Tossal Gros (Serra de Sant Gervàs) des del Coll de Sant Roc d'Adons (falta el final en un altre trac) (100 Cims FEEC) *

Anant per la N-260 entre El Pont de Suert i La Pobla de Segur, al km 335,3 surt a ma dreta la carretera que va a Adons, la seguim un quilòmetre i trobem a ma dreta la pista que puja al Mas de Gras, en aquest mas trobem la pista tancada per una tanca, com que trobem a un home allí li demanem per anar al coll de Sant Roc d’Adons, ens diu que podem passar però que hem de tancar les dues tanques que trobarem, i que quan entrem en el bosc trobarem una bifurcació, que hem de seguir a l’esquerra. Així ho fem i en uns sis quilòmetres de bona pista, tot i que els salts d’aigua son una mica alts, arribem al Coll de Sant Roc d’Adons on deixem els cotxes.
Som a l’Espai Natural de la Terreta – Sant Gervàs i comencem a caminar pujant cap a l’esquerra, tal com hem arribat, i en direcció a Llastarri.
Comencem pujant per una zona boscosa però aviat passem per una zona rocallosa, després passem una petita barrancada, és el Clot d’Ories.
Una mica més enllà trobem una bifurcació, seguim a l’esquerra, passem la Canal de Baró i aviat trobem un altra bifurcació, a l’esquerra pujaríem a la Pala del Teller, seguim a la dreta en direcció al Tossal Gros.
Ara el camí va tombant a l’esquerra, passem per una llenca o faixa de pedra inclinada, i arribem a un pla on el camí segueix a la dreta, som a la Canal de Pubill.
Travessem la zona que li diuen Los Campos per començar a baixar fins el coll de Llastarri, aquí trobem un pal indicador al terra, el llevem i el falquem el millor que podem.
Continuem recte cap el següent turó que temin al davant, és una cota que és tres metres més alta que el nostre cim que es troba darrera.
Així doncs pugem aquest turó per davallar per l’altre costat i acabar de pujar fins el Tossal Gros (Serra de Sant Gervàs).
La tornada pel mateix camí fins el coll de Llastarri, aquí davallem a l’esquerra.

Aquest camí que ara seguirem no el recomano perquè està molt perdut i quan trobes traça de camí pel bosc que està una moca més net, trobes multitud d’arbres caiguts que allò sembla una pista americana interminable, recomano tornar pel mateix camí que de pujada.
Per acabar-ho d’adobar a un quilòmetre i mig abans d’arribar-hi se’m tanca el trac, vaig obrir un altre per seguir fins el cotxe.

El camí de baixada és com campi qui pugui, brut i passem per allà on podem intentant seguir el trac que portem, primer baixa fins que ens acostem a una paret o contrafort, aquí trobem el barranc de la Canal de Pubill, el creuem tres vegades per després seguir baixant cap a la dreta fins que trobem un corriol que està pintat al mapa, però força brut.
De mica en mica el camí s’aclareix i entrem en una zona boscosa on el camí es pot seguir millor, però està ple de pins caiguts que cal salvar unes vegades saltant pel damunt i d’altres de genolls per sota.
Anem seguin el camí que tomba seguint l’orografia de la muntanya, passem el barranc de la Canal de Comabaró i seguint el camí arribem de nou al cotxe.
A aquest trac s’han d’afegir 1,63 km i 95 metres de desnivell, en total son 8,59 km i 469 metres de desnivell positiu.