Tossal del Puial des d'Arcalís

Sortida sense cap complicació tècnica, però que he posat moderada per la distància i el desnivell.
Prenc el camí que surt d'Arcalís i que va a l’est, el de la ermita de Serenyà, que ja conec d’una sortida anterior. El camí, un corriol molt maco va enlairant-se en un principi suaument. Deixo, més endavant i a l’esquerra la desviació a les ruïnes de la ermita de la Mare de Déu de Serenyà. El bosc és preciós. Entro en el Barranc de la Roca Gran, un lloc ben imponent, presidit per la mole de la Roca Gran. S’incrementa una mica més el desnivell. Arribo a Malmercat, 970 m. Un gos ben negre és al comité de recepció. Cap problema! Es veuen els cims de la banda del Tuc de la Cometa nevats. Faig uns metres per la carretera d’arribada al poble desviant-me a la dreta per un corriol senyalitzat. El mateix passa a tocar de bastants prats de pastura. La inclinació és superior al que he fet fins ara. Arribo a la carretera LV-5131 que segueixo una breu estona, sota l’atenta mirada de les vaques que pasturen al costat. Prenc més amunt un corriol senyalitzat a la dreta que em deixa a Tornafort, 1280 m. La vista ja allarga fins el Montseny de Pallars, nevadíssim. Aquí és un gos blanc qui em ve a saludar. Surto a sud per pista de terra. Les vistes del poble i de les muntanyes nevades són molt boniques. Aquesta pista la deixo al primer revolt a l’esquerra per seguir recte per sender. El mateix espatega a la pista que portava. La torno a deixar ben aviat per seguir un altre cop per sender a l’esquerra. Arribo al Mirador de Campmaior amb taula d’orientació. Breu aturada per gaudir-la. Segueixo amunt enmig d’un bosc fantàstic. Ben amunt, a 1700 m, pels Planells de Gavarnet, començo a trobar neu. Trepitjo la pista una mica fins que tallo fora camí i segueixo directe fins el Tossal del Puial, 1914 m. Dia claríssim, dels bons. I encara que hi ha arbres, els mateixos no impedeixen que pugui gaudir d’unes bones vistes, encara que llunyanes, de les muntanyes del Pirineu ben nevades, amb un blanc recent. “Més a tocar”, l’Orri. Fins i tot puc distingir el Pedraforca. Ara, vaig a l’oest fins el turó anomenat de les Pantalles, fins i tot als mapes, degut a dos enormes planxes per “rebotar” senyals. Segueixo per la carena d’aquest Serrat de Gavarnet, on a vegades hi ha massa vegetació i a vegades enormes clarianes. Pel camí puc contemplar les Piques i el tossal de la Corona Alta, visitat amb la colla “matats”. Als meus peus, a l’esquerra, el Barranc d’Enseu. Aquesta és la Serra de Bovet, amb bones vistes com he dit a tort i a dret. La vall on es situa Sort no l’havia vista mai com des d’aquí. Un senglar es deixa ben veure. Em trobo amb un munt de trinxeres i fortificacions ja derruïdes, de la guerra civil. Segueixo fins trobar una pista, per la que vaig pocs minuts. Deseguida tallo a la dreta, anant sense camí fins tornar a travessar la mateixa. Torno a anar fora camí, fins que em trobo de nou la pista. Ara, i degut a la inclinació del terreny, no faig dreceres i la segueixo. La mateixa es junta amb un altra que ve de Gerri just davant la Roca Quirol, una prominència que s’aboca a la vall. Segueixo a la dreta per la pista fins que prenc unes bones dreceres, aquest cop senyalitzades que em deixen a Arcalís.