Tossal del Puial (100 cim)

El Tossal del Puial és una muntanya de 1913 metres d'altitud, que pertany als termes municipals de Baix Pallars, al sud, i de Soriguera, al nord, a la comarca del Pallars Sobirà, alçant-se a l’extrem occidental de la serra de Gavarnet, formant part del límit sud del Parc Natural de l'Alt Pirineu. L’itinerari circular que es detalla porta al capdamunt d’aquesta muntanya sortint del fotogènic i panoràmic nucli de Tornafort, al que s’hi arriba des de la N-260, entre els quilòmetres 283 i 282, en sentit nord, seguint la LV-5131, virada carretera de muntanya, que conforme va guanyant alçada presenta millor ferm i més destacadament els darrers 5 quilòmetres, a partir de la cruïlla de Soriguera, on l’asfalt és molt nou. Deixarem el vehicle a una zona d’aparcament habilitada a l’entrada del nucli, gaudint ja d’unes fantàstiques vistes sobre l’entorn. Val la pena, abans de posar-se a caminar, donar un tomb pels costeruts carrers d’aquest poblet d’estructura medieval, amb la major part de les cases perfectament rehabilitades. Està molt cuidat.

Veurem uns plafons informatius dels diferents recorreguts de la contrada, així com un rètol de l’itinerari del bosc de Tornafort, que seguirem de pujada. Anirem guiats per marques de pintura groga i indicadors a les principals cruïlles. D’aquesta manera, marxem en direcció al mirador de Montmaior, seguint el traçat del camí vell de Taús, fent-ho per un bonic sender de ferradura, que ràpidament ens introdueix a la pineda, frondós bosc que ha estat un dels principals recursos naturals del poble i que serà la tònica predominant durant tota la ruta. A l’alçada d’una font amb una taula de pedra, val la pena girar-se 180° per contemplar la bonica imatge de Tornafort encimbellat dalt del turó. El camí ens fa travessar la pista de Toscarri i en un no res arribem al mirador de Montmaior, on veiem el poble i el grup de pics que van del Tuc de la Cometa al Bony de les Picardes, passant, lògicament per l’omnipresent Montsent de Pallars. Un plafó informatiu ens detalla el nom de les muntanyes al nostre abast visual.

El sender segueix guanyant alçada de forma continuada i sostinguda per dins del bosc, talla de nou la pista i, a partir d’aquí les marques de color groc desapareixen, ja que se’n van a l’esquerra, tot i que de tornada les recuperarem. Seguim pujant i més endavant ens acabem per incorporar a la pista, en una zona anomenada serrat des Forats, on sembla que hi hagi hagut alguna mena de pedrera, destacant la presència d’un mur de pedra seca una mica alçat. Seguim cap a la dreta, travessem els planells de Gavarnet i arribem a un tancat pel bestiar, on haurem de marxar a l’esquerra, seguint el rastre d’un corriol que es va enfilant per la mata de Gavarnet. Primer trobem fites, però les perdem de vista, pujant per on millor ens va, a estones seguint traces dels cérvols (la seva presència és notòria si fem cas a la gran quantitat d’excrements que anem trobant i al fet de que de tornada hem vist un exemplar de mascle molts pocs metres davant nostre) i d’altres camp a través, aprofitant que, segons guanyem alçada, el bosc es va aclarint. La direcció cap a la carena és molt evident i per tant, no és difícil orientar-se. Finalment deixem enrere els pins i arribem a un ampli camp herbat, al mig del qual s’aixeca el vèrtex geodèsic que marca la nostra arribada al Tossal del Puial, amb bones vistes cap al sud, que encara no havíem pogut contemplar.

Deixem el cim trencant a l’esquerra (direcció est) en un angle de 90° i seguim una llarga pista, que va recorrent gairebé en horitzontal la carena del serrat de Gavarnet, fins arribar al punt més elevat de la ruta, el Bony del Fener Gran, situat a 1919 metres d’alçada, tractant-se d’un ample pla herbat, coronat per un bloc de terme. En el nostre cas hem marxat d’aquest tossal seguint la direcció que portàvem, però això suposa baixar a un torrent i haver de remuntar per dintre del bosc, sense cap indici de camí (aquí és on ens hem trobat amb el cérvol, que fugia d’uns caçadors que hi havia per la zona), fins trobar la pista de Freixa a la Guàrdia d’Ares (que passa pels peus de les Piques, cim que anem veient fa estona). Creiem que és millor baixar per l’esquerra del turó, en direcció NE, doncs no haurem de perdre alçada i anirem a petar directament a la pista en qüestió. Ens trobem en un encreuament de pistes (aquí hem vist un cotxe dels caçadors) i seguim cara avall per la que marxa a l’esquerra. Anem pel mig d’una explotació forestal, amb molts pins tallats (però de fa anys), amb un garbuix de branques velles i seques escampades arreu, que podrien esdevenir un combustible fatídic en cas d’un incendi a la zona. Deixem enrere uns plans i comencem a perdre alçada més decididament per dins del bosc, seguint la carena de la serra Alta, fins que arribem a un punt on la pista marxa a la dreta, mentre que en el nostre cas girem a l’esquerra, tirant avall per un camí vell, però ample, que ens fa anar per l’interior del bosc de Puiforniu, amb alguns pins centenaris. Arribem a una pista, que tallem, per trobar-ne en pocs metres una altra, on a la dreta veiem una estaca de fusta amb un senyal de desviació pintat amb marques grogues. Recuperem en aquest lloc el traçat del camí del bosc de Tornafort i ja no el deixarem fins arribar al poble, per tant, seguirem les esmentades senyals fins al final. Baixem de forma bastant directa, travessant avall de tot l’ombrívola raconada del torrent de l’Olla, on comença un petit flanqueig en diagonal ascendent per dins del bosc de Toscarri, pel que guanyarem uns 50 metres de desnivell. Aquest breu ascens acaba als plans de Toscarri, un altiplà herbat amb bones vistes, des d’on seguim cara avall per tornar a l’encreuament en el que al principi hem iniciat el recorregut circular, poc abans de tornar al poble de Tornafort.

Dificultat tècnica: Cap ni una, anirem gairebé sempre per camins fressats i quan no ho són, el sentit de la marxa és prou clar per no errar l’orientació.

Dificultat física: Mitjana, per la distància a recórrer i el desnivell a superar.