els masos del voltant. Era, a més, un punt de trobada dels habitants d’aquesta zona de la Segarra, com podem veure en ser un indret agradable i fresc i tal que s'ens explica a un panell informatiu. Al lloc també destaca l'existència gairebé a tocar del molí d'una peixera o resclosa, coneguda com la peixera del Masdeuró o del Llobregós. És molt probable, que la mateixa derivés les seves aigües per tal de permetre el funcionament del molí i que restés pròxim a la seva bassa. Seguim la pista en lleugera pujada amb la bonica visió al nostre davant de l’encimbellat poblet de Puig-Arner. Anem trobant senyals de la ruta del Molí del Cava, i a la cruïlla, anem a la dreta pel camí del Sot seguint aquesta ruta. Planejant, i amb la vall del Llobregós ara a la nostra dreta, quan arribem a LA CABANA, 11,3 km, on trobem un panell informatiu, haurem deixat enrera el terme municipal segarrenc de Sanaüja per entrar al de Biosca, recentment incorporat al Solsonès. Passem pel MAS DEL SOT, 11,7 km, on trobem altres panells informatius i que sol ser un punt habitual d'aproximació al Tossal del Mas de Nadal, quan es vol pujar de manera ràpida. Un km més endavant sortirem a la carretera C-451, que creuarem per altra interessant anada-tornada per pujar al jaciment del Puig Castellar, que hem vist des del tossal. La pista planeja a prop del Riu Llobregós, que ens aquesta zona fa de frontera entre els termes municipals de Biosca i de Massoteres. A l'altra banda del riu veiem encimbellat el poblet de Talteüll, al qual pujarem més endavant. La pista deixa a la dreta la BALMA DE LES ABELLES, a la qual puajrem a la tornada de la visita al jaciment. La pista que portem sembla que acaba en un camp, que voregem a l'esquerra per on surt altra pista que ara si, en continua i evident pujada, va remuntant girant a la dreta fins que arriba un punt on torna a acabar-se en arribar a uns camps. Cruem els camps per anar a agafar altra pista més amunt, que ara seguirem a la dreta i que ens acabarà deixant a l'entrada del CASTELLUM ROMÀ DEL PUIG CASTELLAR DE BIOSCA, 14,1 km, on trobem un panell informatiu. Es tracta d'una excepcional fortalesa romana (castellum) del moment de la conquesta d’Hispania i va ser un important establiment militar de control de la vall del riu Llobregós, per on passava un antic camí, utilitzat pels romans per desplaçar les tropes des de la costa fins als fronts de guerra del centre de la Península, per exemple el de Numància. Els treballs d’excavació que va portar a terme la Universitat Autònoma de Barcelona va deixar al descobert un recinte fortificat de 1,5 hectàrees d’extensió protegit per una muralla amb torres de defensa, que encara es pot resseguir. A tocar d’aquesta muralla es poden veure habitacions, magatzems i tallers relacionats amb la tropa i serveis; també les restes d’un gran edifici a la part de dalt del turó identificat com el centre de comandament del complex militar. Tal com se'ns explica al panell informatiu de l'entrada, la fortalesa de Puig Castellar va tenir una vida curta de no més de 60 anys. L’abandonament va coincidir amb la fundació de la ciutat romana de Iesso (Guissona), entorn el 120 abans de Crist. Abans d’abandonar el castellum els militars van portar-hi a terme una destrucció sistemàtica de totes les instal·lacions i que ha contribuït negativament a la seva conservació. El valor patrimonial de Puig Castellar és molt gran, ja que és un dels exemples d’arquitectura militar romana més antics de tota la Península Ibèrica i va ser el primer “castell” conegut de la comarca de La Segarra. Sens dubte, un lloc d'obligada visita si un s'interessa per la història i vol visitar un jaciment romà en un lloc privilegiat. Desfem el camí un cop visitat el jaciment, al qual ens estem força estona i des d'on podem veure el poble de Biosca, al qual pertany, i tornem a sortir a la carretera, previa pujada, no sense dificultats, a la Balma de l'Abella, a la qual no recomanen pujar perque, a més a més de ser una mica complicat, està a un lloc de grans roques on el tipus de terreny no dona gaire fiabilitat i es podrien produïr despreniments. Ara anem a l'esquerra de la carretera C-451 i passem sobre el pont del Riu Llobregós, on a més a mes trobem el límit comarcal entre el Solsonès, terme municipal de Biosca, i La Segarra, terme municipal de Massoteres. Recordem que des de març del 2023 els municipis de Torà i Biosca, fins llavors municipis segarrencs, van canviar d'adscripció convertint-se en municipis del Solsonès i canviant també de Vegueria. Tot just creuat el pont, seguirem la pista a la dreta de la carretera, altra cop paral·lels al curs del riu, per fer un anada-tornada i apropar-nos a veure un gegantí xop monumental, 17,1 km. Més o menys, queda a la mateixa alçada, però a l'altra banda del riu, del Mas del Sot. Tornem a la carretera i seguim a la dreta durant uns 400 metres i a la banda esquerra aquesta vegada, prenem la pista que surt sota el poble de Talteüll, que serà el nostre proper objectiu. La pista pujada passant una primera bifurcació que nosaltres obviem a la dreta, fins que arriba a un camp on sembla acabar. Ara seguim cap a la dreta pel marge del camp fins que trobarem un corriolet que agafarem a la dreta, que ara comença a guanyar alçada en direcció al poble. El corriol arriba ara a altra camp i a una mena de pista que porta a ell. Les primeres cases del poble les tenim a tocar, així que, ara, sense camí definit, anem pel dret passant un camp fins assolir la casa més propera i l'asfaltat del poble. TALTEÜLL, s'alça en un tossal prop de la riba esquerra del Llobregós que domina el terme. En el punt més alt es dreça part del vell castell, del qual encara en resta una torre rodona i trossos de mur. Just en arribar al poble, trobem un petit parc a la nostra dreta, i únicament consta de dos carrers que voregen el punt on es trobem la resta del castell, la Torre del Moro, i singular església de Sant Pere, són el Carrer del Dipòsit i el Carrer Major, que seguirem inicialment a l'esquerra per arribar a la plaça del poble on es troba l'església. Uns metres abans d'arribar-hi, deixem a la dreta un dels dos forns comunals que hi ha al poble. A la Plaça Major, que és un bonic mirador de tota la zona que portem recorreguda, destaca sobretot la singular ESGLÉSIA DE SANT PERE DE TALTEÜLL, 18,6 km. A Catalunya Romànica l’església de Sant Pere de Talteüll queda definida com “un edifici extremadament singular”, atès que malgrat la seva adscripció als models d’arquitectura llombarda, és l’única església de dues naus i dos absis, quan tradicionalment l’arquitectura religiosa del romànic construeix edificis amb un nombre senar de naus. Sens dubte, és una construcció que crida molt l'atenció. L’estructura interior de l’edifici és de dues naus paral·leles, cobertes amb volta de canó, i transcepte. Els absis no arriben a fer un semicercle i el del N és una mica més petit que el del S, ambdós tenen una finestra de doble esqueixada. L’actual porta d’entrada s'obrí al segle XV o XVI. La porta original, situada al tester del transsepte N, fou descoberta en una restauració de finals del segle XX. Fem una volta al poble passant per un segon forn comunal i pujant les escales que porten a un dels accesos de l'església. Tornats a la Plaça Major, seguim ara pel carrer que ens treu del poble agafant una pista a l'esquerra que passa per un seguit de granjes i on si anem fent la vista enrera, podrem anant vient el dipòsit que domina la població. La pista, fa un gir de 90º a la dreta per anar en direcció a la carretera C-541, però molt poc abans d'arribar-hi, nosaltres farem altra gir de 90º, ara a l'esquerra, per arribar a tocar la tanca de les instal·lacions del BONÀREA GOLF PITCH & PUTT, 21 km, que anirem resseguint sensen problemes, tret dels últims metres on el camí s'estreny i queda l'espai just entre la tanca i la vegetació per sortir definitivament a un camp. Deixem la tanca del club de Golf i si ens fixem al nostre davant pobrem veure una ermita. És la ermita de la MARE DE DÉU DE CAMP-REAL, 21,5 km, a la qual haurem d'arribar d'una o altra manera. Inicialment seguim el marge del camp a l'esquerra, i quan ja la tenim a la mateixa alçada, creuem el camp directament fins acabar arribant a ella. Santuari marià aïllat, dins del municipi de Massoteres. L´edifici se´ns presenta de planta rectangular. d´una nau amb coberta de canó, capella lateral bastida al mur de tramuntana i capçada plana. Actualment, el 8 de setembre, s´hi celebra un aplec. Des de la ermita, a l'altra banda dels camps veiem una pista que continua i que segons els mapes ens porta al cementiri de Massoteres, per arribar-hi, primer seguim el marge d'un primera camp i després seguim a la dreta, però a l'últim tram s'arriba a un punt on cal superar algun marge i progressar entre terreny tapant de matoll i arbres. Finalment assolim la pista que seguim a la dreta i que sense problemes ens porta al cementiri de la població. Si volem estalviar-nos aquest tram no gaire còmode, una opció sens dubte més senzilla, tot i que implicarà seguir una estona més d'asfalt, és continuar des de la ermita a la dreta per l'asfalt en direcció a l'entrada del club de golf, i a l'alçada de l'entrada del pàrquing, deixant una casa en ruïnes a la dreta, gira a l'esquerra i seguir el marge d'un camp que sense tants problemes ens deixarà a la mateixa carretera veinal LV-3113 que caldrà prendre a l'esquerra i que nosaltres agafarem més endavant. En qualsevol cas, arribem al cementiri de Massoteres, i uns 200 metres més endavant, passem per la FONT DE LA PUIG, 23 km. La font està formada per un frontal d'on néixen tres brocs, el central de pedra i més gran, mentre que els dels laterals són un de pedra i l'altre de plom. En aquest frontal de pedra hi trobem una inscripció: "FETA DIA 26 MAIG 1851". Aquesta font es troba adherida al mur que sustenta la terrassa superior, ja que estem en una zona d'horts amb un fort desnivell del terreny. Des d'allà, seguint la carretera veina, ens restaran solament uns 400 m per tornar al punt de partida, la Plaça del Parc del Massoteres, on al centre podrem veure una font amb el singular escut de la població, que presenta una salamandra heràldica cremant-se al seu braser i que podria ser una referència a Sant Salvador, patró e la població.

BP INDEX 71 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).